domingo, 17 de noviembre de 2019

ARMORIAL DE LA CATEDRAL DE BARCELONA. CORPUS HERÀLDIC I EPIGRÀFIC Pere F. Puigderrajols Jarque


Us oferim la presentació´i l'enllaç al magnífic treball del nostre col·laborador Pere F. Puigderrajols.

" Aquí tenim el primer lliurament del que ha de ser la publicació digital de l’Armorial de la Catedral de Barcelona: Corpus heràldic i epigràfic. De primer, volem agrair a Mn. Josep Mª Martí i Bonet la seva bona predisposició a cedir-nos el seu blog per aquesta publicació i també per tot el recolzament i suport que en tot moment, al llarg de la investigació, ens ha estat donat.

       L’any 1995, just acabat i lliurat el treball de reproducció de tota l’heràldica del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, per iniciativa personal, prenc la ferma decisió de començar la investigació, amb caràcter exhaustiu i el primer pas va ser fotografiar tots els escuts  i,  a partir de les imatges, analitzar, investigar i finalment reproduir-los en color. Per descomptat, els escuts dels quals no disposem d’informació, dibuixats però sense colors.

      Convé puntualitzar que disposem de diversos treballs que recullen l’heràldica de la Catedral, però ho fan d’una manera fragmentària i alguns només se centren en el Capítol del Toisó d’Or. Tots els treballs que han precedeit el meu han estat d’obligada consulta i han estat un valuosíssim suport.

     El projecte inicial era recollir només els escuts i emblemes, però, a mida que vaig anar avançant, em vaig adonar que també era necessari, important i complementari incorporar tota la epigrafia o inscripcions que hi ha, tant en làpides sepulcrals com les dels Altars privilegiats, les commemoratives, les de les campanes o algunes altres que, malgrat la  poca factura artística, també ens informen de la  històrica de l’edifici.

     Iniciem la publicació de l’Armorial amb l’apartat que fa referència a la creu del Capítol, emblema que fa referència a la basílica dedicada a  la Santa Creu amb baptisteri exempt, nom que trobem documentat l’any 599, on s’especifica: Eccelsia Sancta Crucis, nom que va quedar fixat quan es creà el cos de canonges constituït per 40 integrants en capítol catedral, segons la regla aquisgranesa, i estructurada el 1009. Tot i que amb el temps ha anat variant el nombre de canonges que integren el Capítol de la Catedral, el nom de la Santa Creu ha sobreviscut al pas de tot possible canvi. És per aquest motiu que hem cregut convenient dedicar el primer capítol de l’obra a tan significatiu emblema.

Anirem publicant, més o menys, per aquest ordre: Creu del Capítol; Papes; Bisbes ; Canonges, ardiaques i beneficiats; Armes Comtals-reials; Mercaders, notaris, adroguers, etc., Ciutadans, Càrrecs, Dones; Cívica, Confraries i Ordes, Sense identificar, Corpus epigràfic."



Enllaç al treball: ARMORIAL DE LA CATEDRAL DE BARCELONA

lunes, 11 de noviembre de 2019

LA MÈTRICA DE LA SEU DE BARCELONA per Eduard París Muñoz


El passat 26 d'octubre va tenir lloc la conferència mensual de l'Escola de Voluntaris i Monitors Culturals de la Catedral de Barcelona i Museu Diocesà. En aquesta ocasió els nostres Voluntaris van oferir tres conferències:

Aquí us deixem l'enllaç al treball "La MÈTRICA de la Seu de Barcelona", per l'Eduard París: LA MÈTRICA DE LA SEU DE BARCELONA

lunes, 3 de junio de 2019

EMBLEMÀTICA ICONOGRAFIA DE LA CONFRARIA DE SANT MARC EVANGELISTA, GREMI DELS MESTRES SABATERS



Avui tenim el goig de presentar-vos el magnífic treball del nostre amic i col·laborador de l'Escola de Voluntaris i Monitors de la Catedral de Barcelona Pere F. Puigderrajols Jarque.


La Confraria de Sant Marc Evangelista -coneguda des del segle XVIII com a “Gremi dels Mestres sabaters”-, és la corporació de menestrals més antiga documentada de la ciutat de Barcelona. Amb una orientació i finalitats clarament religioses, van tenir capella pròpia a la catedral romànica i altar on s’hi celebrava l’eucaristia; també van tenir un edifici on reunir-se que actualment és a la plaça de Sant Felip Neri. Amb un poder adquisitiu extraordinari, van contractar retaules i els serveis dels més rellevants artistes de la seva època. Tots els emblemes i iconografia que podem veure, especialment a la catedral de Barcelona i a la casa gremial, són la demostració palpable de voler publicitar la seva presència i missatge corporatiu.
L’actual capella de sant Marc, totalment decorada, sense cap espai sense imatgeria, és una prova de la capacitat econòmica d’aquesta corporació a l’hora de comunicar la seva advocació i devoció.


lunes, 13 de mayo de 2019

CONSEQÜÈNCIES DE LA REFORMA GREGORIANA

La ruptura del règim col·legial



Avui oferirem a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol una conferència sobre les "Conseqüències de la Reforma gregoriana", extracte del nostre llibre "Història de l'Església Antiga i Medieval" (Barcelona, 2016) https://www.bubok.es/libros/248810/Historia-de-lEsglesia-Antiga-i-Medieval



Vers el segle XII, l’Església, després de la Reforma gregoriana, imprimeix en tota la societat europea un sensible alè espiritual i un profund canvi: s’assoleix la llibertat en els nomenaments d’eclesiàstics, es recuperen els orígens del cristianisme i els dos valors tradicionals evangèlics: la pobresa i l’oració. La llibertat, la pobresa franciscana i el retorn a l’oració –valors propagats pels “monjos blancs” (Cister) són els pilars del nou moviment renovador evangèlic que neix de la Reforma gregoriana. D’aquesta manera es vol retornar a l’autenticitat primitiva: la font que els inspira seran els evangelis i la vida apostòlica primitiva. Alhora que es reforma l’Església, es transforma tota Europa occidental. El moviment reformista gregorià penetra profundament en els mateixos fonaments de la societat. Es nota el canvi, i fins i tot en alguns casos la ruptura.
La Reforma produeix la ruptura del que podríem denominar l’antic règim eclesial fundat en l’exercici de la col·legialitat episcopal. S’obre un nou període que perdura fins al concili Vaticà II. Després de la Reforma gregoriana, Roma assoleix la llibertat i disponibilitat de les investidures, controlant les institucions clau de l’estructura eclesiàstica primitiva: els metropolitans i els seus sínodes. Les decisions o cànons hauran de tenir l’aprovació de Roma perquè tinguin validesa. Els arquebisbes, que abans eren el cap de la província eclesiàstica, esdevenen simples vicaris del papa.
La Reforma gregoriana suposà, a més, la victòria de l’estament clerical front al laïcal.
Podeu llegir el text de la conferència aquí .


martes, 19 de febrero de 2019

OLEGUER, AMIANT DE LA REFORMA DE L'ESGLÉSIA. Itinerari del Sant a la Catedral de Barcelona








Sense sant Oleguer no s’entendria la Reforma gregoriana i la història de Catalunya al segle XII. La torxa de la Reforma la tingueren primer els monjos de Cluny. Aquests la passaren als papes gregorians i després, gràcies a molts concilis i tractats (com el de Worms) passà als monjos regulars de Sant Agustí, o com es diu també, a les canòniques erigides a l’empara de l’abadia de Sant Ruf d’Avinyó amb els canonges de sant Oleguer, bisbe de Barcelona.

Oleguer també fou una figura de primera magnitud en la història de Catalunya, Provença i Aragó al segle XII, la influència de la qual no només beneficià l’Església, sinó tota la societat civil. Difícilment hom podria entendre aquest segle si no es contemplessin, per exemple, les conseqüències dels matrimonis comtals promoguts per iniciativa de sant Oleguer: de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença i de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó.

Aquest dissabte dedicarem la conferència Ars Nostra a aquest gran personatge que tan relacionat estigué amb la Reforma gregoriana i resseguirem l'itinerari del Sant a la Catedral de Barcelona.

Aquí us avancem la presentació: SANT OLEGUER AMIANT DE LA REFORMA DE L'ESGLÉSIA


domingo, 27 de enero de 2019

ITINERARI EULALIÀ. Les 45 petjades del pas de Santa Eulàlia de Barcelona a la seva catedral


El passat dissabte 26 gener, els nostres col·laboradors i voluntaris de la Catedral de Barcelona Eduard París, Joana Estradé, Manuel Gelabert, P.F. Puigderrajols, Rafael Mundó, i jo mateix, vàrem impartir una interessant conferència sobre les petjades del pas de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona.


Aquí us deixem el vídeo de la presentació que acompanyà la conferència:
ITINERARI EULALIÀ Les 45 petjades del pas de Sta. Eulàlia per la seva Catedral