Mentre esperem que surti a la llum el darrer dels tres volums del Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis (III.Bisbat de Terrassa), tenim el plaer de presentar-vos els dos primers (I. Arquebisbat de Barcelona i II. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat) que ja han estat publicats.
Quatre dates fonamentals han estat gravades en la història dels tres bisbats de la província metropolitana de Barcelona (Arquebisbat de Barcelona, Bisbat de Sant Feliu i Bisbat de Terrassa):
La primera data és el 15 de juny de 2004, quan el Sant Pare Joan Pau II, en una butlla, desmembra en els tres bisbats esmentats l’antic arquebisbat de Barcelona, que abans depenia directament de la Santa Seu. Era una diòcesi exempta. Ara, el bisbat de Barcelona forma part d’aquesta nova província metropolitana anomenada també Barcelona.
Les altres fites cronològiques són: el 18 de juliol del 2004, quan el senyor arquebisbe Lluís Martínez Sistach, a les dotze del migdia, prenia possessió de l’arquebisbat en la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona; el 25 del mateix mes i any el senyor bisbe Miguel Àngel Saiz i Meneses pren possessió de la diòcesi de Terrassa en la catedral del Sant Esperit d’aquella ciutat; i, per últim, el 12 de setembre de l’esmentat any el senyor bisbe Agustí Cortés i Soriano pren possessió del bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
Òbviament que aquest desmembrament de l’antiga diòcesi de Barcelona suposa un respectable intent per part de la Santa Seu de fer més real i eficaç el ministeri episcopal en una antiga comunitat de més de quatre milions dos-cents mil cristians. Tanmateix, la història té les seves exigències: cal coordinar els possibles serveis d’arxius, d’historiografia i àdhuc d’estadística, així com la burocràcia, i el nostre intent en publicar aquest llibre no és altre que facilitar tot tipus de dades històriques i de gestions d’arxius. Així fixarem la història o memòria històrica a través de la lletra, que és el seu suport més segur de perpetuïtat. Volem que la nostra memòria eclesial quedi ben fixada, –en gran part- a través dels milers i milers de lletres que contenen aquests llibres tan voluminosos com desitjosos de fer un servei a la nostra comunitat cristiana. També volem que les fites històriques de totes les nostres parròquies estiguin registrades i que no s’oblidi la tasca de tants i tants sacerdots, laics, religiosos i religioses que ens han precedit. Veureu que, per exemple, el senyor Victor Olivé que ha investigat els nostres arxius, ha trobat sols dels dos segles que ens precedeixen més de sis mil sacerdots. Aquest llibre vol ser també un sincer homenatge a tots ells. Aquí es veu, doncs, ben clar que la lletra fixa la memòria.
En aquests treballs també´recollim unes breu notes històriques de totes les parròquies de l’antic bisbat de Barcelona, notes extretes dels nostres estudis (Martí Bonet amb la col·laboració d’Anna Rich) impresos en el cèlebre Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. També s’inclouen unes introduccions, així com alguns rectorologis, reportatges fotogràfics i notes extretes de Mn. Mas (que conservem amb la seva grafia original). També hem tingut presents els Diplomataris elaborats per A. Fàbrega, J. Baucells de la Catedral de Barcelona i J. M. Martí Bonet (Diplomatari de Sant Oleguer), i les primeres col·leccions arxivístiques del nostre Arxiu Diocesà, com són les primeres visites pastorals.
Tot s’ha elaborat tenint present el gran axioma que ens mou a emprendre aquesta obra: “La memòria es fixa a través de la lletra”.
Trobareu aquests dos volums i ben aviat també el tercer dedicat al bisbat de Terrassa a: BUBOK
