martes, 29 de septiembre de 2015

Gaudí. El genio, el santo y nuestro emblema



Ya podeís encontrar en Bubok nuestro nuevo libro Gaudí. el genio, el santo y nuestro emblema

En él podréis descubrir la catedral de Barcelona tal y como la vio Gaudí para inspirarse en su aventura hacia una nueva arquitectura. Con este libro reviviremos con el lector las sensaciones que experimentaba día tras día Gaudí cuando entraba en el interior de la catedral y se sentaba en el banco que se halla bajo el púlpito. Desde aquí el gótico es espléndido, y desde aquí Gaudí lo admiraba y se preguntaba cómo podría construir un templo sin contrafuertes, sin bóvedas ni claves de bóveda.

Aquí tenéis un pequeño avance: Gaudí. El genio, el santo y nuestro emblema

viernes, 25 de septiembre de 2015

SANT MARC. Patró de la confraria gremial més antiga de Barcelona





En aquesta ocasió la perla que us presentem la trobareu en el retaule de la capella dedicada a l’evangelista, que està ple d’icones en forma de sabata per recordar l’ofici del qual és patró. Podem caminar pel claustre de la Catedral i no adonar-nos. O passejar pel carrer dels Comtes i no fixar-nos. Fins i tot, podríem fotografiar la capella de Sant Marc evangelista i no veure-les. Amagades per tota la Catedral es poden trobar múltiples sabates, símbol del gremi de sabaters i de Sant Marc, el seu patró.

Aquesta simbologia, juntament amb el lleó que caracteritza l’evangelista, conflueix en la capella dedicada a Sant Marc, el retaule de la qual va ser acabat l’any 1692 per l’artista Bernat Vilar. En aquest retaule, a més d’aparèixer el patró dels sabaters, hi consta sant Annià, sabater i bisbe també, i sant Crispí i sant Crispinià, reis i màrtirs devots de Sant Marc. Als murs del costat de l’altar hi ha dos quadres del pintor Francesc Tramulles: sant Marc escrivint l’Evangeli i la captura i martiri del sant.

No us perdeu aquesta nova perla!

miércoles, 2 de septiembre de 2015

Els primers indis vinguts del Nou Món van ser batejats a la catedral de Barcelona?




La història no menteix, qui menteix són els homes. Prova d’això és la làpida que es troba a la capella del baptisme de l’entrada a la Catedral. En ella es llegeix: “en el mes d’abril del 1493, estant present el Rei Ferran i el seu fill Joan, en el cor de la Catedral, els primers sis indis vinguts d’Amèrica i portats per Cristòfor Colom han renascut en el baptisme”. Tot i que el fet és correcte i va succeir, la data és errònia. Però... per què?

Malalties i incongruència de dates
En primer lloc, i segons la data marcada, el Rei Ferran es trobava a Sant Jeroni de la Murtra postrat en un llit, curant-se d’un incident o atemptat que va patir justament al portal de Sant Iu de la Catedral. A més a més, Colom va retornar a la península justament a l’abril del 1493 i, des d’aquell moment, va començar a haver un debat sobre els indis d’Amèrica: tenien ànima? Eren també persones com els conqueridors? Aquest debat es va traslladar als erudits de Salamanca, qui van dictaminar –dos anys després- que els indis del Nou Món haurien de ser tractats com un ciutadà més i, per tant, consideraven que podien ser batejats. Així, la Reina Isabel va permetre als nouvinguts renàixer en el baptisme però sempre que es fessin dos anys de catequesi per tal d’interioritzar la fe cristiana.

Val a dir que l’única font que reforça la veracitat dels fets és Gonzalo, autor de la làpida i cronista poc fiable degut a la seva avançada edat. Un motiu més per desconfiar de la veracitat de la data.

Missioners al Nou Món

Aquests indis nouvinguts no es van quedar a Barcelona. La làpida explica què va passar amb ells: “A continuació van retornar al seu país i van fer de missioners. Així, Barcelona es convertí en la primera ciutat cristiana en plantar una llavor en el nou món, on la llengua materna i les seves pròpies lleis les va donar Espanya”.

Veieu aquesta perla de la catedral al web Església de Barcelona:

QUATRE PILES BAPTISMALS A LA SEU DEL BISBE DE BARCELONA




La Seu del Bisbe de Barcelona ha comptat amb quatre piles baptismals al llarg de la seva història: la piscina paleocristiana, la romànica, la gòtica i l’actual pila mòbil. Aquesta evolució dels estils arquitectònics ha influït en la religió, sobretot en els seus materials litúrgics

De piscina baptismal a pila mòbil
Encara que pugui semblar-nos molt llunyà, el primer element relacionat amb el baptisme és la piscina baptismal del segle IV. De l’època del bisbe Sant Pacià, la piscina paleocristiana era de planta quadrada i va ser enderrocada un segle després per construir-ne una nova de planta octogonal. Al segle VI, les escales interiors per a descendir a la piscina van ser retallades per aconseguir una forma de creu. I és que des de la implantació del cristianisme i fins al segle VIII, el ritu del baptisme es realitzava per immersió de manera que la persona que es batejava, sempre adulta, s’introduïa a la piscina mentre el bisbe, fora d’ella, administrava el sagrament.

La següent que es conserva és ja una pila baptismal del segle XI, romànica. Dissenyada amb una forma que remet a la Santíssima Trinitat, permetia la immersió dels infants. Aquesta està exposada al Museu Capitular de la Catedral i està construïda amb un conjunt de peces anteriors romanes estructurades a la base de la mateixa. 

La pila baptismal gòtica, que data del segle XV, es troba justament a una de les capelles del peu de l’Església. Concretament, a la capella del baptisme, on es pot visitar aquesta pica feta de marbre de Carrara. Amb unes dimensions de 123x180 cm, la pila –feta per l’escultor Onofre Julià Florentí- té forma de copa amb arestes helicoïdals d’estil renaixentista.


I ja per últim es troba la pila baptismal que s’usa actualment. Feta d’argent, de dimensions petites comparada amb les anteriors, es pot moure per les diferents capelles de la Catedral i es recolza sobre un peu que la manté immòbil.

Ja visualitzar aquesta nova "perla" de la catedral al web Església de Barcelona: