domingo, 27 de enero de 2019

ITINERARI EULALIÀ. Les 45 petjades del pas de Santa Eulàlia de Barcelona a la seva catedral


El passat dissabte 26 gener, els nostres col·laboradors i voluntaris de la Catedral de Barcelona Eduard París, Joana Estradé, Manuel Gelabert, P.F. Puigderrajols, Rafael Mundó, i jo mateix, vàrem impartir una interessant conferència sobre les petjades del pas de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona.


Aquí us deixem el vídeo de la presentació que acompanyà la conferència:
ITINERARI EULALIÀ Les 45 petjades del pas de Sta. Eulàlia per la seva Catedral

martes, 23 de octubre de 2018

L'ESCUT DE L'ORDE DE LA MERCÈ, per Pere Puigderrajols i Jarque




Em plau presentar-vos el treball del nostre amic, membre de l'Escola de Voluntaris i Monitors de la Catedral de Barcelona, Pere Puigderrajols, sobre l'escut de l'orde de la Mercè.

A la Catedral de Barcelona tenim el retaule de la Mercè, costejat pel sagristà canonge Pere Roig i Morell. Amb data de 1689, l’escena central ens mostra la fundació de l’Orde de la Mercè al presbiteri de la catedral romànica de Barcelona, el 1218. Aquesta escena ens mostra una iconografia anacrònica del fet històric. Al retaule, al frontal d’altar i al vitrall trobem l’escut de l’orde de la Mercè, però amb algunes variacions que cal comentar. L’article es complementa amb altres escuts mercedaris que podem veure en alguns edificis de la ciutat.

Podeu llegir aquest estudi aquí

jueves, 14 de junio de 2018

NOVUM SPECULUM TITULORUM ECCLESIAE BARCHINONENSIS






Mentre esperem que surti a la llum el darrer dels tres volums del Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis (III.Bisbat de Terrassa), tenim el plaer de presentar-vos els dos primers (I. Arquebisbat de Barcelona i II. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat) que ja han estat publicats.

Quatre dates fonamentals han estat gravades en la història dels tres bisbats de la província metropolitana de Barcelona (Arquebisbat de Barcelona, Bisbat de Sant Feliu i Bisbat de Terrassa):

La primera data és el 15 de juny de 2004, quan el Sant Pare Joan Pau II, en una butlla, desmembra en els tres bisbats esmentats l’antic arquebisbat de Barcelona, que abans depenia  directament de la Santa Seu. Era una diòcesi exempta. Ara, el bisbat de Barcelona forma part d’aquesta nova província metropolitana anomenada també Barcelona.

Les altres fites cronològiques són: el 18 de juliol del 2004, quan el senyor arquebisbe Lluís Martínez Sistach, a les dotze del migdia, prenia possessió de l’arquebisbat en la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona; el 25 del mateix mes i any el senyor bisbe Miguel Àngel Saiz i Meneses pren possessió de la diòcesi de Terrassa en la catedral del Sant Esperit d’aquella ciutat; i, per últim, el 12 de setembre de l’esmentat any el senyor bisbe Agustí Cortés i Soriano pren possessió del bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Òbviament que aquest desmembrament de l’antiga diòcesi de Barcelona suposa un respectable intent per part de la Santa Seu de fer més real i eficaç el ministeri episcopal en una antiga comunitat de més de quatre milions dos-cents mil cristians. Tanmateix, la història té les seves exigències: cal coordinar els possibles serveis d’arxius, d’historiografia i àdhuc d’estadística, així com la burocràcia, i el nostre intent en publicar aquest llibre no és altre que facilitar tot tipus de dades històriques i de gestions d’arxius. Així fixarem la història o memòria històrica a través de la lletra, que és el seu suport més segur de perpetuïtat. Volem que la nostra memòria eclesial quedi ben fixada, –en gran part- a través dels milers i milers de lletres que contenen aquests llibres tan voluminosos com desitjosos de fer un servei a la nostra comunitat cristiana. També volem que les fites històriques de totes les nostres parròquies estiguin registrades i que no s’oblidi la tasca de tants i tants sacerdots, laics, religiosos i religioses que ens han precedit. Veureu que, per exemple, el senyor Victor Olivé que ha investigat els nostres arxius, ha trobat sols dels dos segles que ens precedeixen més de sis mil sacerdots. Aquest llibre vol ser també un sincer homenatge a tots ells. Aquí es veu, doncs, ben clar que la lletra fixa la memòria.

En aquests treballs també´recollim unes breu notes històriques de totes les parròquies de l’antic bisbat de Barcelona, notes extretes dels nostres estudis (Martí Bonet amb la col·laboració d’Anna Rich) impresos en el cèlebre Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. També s’inclouen unes introduccions, així com alguns rectorologis, reportatges fotogràfics i notes extretes de Mn. Mas (que conservem amb la seva grafia original). També hem tingut presents els Diplomataris elaborats per A. Fàbrega, J. Baucells de la Catedral de Barcelona i J. M. Martí Bonet (Diplomatari de Sant Oleguer), i les primeres col·leccions arxivístiques del nostre Arxiu Diocesà, com són les primeres visites pastorals.

Tot s’ha elaborat tenint present el gran axioma que ens mou a emprendre aquesta obra: “La memòria es fixa a través de la lletra”.

Trobareu aquests dos volums i ben aviat també el tercer dedicat al bisbat de Terrassa a: BUBOK

lunes, 12 de marzo de 2018

XI JORNADES D'ARXIVERS DE L'ESGLÉSIA: "Égara. Éxito de colaboración" i "Gaudí al alcance de los estudiosos"


En las Jornadas Técnicas (XI) de Archiveros de la Iglesia celebradas el pasado mes de febrero, nos propusimos exponer varias experiencias de cooperación entre instituciones que se han dado entorno al quehacer cotidiano del Archivo Diocesano de Barcelona. En especial, junto a nuestra colaboradora Núria Téllez Rodero, tratamos de cómo ha sido posible elaborar el diplomatario de un fondo archivístico disperso; en concreto nos referimos a los pergaminos del monasterio desaparecido de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

También expusimos, como apéndice, dos casos similares de cooperación interinstitucional que os presentamos en el blog; nos referimos a la documentación inédita recuperada de la obra de Gaudí referente a la construcción de la Iglesia de la Colonia Güell con centenares de documentos, incluso autógrafos, del mismo arquitecto Gaudí y de sus discípulos.



Y, por último, también tratamos los 83 pergaminos hallados en la Additional Charters de la British Library gracias a los mismos y a los que se custodian en los archivos eclesiásticos de Terrassa, diocesano de Barcelona y el archivo de la Corona de Aragón se ha podido iniciar la restauración del conjunto visigótico episcopal de Égara. Esta campaña, ya en el año 1995, fue dirigida por el Arzobispado de Barcelona y posteriormente por el Obispado de Terrassa junto con el Ayuntamiento de Terrassa, Generalitat de Catalunya, Diputación de Barcelona, Ministerio de Cultura, Caixa de Terrassa y la parroquia de Sant Pere de Terrassa, con un equipo de archiveros e historiadores eclesiásticos y civiles, historiadores, arquitectos, museólogos, liturgistas...  



Aquí tenéis el texto de lo expuesto por J.Mª Martí bonet en las jornadas
XI JORNADAS ARCHIVEROS DE LA IGLESIA



martes, 6 de marzo de 2018

ESCLATS D'IDENTITAT CATALANA ALS SEGLES X-XII?




Avui, 6 de març, és Sant Oleguer (1060-1137), bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona. El seu cos incorrupte es pot visitar a la Catedral de Barcelona només aquest dia. Oleguer fou un gran Sant i un gran català, com es demostra en el present estudi.

Amb la present publicació us presentem la conferència de Josep M. Martí i Bonet a Puigcerdà el 3 de novembre de 2017. El títol és prou suggerent, i potser d'actualitat: "Esclats d'identitat catalana en els segles X-XII?".




Podeu descarregar aquest treball aquí: Esclats d'identitat catalana als segles X-XII?

Espero que us agradi!

lunes, 30 de octubre de 2017

ÀNGELS I ART Segons el manuscrit de Mn. M. Trens






El mes de juny de 2017, vam publicar el llibre Iconografía Cristiana vol. I Antiguo Testamento, según el manuscrito del Mn. M. Trens, el nostre antecessor en la direcció del Museu Diocesà de Barcelona. Actualment estem preparant el segon volum, Iconografía Cristiana, vol. II Nuevo Testamento. En tots dos volums el Dr. Manuel Trens presenta un exhaustiu estudi sobre els temes bíblics més diversos, amb referències a obres mestres de l’art custodiades especialment en els principals museus d’Europa. Nosaltres hem tingut l’oportunitat d’ampliar gairebé el doble les comparacions o peces d’art gràcies a les quals es pot donar un panorama molt ampli de la nostra iconografia. Gràcies a aquestes publicacions, us oferirem de manera periòdica temes específics a través d’internet i de manera impresa a Bubok: BUBOK Àngels i art

Comencem pel tema dels àngels, amb una síntesi de la introducció que es troba en el primer volum de l’esmentat llibre Iconografía Cristiana vol. I Antiguo Testamento. Según el manuscrito de Mn. M. Trens, dels autors J. Monasterio i J.M. Martí Bonet.


jueves, 27 de julio de 2017

GLOSSA A PONÇ DE GUALBA. Visites pastorals 1303 -1330


Qui era Ponç de Gualba? Fou un bisbe reformador i gran organitzador de la cúria diocesana de Barcelona. Féu prevaldre la seva autoritat en molts conflictes en els monestirs diocesans i començà la sèrie de registres comuns, gràcies i visites pastorals custodiats a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Nomenat ambaixador del rei català (Jaume II) a Avinyó el 1316 amb motiu de la coronació del papa Joan XXII, també fou el gran impulsor de les obres de la catedral gòtica: almenys dels dos primers trams, l’absis, les capelles de la girola i la cripta de santa Eulàlia.

Pel que fa a les visites pastorals que féu Ponç de Gualba com a bisbe de Barcelona, tenim constància escrita de 862 en els quatre primers volums de visites pastorals, i les trobareu transcrites íntegrament en aquest llibre. En elles trobem informació sobre tot allò que succeïa al voltant de la vida quotidiana del poble, protagonista principal de la nostra història, amb molts defectes i pecats, però també amb grans dosis de generositat i cristianisme. Així, amb aquest treball us oferim un nou viatge per les vivències i el costumari dels nostres avantpassats.

El trobareu a Bubok:  Glossa a Ponç de Gualba. Visites pastorals 1303-1330