tag:blogger.com,1999:blog-10913581742105856532024-02-02T08:41:15.267-08:00SCRIPTORIAScriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.comBlogger89125tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-29263874767941715722021-03-16T03:18:00.002-07:002021-03-16T03:18:28.919-07:00ARMORIAL DE LA CATEDRAL DE BARCELONA V Escuts dels bisbes de Barcelona<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvsZ4_9kF3IpihrafplJFVkHq9MbKIeLwq0yS2-wsFH0L-rHiMezDq31yE6FV-pcKEPC-fLxo3NiG4Kz28fB4L-JLpSZw3FREy2yYzF83-_GKF21y-4_I3U_e6mqOAtBh6b_ES9MJpEjj6/s410/escut.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvsZ4_9kF3IpihrafplJFVkHq9MbKIeLwq0yS2-wsFH0L-rHiMezDq31yE6FV-pcKEPC-fLxo3NiG4Kz28fB4L-JLpSZw3FREy2yYzF83-_GKF21y-4_I3U_e6mqOAtBh6b_ES9MJpEjj6/s320/escut.tif" width="320" /></a></div><br /><p>Avui ens plau publicar una nova aportació del nostre col·laborador, especialitzat en heràldica, Pere F. Puigderrajols. Es tracta de l’<b>estudi de tots els escuts dels bisbes de Barcelona</b>, dels quals en tenim una mostra material en sepulcres, retaules o obres promogudes per alguns d’ells. Un total de 36 escuts que conformen un treball de recerca aprofundit i minuciós, com tots els que ens aporta el nostre heraldista. Un treball d’investigació de molts anys de recerca i que ara es pot donar per conclòs. </p><p>Des del bisbe Berenguer de Palou II, fins al cardenal arquebisbe Lluís Martínez Sistach, disposem d’una gran mostra per veure com han anat evolucionat les armeries en l’espai de gairebé vuit segles, en què hem passat de la senzillesa, vistositat i mnemotècnia dels primers escuts, a l’abandonament de les armes del llinatge, d’incompliment d’algunes normes de la Ciència del Blasó i a l’excés d’elements, que fa que alguns escuts siguin “inblasonables”, en terminologia del nostre gran especialista Armand de Fluvià. El nostre col·laborador, ja està recopilant documentació de la resta de bisbes que no tenen el seu escut d’armes a la catedral, bé perquè no van ser-hi enterrats o perquè no tenim cap testimoni heràldic en alguna part de l’edifici. És cert que en tenim testimonis en llibres, però molts no ens mostren els detalls necessaris per fer-ne un estudi rigorós, finalitat que podrem portar a terme quan ens sigui possible desplaçar-nos als llocs on hi ha els enterraments o exemples materials dels escuts. Aquet serà un treball posterior, atès que queda al marge de l’abast de tota la investigació de l’<b>Armorial de la Catedral: Corpus heràldic i epigràfic</b>.</p><p>Ens fa una aportació en què demostra els seus coneixements en aquesta matèria i l’aprofundiment, rigor i dedicació amb què ha abordat la investigació. Com és habitual en els seus estudis, ha bandejat transformacions dels models originals, però ha filat prim en detalls que altres autors no han valorat.</p><p>Podeu llegir en treball en aquest enllaç: <a href="https://drive.google.com/file/d/1eynkWYhbBzLMp8kVuncrye3O-p_ThzRy/view?usp=sharing">ARMORIAL DE LA CATEDRAL DE BARCELONA V Escuts dels bisbes</a></p>Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-59678575403985366692021-01-27T21:41:00.002-08:002021-01-27T21:41:47.851-08:00ARMORIAL DE LA CATEDRAL DE BARCELONA IV - Escuts de dones<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK50vaV072kzqhu5GZu5BrybgV9sdRcMwc8nFIX-v5cUwrtbQgJOj5Lm2ztVcV-bcSzRGJ9pbPnEFJOImtrx3ZMOSTgdXkop1ndmIbI7yGvGpReAysHshtgfDpMO9-GzZ0N8xwQNJZorB1/s1912/Sepulcre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1144" data-original-width="1912" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK50vaV072kzqhu5GZu5BrybgV9sdRcMwc8nFIX-v5cUwrtbQgJOj5Lm2ztVcV-bcSzRGJ9pbPnEFJOImtrx3ZMOSTgdXkop1ndmIbI7yGvGpReAysHshtgfDpMO9-GzZ0N8xwQNJZorB1/s320/Sepulcre.jpg" width="320" /></a></div><br /><p>Us presentem el quart lliurament de l’<b>Armorial de la Catedral de Barcelona: Corpus heràldic i epigràfic</b>. El nostre col·laborador Pere F. Puigderajols ens fa una nova aportació que, en aquest cas, són tots els escuts de dones que hi ha a la catedral de Barcelona, ja sigui en sepulcres, retaules o vidrieres promoguts per algunes d’elles. Un petit repertori d’escuts de reines, nobles i altres dones que, amb la seva presència, testimonien la seva importància i rellevància en la societat del seu temps. Un total de 15 escuts que, per les seves característiques, ens mostren una gran riquesa heràldica amb exemples que van des del s. XIV fins al XX. Com en tota la investigació de Pere F. Puigderrajols, els dibuixos que fa dels escuts volen ser una fidel i rigorosa reproducció dels originals. En total ens presenta 15 escuts pertanyents a dones que també ens han deixat una empremta remarcable del seu pas per la història. </p><p><br /></p><p><a href="https://drive.google.com/file/d/1AM0PwmJ-AGMD0R-Pve9zztZUqXmnNhyQ/view?usp=sharing">ARMORIAL DE LA CATEDRAL DE BARCELONA IV Escuts de dones</a></p>Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-78551801819450511562020-11-17T05:41:00.001-08:002020-11-17T21:53:56.004-08:00ARMORIAL DE LA CATEDRAL DE BARCELONA III. Ardiaques, canonges, preveres i beneficiats<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwT5aOwEOWJ789ZxcZDmRROEsA67N76Tn_x1GyU1raZr-rg98TSmwuJDOudIi0g-HLTZQjkffJ1Jd1-Wrliw40ZZ2mtPWazaZojal_S1fS8V0tiO90HQgx4azZf2Cvj9nHABV9bKfx353Y/s2048/IMG_9244.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwT5aOwEOWJ789ZxcZDmRROEsA67N76Tn_x1GyU1raZr-rg98TSmwuJDOudIi0g-HLTZQjkffJ1Jd1-Wrliw40ZZ2mtPWazaZojal_S1fS8V0tiO90HQgx4azZf2Cvj9nHABV9bKfx353Y/s320/IMG_9244.JPG" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI5Sgi2-KKP5NKvr54aMNhOOBEB6woYzvlKokzFFgrJgq-7jyTZ_Pb0ti4M6RkqorHy6VV8mLAL2Mf0sT80heTSUuiURE0pvnVD3kagYbTv_2eh-0-vFiIPyONzw4AAK8_u3B6H8lAkMpZ/s2048/Sin+t%25C3%25ADtulo-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1728" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI5Sgi2-KKP5NKvr54aMNhOOBEB6woYzvlKokzFFgrJgq-7jyTZ_Pb0ti4M6RkqorHy6VV8mLAL2Mf0sT80heTSUuiURE0pvnVD3kagYbTv_2eh-0-vFiIPyONzw4AAK8_u3B6H8lAkMpZ/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo-1.jpg" /></a></div><br /></div><br /><p></p><p>El nostre col·laborador <b>Pere F. Puigderrajols i Jarque</b> –Monitor i Voluntari Cultural de la Catedral- ens fa el tercer lliurament de l’<b>ARMORIAL de la CATEDRAL de BARCELONA: Corpus heràldic i epigràfic</b>. Aquests són tots els escuts dels <b>Ardiaques, Canonges, Preveres i Beneficiats</b> que ha trobat. Podreu comprovar com ha anat evolucionant la manera de disposar els emblemes distintius dels llinatges o altres tipus d’emblemes –molts dels quals s’anomenen “armes parlants”- per la rapidesa amb què podem identificar-los. Podrem fer un seguiment de com, amb el temps s’han anat incrementant els elements que component el que tècnicament en diem un conjunt heràldic, que des de les representacions més senzilles, mnemotècniques i harmòniques del s. XIII, XIV i XV, passem als escuts amb cimeres, bàculs, casc, llambrequins, estendards i canons, com el de l’ardiaca Bonaventura Milans, fins al quarterat del canonges Ramon Molines i Flaquer, 1752, a la cripta de Santa Eulàlia. Així mateix, les inscripcions són un bon complement per saber, a vegades, quants havien viscut, les seves devocions o les seves últimes voluntats, o instituir en aquesta seu la festa i octava del Cos de Crist, o donar diners per misses, làmpades o pels pobres que acudien a la Pia Almoina. En resum, una font d’informació extraordinària i, a l’ensems, una documentació important per saber i conèixer diferents aspectes d’aquests personatges i de la nostre cultura. </p><p>Cliqueu aquest enllaç per accedir-hi: <a href="https://www.dropbox.com/s/dsp4bobwnorcfcf/ARMORIAL%20CATEDRAL%20BARCELONA%20Ardiaques%20canonges%20preveres%20beneficiats.pdf?dl=0" target="_blank">ARMORIAL DE LA CATEDRAL DE BARCELONA III. Ardiaques, canonges, preveres i beneficiats</a></p><p><br /></p><p><br /></p>Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-57446785006875647032020-09-27T10:55:00.003-07:002020-09-27T10:55:46.090-07:00HERÀLDICA PAPAL per Pere F. Puigerrajols<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghS5-Ufh9a7qjFYK2f1f8EYfh8i_hD2pp7ntQNUGrmKSLm0ZZBRN4W6t_JcvEeB_zm1noFL9Qa2s8x3rRpUFhbi7G1QrbLVIONUpAEUFSizcp60tqnwP1kesOygYmqtN97fIyQmlYCpKvk/s1794/Her%25C3%25A0ldica+papal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="957" data-original-width="1794" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghS5-Ufh9a7qjFYK2f1f8EYfh8i_hD2pp7ntQNUGrmKSLm0ZZBRN4W6t_JcvEeB_zm1noFL9Qa2s8x3rRpUFhbi7G1QrbLVIONUpAEUFSizcp60tqnwP1kesOygYmqtN97fIyQmlYCpKvk/w419-h224/Her%25C3%25A0ldica+papal.jpg" width="419" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Escut papal a l'entrada de l'Arxiu Diocesà</i></span></div><p>Avui us volem presentar aquest fantàstic treball realitzat pel nostre amic, col·laborador i membre de l'Escola de Voluntaris i Monitors de la Catedral, sobre heràldica papal. Aquest article forma part de l’obra <i>Armorial de la Catedral de Barcelona: Corpus heràldic i epigràfic</i>, la qual serà publicada per capítols en aquest bloc, i constarà dels següents articles que aniran apareixent a mesura que estiguin fets.</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>Creu del Capítol </li><li>Papes</li><li>Bisbes</li><li>Canonges, ardiaques i beneficiats </li><li>Armes Comtals-reials</li><li>Mercaders, notaris, adroguers, etc. </li><li>Ciutadans</li><li>Càrrecs Dones Cívica</li><li>Confraries i Ordes </li><li>Sense identificar </li><li>Corpus epigràfic</li></ul><p></p><p></p><p class="MsoBodyText" style="margin-right: 5.0pt; text-align: justify; text-indent: 21.0pt;"><span lang="EN-US">Si hi<span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span>ha<span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span>algun<span style="letter-spacing: -.05pt;">
</span>escut<span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span>que<span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span>tothom<span style="letter-spacing: -.1pt;">
</span>pot<span style="letter-spacing: -.05pt;"> identificar</span> de<span style="letter-spacing: -.05pt;"> manera</span> inequívoca,<span style="letter-spacing: -.1pt;"> </span>tot i<span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span>no<span style="letter-spacing: -.05pt;"> </span>tenir coneixements<span style="letter-spacing: 1.45pt; mso-font-width: 99%;"> </span>bàsics<span style="letter-spacing: 2.15pt;"> </span>d’heràldica,<span style="letter-spacing: 2.2pt;"> </span>és<span style="letter-spacing: 2.2pt;"> </span>l’escut<span style="letter-spacing: 2.15pt;"> </span>papal<span style="letter-spacing: 2.2pt;"> </span>que,<span style="letter-spacing: 2.2pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">amb</span><span style="letter-spacing: 2.2pt;"> </span>el<span style="letter-spacing: 2.2pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">distintiu</span><span style="letter-spacing: 2.15pt;">
</span>de<span style="letter-spacing: 2.15pt;"> </span>la<span style="letter-spacing: 2.15pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">tiara</span><span style="letter-spacing: 2.15pt;"> </span>i<span style="letter-spacing: 2.15pt;"> </span>les<span style="letter-spacing: 2.15pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">claus</span><span style="letter-spacing: 2.15pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">entrellaçades,</span><span style="letter-spacing: 2.1pt;"> </span>de<span style="letter-spacing: 2.45pt; mso-font-width: 99%;"> </span>seguida,<span style="letter-spacing: .5pt;"> </span>la<span style="letter-spacing: .5pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">majoria</span><span style="letter-spacing: .45pt;"> </span>de<span style="letter-spacing: .55pt;"> </span>nosaltres,<span style="letter-spacing: .5pt;"> </span>pot<span style="letter-spacing: .5pt;"> </span>reconèixer.<span style="letter-spacing: .55pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">Amb</span><span style="letter-spacing: .55pt;"> </span>el<span style="letter-spacing: .5pt;"> </span>temps,<span style="letter-spacing: .5pt;"> </span>aquests<span style="letter-spacing: .5pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">elements</span><span style="letter-spacing: .55pt;">
</span>diferenciadors<span style="letter-spacing: .55pt;"> </span>han<span style="letter-spacing: 1.25pt; mso-font-width: 99%;"> </span>anat<span style="letter-spacing: .45pt;"> </span>evolucionant,<span style="letter-spacing: .4pt;"> </span>puix<span style="letter-spacing: .45pt;"> </span>que<span style="letter-spacing: .5pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">primer</span><span style="letter-spacing: .45pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">només</span><span style="letter-spacing: .45pt;"> </span>portava<span style="letter-spacing: .45pt;">
</span>una<span style="letter-spacing: .5pt;"> </span>corona,<span style="letter-spacing: .4pt;"> </span>després<span style="letter-spacing: .45pt;"> </span>dues<span style="letter-spacing: .45pt;"> </span>i<span style="letter-spacing: .5pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">finalment</span><span style="letter-spacing: .45pt;">
</span>tres.<span style="letter-spacing: .45pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">Des</span><span style="letter-spacing: .45pt;"> </span>de<span style="letter-spacing: 1.55pt; mso-font-width: 99%;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">la</span><span style="letter-spacing: 2.6pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">meitat</span><span style="letter-spacing: 2.65pt;">
</span><span style="letter-spacing: -.05pt;">del</span><span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">s.</span><span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">XX</span><span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">els</span><span style="letter-spacing: 2.6pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">papes</span><span style="letter-spacing: 2.3pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">no</span><span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">són</span><span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">coronats</span><span style="letter-spacing: 2.6pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">amb</span><span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span>aquest<span style="letter-spacing: 2.65pt;">
</span><span style="letter-spacing: -.05pt;">ornament</span><span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span>tan<span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span>ostentós<span style="letter-spacing: 2.6pt;"> </span>i<span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span>en<span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span>la<span style="letter-spacing: 2.65pt;"> </span>seva<span style="letter-spacing: 1.75pt; mso-font-width: 99%;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">emblemàtica</span><span style="letter-spacing: .75pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">tampoc</span><span style="letter-spacing: .75pt;"> </span>no<span style="letter-spacing: .8pt;"> </span>apareix<span style="letter-spacing: .8pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">amb</span><span style="letter-spacing: .75pt;"> </span>tres<span style="letter-spacing: .75pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">corones,</span><span style="letter-spacing: .8pt;"> </span>de<span style="letter-spacing: .65pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">manera</span><span style="letter-spacing: .75pt;"> </span>que<span style="letter-spacing: .8pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">actualment</span><span style="letter-spacing: .75pt;"> </span>el<span style="letter-spacing: .75pt;"> </span>seu<span style="letter-spacing: .8pt;"> </span>disseny<span style="letter-spacing: .75pt;"> </span>ha<span style="letter-spacing: 3.05pt; mso-font-width: 99%;"> </span>esdevingut<span style="letter-spacing: .1pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">més</span><span style="letter-spacing: .15pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">semblant</span><span style="letter-spacing: .15pt;"> </span>a<span style="letter-spacing: .1pt;"> </span>una<span style="letter-spacing: .15pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">mitra</span><span style="letter-spacing: .15pt;"> </span>bisbal,<span style="letter-spacing: .1pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">molt</span><span style="letter-spacing: .15pt;"> </span>o<span style="letter-spacing: .15pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">bastant</span><span style="letter-spacing: .15pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">allunyada</span><span style="letter-spacing: .1pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">dels</span><span style="letter-spacing: .15pt;"> </span>trets<span style="letter-spacing: .15pt;"> </span>que<span style="letter-spacing: .1pt;"> </span>la<span style="letter-spacing: .15pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">caracteritzaven</span><span style="letter-spacing: 3.85pt; mso-font-width: 99%;"> </span>i<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">podia</span><span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span>ésser<span style="letter-spacing: -.3pt;"> </span>identificada<span style="letter-spacing: -.3pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">immediatament.</span><span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span>A<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span>l’Església<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span>han<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span>canviat<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">bastantes</span><span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span>qüestions<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span>i<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">l’emblemàtica</span><span style="letter-spacing: 2.95pt; mso-font-width: 99%;"> </span>ha<span style="letter-spacing: 1.6pt;"> </span>hagut<span style="letter-spacing: 1.6pt;"> </span>d’adaptar-se<span style="letter-spacing: 1.6pt;"> </span>a<span style="letter-spacing: 1.65pt;"> </span>la<span style="letter-spacing: 1.6pt;"> </span>nova<span style="letter-spacing: 1.6pt;"> </span>imatge<span style="letter-spacing: 1.6pt;"> </span>que<span style="letter-spacing: 1.65pt;"> </span>aquesta <span style="letter-spacing: -.05pt;">important</span><span style="letter-spacing: 1.6pt;"> </span>institució<span style="letter-spacing: 1.55pt;"> </span>vol<span style="letter-spacing: 1.65pt;"> </span>donar<span style="letter-spacing: 1.6pt;"> </span>com<span style="letter-spacing: 1.6pt;"> </span>a<span style="letter-spacing: 1.6pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">mostra</span><span style="letter-spacing: 1.65pt;"> </span>dels<span style="letter-spacing: 1.05pt; mso-font-width: 99%;"> </span>canvis<span style="letter-spacing: -.85pt;"> </span>efectuats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-right: 5.05pt; text-align: justify; text-indent: 15.0pt;"><span lang="EN-US">En<span style="letter-spacing: .7pt;"> </span>aquest<span style="letter-spacing: .7pt;"> </span>article<span style="letter-spacing: .7pt;"> Pere F. Puigderrajols fa </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">una</span><span style="letter-spacing: .75pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">relació</span><span style="letter-spacing: .75pt;">
</span><span style="letter-spacing: -.05pt;">dels</span><span style="letter-spacing: .75pt;"> </span>cinc<span style="letter-spacing: .7pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">escuts</span><span style="letter-spacing: .7pt;"> </span>papals<span style="letter-spacing: .75pt;"> </span>que<span style="letter-spacing: .7pt;"> </span>tenim<span style="letter-spacing: .65pt;"> </span>a<span style="letter-spacing: .75pt;"> </span>la<span style="letter-spacing: .7pt;"> </span>catedral<span style="letter-spacing: .65pt;">
</span><span style="letter-spacing: -.05pt;">de</span><span style="letter-spacing: .7pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">Barcelona,</span><span style="letter-spacing: .7pt;"> </span>a<span style="letter-spacing: 1.15pt; mso-font-width: 99%;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">més</span><span style="letter-spacing: .05pt;"> </span>de<span style="letter-spacing: .05pt;"> </span>la<span style="letter-spacing: .1pt;"> </span>tiara<span style="letter-spacing: .05pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">amb</span><span style="letter-spacing: .1pt;"> </span>les<span style="letter-spacing: .05pt;"> </span>claus<span style="letter-spacing: .05pt;"> </span>que<span style="letter-spacing: .1pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">tenim</span>
al<span style="letter-spacing: .1pt;"> </span>frontal<span style="letter-spacing: .05pt;"> </span>d’una<span style="letter-spacing: .1pt;"> </span>de<span style="letter-spacing: .05pt;"> </span>les<span style="letter-spacing: .1pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">capelles.</span><span style="letter-spacing: .05pt;"> Cal tenir present que t</span>ota <span style="letter-spacing: -.05pt;">l’heràldica</span> <span style="letter-spacing: -.05pt;">catedralícia</span> <span style="letter-spacing: -.05pt;">pretén,</span><span style="letter-spacing: 1.73333px;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">essencialment,</span><span style="letter-spacing: .55pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">reproduir</span><span style="letter-spacing: .6pt;">
</span>els<span style="letter-spacing: .55pt;"> </span>escuts<span style="letter-spacing: .6pt;"> </span>a<span style="letter-spacing: .6pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">través</span><span style="letter-spacing: .6pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">d’un</span><span style="letter-spacing: .6pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">estudi</span><span style="letter-spacing: .55pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">crític,</span><span style="letter-spacing: .6pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">i no</span><span style="letter-spacing: .55pt;"> f</span><span style="letter-spacing: -.05pt;">er</span><span style="letter-spacing: .6pt;"> </span>un<span style="letter-spacing: .55pt;"> </span>estudi<span style="letter-spacing: .6pt;"> </span>biogràfic<span style="letter-spacing: .55pt;"> </span>dels<span style="letter-spacing: 2.25pt; mso-font-width: 99%;"> </span>personatges; tan sols<span style="letter-spacing: -0.4px;"> </span>una<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span>breu<span style="letter-spacing: -.3pt;"> </span>referència,<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span>quan<span style="letter-spacing: -.3pt;"> </span>es<span style="letter-spacing: -.2pt;"> </span>coneix,<span style="letter-spacing: -.35pt;">
</span>com<span style="letter-spacing: -.3pt;"> </span>és<span style="letter-spacing: -.35pt;"> </span>el<span style="letter-spacing: -.25pt;"> </span>cas<span style="letter-spacing: -.35pt;"> </span>d’aquests<span style="letter-spacing: -.25pt;">
</span>cinc<span style="letter-spacing: -.35pt;"> </span><span style="letter-spacing: -.05pt;">papes.</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoBodyText" style="margin-right: 5.05pt; text-align: justify; text-indent: 15.0pt;">Aquí teniu el treball sobre <a href="https://www.dropbox.com/s/slbom37ku27b2js/PUIGDERRAJOLS%20P.%20Her%C3%A0ldica%20Papal.pdf?dl=0" style="text-align: left;" target="_blank">HERÀLDICA PAPAL Pere F. Puigderrajols</a></p><p></p>Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-83000307837897678902020-04-06T07:11:00.000-07:002020-04-06T07:11:08.460-07:00ELS 120 BISBES DE LA DIÒCESI DE BARCELONA: Pere, Vives, Aeci i Deodat (962-1029)<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihyphenhyphenvLd3_hm_VKV2CRNbvrg6zCiDNDKj68Wh49oEUnqjqR-Fwq4TNzls8gYTdKI9rNz9REYz0jr_L83-GRoDlL4UucAuS5aCn7eLJP0xg3fa6jwuTs_Sds0stUfVsR0d45jmYwylTnESz3o/s1600/01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1163" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihyphenhyphenvLd3_hm_VKV2CRNbvrg6zCiDNDKj68Wh49oEUnqjqR-Fwq4TNzls8gYTdKI9rNz9REYz0jr_L83-GRoDlL4UucAuS5aCn7eLJP0xg3fa6jwuTs_Sds0stUfVsR0d45jmYwylTnESz3o/s320/01.jpg" width="232" /></a></div>
<br />
Avui us presentem quatre bisbes més dels 120 bisbes de la diòcesi de Barcelona: Pere, Vives, Aeci i Deodat.<br />
<br />
<br />
<b><span style="color: #666666; font-size: large;">22 PERE (c.962- 973)</span></b><br />
<span style="color: #666666;">Se opuso juntamente con los obispos de las otras sedes catalanas a los intentos de restauración de la sede metropolitana de Tarragona protagonizados por el abad Cesáreo de Santa Cecilia de Montserrat, que fue ordenado en Compostela arzobispo de la sede cabeza de la provincia Tarraconense aún sometida a los musulmanes. Construyó el castillo de Ribes junto a Sitges.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #666666;">* * *</span></div>
<span style="color: #666666;">Pedro fue obispo de Barcelona entre los años 962-973. De él tenemos un documento copiado en el famoso Liber Antiquitatum de la catedral de Barcelona del año 966 y otro original del 6 de febrero del 971. Continuó la política de sus antecesores, fortificando los castillos episcopales, como el de Sant Pere de Ribes y el de Olérdola. También continuó las obras del edificio de la canónica de Barcelona y de la parroquia de Sant Miquel de Barcelona. Sabemos de él que, antes de ser obispo, era el rector de la mencionada parroquia de Sant Miquel de Barcelona. Debemos lamentar la gran pérdida durante la guerra civil de 1936-1939 del archivo de San Miguel. Fue incendiado. En él se conservaban numerosos pergaminos del siglo x.</span><br />
<span style="color: #666666;">El obispo Pedro también intervino en un concilio celebrado en Barcelona en el que asistieron los obispos de la antigua Tarraconense contra el pseudometropolita Cesáreo, abad de Santa Cecilia de Montserrat, el cual al haber recibido la ordenación episcopal en Galicia, quería someter a obediencia a los obispos de la Tarraconense: entre ellos Pedro de Barcelona. La respuesta (argumentada) de esos obispos catalanes se fundamentaba en la convicción de que Santiago no había predicado en Hispania, aunque los contemporáneos del obispo de Barcelona aceptaban que sus reliquias —cuerpo— estaban enterrados en Compostela. Sin embargo veinte años después el obispo Pedro no se opuso al nombramiento papal de metropolita de Tarragona a favor de Ató, obispo de Vic, su vecino. El papa era Juan XIII. Pero poco duró este nuevo metropolita, ya que, al volver de Roma con la bula papal (original que se conserva en Vic y en la que se le nombraba arzobispo), fue asesinado por la facción antirromana. </span><br />
<span style="color: #666666;">A Pedro, también lo encontramos actuando en la consagración de la iglesia del monasterio de Sant Benet de Bages el año 972. Anteriormente, en el año 966, fue albacea testamentario del conde Miró junto al conde Borrell y al abad Landerico de Sant Cugat del Vallés, efectuando como albaceas diversas donaciones a la sede barcelonesa.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #666666;">* * *</span></div>
<span style="color: #666666;">DHEC II, 62; P. B. GAMS, 14; M. AYMERICH, 280; MARTI BONET, 88.</span><br />
<span style="color: #666666;">PUIG I PUIG, doc: -Donación del conde Borrell, el abad Landerico, de San Cugat, y el obispo Pedro, en 21 de diciembre de 965, a la Sede, 362.</span><br />
<span style="color: #666666;"><br /></span>
<span style="color: #666666;"><br /></span>
<b><span style="color: #666666; font-size: large;">23 VIVES (974- 995)</span></b><br />
<span style="color: #666666;">Fue archidiácono en el pontificado del anterior obispo de Barcelona. Se dedicó con todas sus fuerzas a reconstruir la diócesis después de la razia de Almanzor (985). Redimió cautivos cristianos de Córdoba. Consagró la iglesia de Olérdola. Favoreció en la diócesis el estudio de derecho.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #666666;">* * *</span></div>
<span style="color: #666666;">De Vives obispo de Barcelona (974-995) tenemos muchos documentos —exactamente treinta y ocho— conservados en el archivo capitular de Barcelona. Era hijo de un notable prohombre del Baix Llobregat y fue arcediano en tiempo del obispo anterior Pedro. Vives estuvo presente en la tercera consagración de la iglesia de Santa María de Ripoll el año 977. Se ocupó, en gran parte de su largo pontificado, en la restauración de la diócesis que había estado arruinada por la razia de Almanzor, el 985. Reconstruyó y dotó (“dotalía”) a muchas iglesias siempre con la colaboración del conde Borrell II. La canónica de Barcelona fue también beneficiaria del gran obispo Vives. Nuestro obispo era un hombre contradictorio —o si se quiere; batallador y de buen corazón— ya que luchaba contra los sarracenos ayudando al conde Borrell II, pero después tenía compasión de ellos y a los moros cautivos les daba la libertad. Evidentemente era un hombre bondadoso pero con fuertes contrastes de violencia. Es bien cierto, que a pesar de todo se dedicó, a la vez, a redimir cautivos cristianos en las razias que hizo el mencionado conde en Córdoba. Se ocupó de las repoblaciones en los territorios de los castillos episcopales de las zonas del sur del Llobregat: Montmell el 974, Albá el 977, Ribes y Bell-lloc (a. 990). Vives consagró la iglesia de Olérdola iniciada por el obispo Teodorico, según hemos indicado anteriormente. Se implicó en operaciones de compra y venta de tierras en Montornés del Vallés (a. 977), Premiá (a. 986), Barcelona y Sarriá. En su círculo más íntimo se encontraban Seniofredo Llobet, arcediano, amigo personal del papa Silvestre II y traductor de obras arábigas, el levita (clérigo) Bonhom, autor del Liber Iudicum Popularis y Ervigio Marcos, latinista. Por último cabe señalar que Vives favoreció el estudio principalmente del derecho.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #666666;">* * *</span></div>
<span style="color: #666666;">DHEC III, 714; P. B. GAMS, 14; M. AYMERICH, 282; MARTI BONET, 88.</span><br />
<span style="color: #666666;">PUIG I PUIG, doc: -Concesión de franquicias, por el obispo Vives, a los habitantes del castillo de Montmell, en 18 de abril de 974, confirmada después por el obispo Aecio, 363</span><br />
<span style="color: #666666;">-Donación por el conde Udalardo y el arcediano Arnulfo, en 11 de agosto de 990, en cumplimiento de la última voluntad expresada por cuatro cautivos barceloneses en las mazmorras de Córdoba, 364</span><br />
<span style="color: #666666;">-Testamento otorgado por el obispo Vives, en 994, antes de emprender el viaje a Roma, 365.</span><br />
<span style="color: #666666;"><br /></span>
<span style="color: #666666;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-size: large;"><b>24 AECI (995- 1010)</b></span><br />
<span style="color: #666666;">Se dedicó a la restauración de la canónica de Barcelona, de muchas iglesias del Penedés debido a las razias de Add-al-Malik, hijo de Almanzor. En el 1010 intervino en la expedición de los catalanes -decidida en la reunión barcelonesa de 1009- al lado de otros obispos y de los condes Ramón Borrell de Barcelona y Armengol de Urgell. En esta razia Aecio murió.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #666666;">* * *</span></div>
<span style="color: #666666;">La primera y más obvia característica de la diócesis de Barcelona en esta época es la constatación lamentable, según la cual, en general, debe afirmarse que las iglesias de la Marca Hispánica también estaban sometidas al régimen de las denominadas investiduras laicas y en la mayoría de los casos, simoníacas. Así, el conde de Barcelona manifiesta —como puede comprobarse en los testamentos condales— que él es el dueño y propietario de la diócesis. También se practica por los señores feudales la denominada simonía en las iglesias propias, tan extendidas, a la vez, en la diócesis. Esa abusiva vinculación de la Iglesia con los condes de Barcelona se manifiesta con toda naturalidad por el hecho de que algunos obispos pertenecieron a la familia condal, como Guislabert, Umbert y Folch de Cardona. Es cierto, sin embargo, que se luchó contra las usurpaciones de los derechos y posesiones de la iglesia; incluso en diversos concilios. Otra consecuencia de esa vinculación con la casa condal era la obligación de participar en guerras, razias y altercados que eran promovidos y estimulados por los mismos condes en los que los obispos de Barcelona se veían envueltos.</span><br />
<span style="color: #666666;">Aecio es, sin embargo, una excepción pues aunque era bien visto por los Condes de Barcelona, fue elegido por el mismo pueblo “communi consesu Barchinonensium” en el mes de abril del 995.</span><br />
<span style="color: #666666;">A Aecio lo vemos más como guerrero, que como pastor de su iglesia; sin embargo las circunstancias le empujaron a ello. Entre los años 1000-1003 los sarracenos volvieron a invadir el Penedés al mandato de Abd-el-Melek, hijo de Almanzor, destruyendo la torre de la Granada, en la que el obispo de Barcelona ejercía su dominio feudal. Aecio se queja de los destrozos que han sufrido “las almas” que cultivaban aquella propiedad episcopal. Para restaurarla el obispo Aecio vendió (el 19 de mayo de 1005) una casa que poseía en Barcelona y tres años después permutó otras dos mojadas de viña a un juez llamado Aurucio Grecho. </span><br />
<span style="color: #666666;">Participó Aecio a la famosa razia cristiana contra Córdoba musulmana el 1010. Posiblemente la obra principal de Aecio fue la restauración material y espiritual de la canónica, o entidad y monumento que albergaba los canónigos. Su edificio —probablemente situado en el mismo lugar de la Pía Almoina, actual, Museo Diocesano de Barcelona— fue destruido en gran parte por Almanzor. Aecio, sin embargo, tuvo un buen apoyo para su reconstrucción en el canónigo Bonacio a quien el rico mercader barcelonés Roberto había designado heredero en su testamento. El tal Roberto legó a la iglesia, entre otros bienes veinte piezas de tela de diversos colores; dice textualmente: “en remisión de sus pecados”. A éstos bienes otorgados añadió Aecio otras seis piezas que había comprado y con el concurso del pueblo, de los condes y la decidida colaboración de los obispos de Vic, Girona, Urgell y Elna restauró la canónica barcelonesa. Los condes dotaron a la obra, entre otras donaciones con el castillo de Barberá.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #666666;">* * *</span></div>
<span style="color: #666666;">DHEC I, 20; P. B. GAMS, 14; M. AYMERICH, 286; MARTI BONET, 91.</span><br />
<span style="color: #666666;">PUIG I PUIG, doc: -Venta, por el obispo Aecio, en 18 de mayo de 1005, de una casa en Barcelona para reparar la torre de La Granada, destruida por los árabes, 367</span><br />
<span style="color: #666666;">-Institución de la Canónica por el obispo Aecio, en 9 de marzo de 1009, 368</span><br />
<span style="color: #666666;">-Permuta, por el obispo Aecio, en 23 de diciembre de 1009, para la restauración de la torre de La Granada, destruída por los árabes, 369.</span><br />
<span style="color: #666666;"><br /></span>
<span style="color: #666666;"><br /></span>
<span style="color: #666666;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-size: large;"><b>25 DEODAT (1010- 1029)</b></span><br />
<span style="color: #666666;">Concedió a la canónica de Barcelona las iglesias de San Joan Despí y Sant Feliu de Llobregat. Dotó la iglesia de Sant Cugat del Rec de la ciudad de Barcelona. Ayudó a que se construyera el hospital de Guitart de Barcelona para pobres. Asistió al sínodo de Osona el 1027, en el que se dictaron disposiciones contra los usurpadores de bienes eclesiásticos.</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #666666;">* * *</span></div>
<span style="color: #666666;">El sucesor de Aecio, Deudat, añadió a la Canónica varias donaciones como la iglesia de Olesa, con sus códices y ornamentos, la iglesia de Sant Adriá del Besós, la de Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat y Sant Cugat del Recó. La canónica obtuvo de los condes y obispos de la Tarraconense además la confirmación de todas las donaciones anteriores; así, la canónica pudo desarrollarse holgadamente. En esta época los canónigos ya poseían unos dignos dormitorios, refectorio (mesa) y un “cellario” (o bodega).</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #666666;">* * *</span></div>
<span style="color: #666666;">DHEC II, 19; P. B. GAMS, 14; M. AYMERICH, 287; MARTI BONET, 92.</span><br />
<span style="color: #666666;">PUIG I PUIG, doc: -Donación, por el obispo Deudat, a la nueva Canónica, en 23 de febrero de 1012, 370</span><br />
<span style="color: #666666;">-Donación a la nueva Canónica, en 28 de octubre de 1012, de las iglesias de Olesa, Santa María del Mar y otros bienes, 371</span><br />
<span style="color: #666666;">-Permuta, por el obispo Deudat, en 6 de setiembre de 1013, de bienes en Olérdola para reparar la torre de La Granada, 373</span><br />
<span style="color: #666666;">-Permuta, hecha por el obispo Deudat, en 27 de febrero de 1016, de unas casas para copiar las Decretales, 374</span><br />
<span style="color: #666666;">-Permuta, por el obispo Deudat, en 9 de febrero de 1018, con destino a las obras del campanario de la Sede, 375</span><br />
<span style="color: #666666;">-Permuta, por el obispo Deudat, en 2 de setiembre de 1019, en favor de la canónica, 375</span><br />
<span style="color: #666666;">-Permuta, por el obispo Deudat, en 15 de enero de 1020, de tierras permutadas anteriormente por el obispo Pedro, 377</span><br />
<span style="color: #666666;">-Venta, por el obispo Deudat, de un alodio, en 12 de febrero de 1022, al abad y canónigos de la Sede, 378</span><br />
<span style="color: #666666;">-Dotalía de la iglesia de Sant Cugat Mártir, hecha por el obispo Deudat en 8 de abril de 1023, a instancias del canónigo Guislaberto, 379</span><br />
<span style="color: #666666;">-Donación, por el obispo Deudat en 13 de julio de 1024, al hospital de pobres y peregrinos, 380.</span><br />
<span style="color: #666666;"><br /></span>
Us podeu ho podeu descarregar aquí: <a href="https://www.dropbox.com/s/bbxkuwhngvwcjli/Catedral%20ve%20de%20c%C3%A0tedra%20n%C3%BAm.%207.pdf?dl=0" target="_blank">Catedral ve de càtedra núm. 7</a><br />
<div>
<br /></div>
Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-32700151140066581632020-03-21T23:07:00.000-07:002020-03-21T23:07:05.562-07:00ELS 120 BISBES DE LA DIÒCESI DE BARCELONA: Adaülf, Frodoí, Teodoric i Guilarà (c. 859-959)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIRqs9EnI4EV7aT4-aPKqO6t7Kg4jQ-KeVPQqR2XvfqRXo-4sk-ihAeIIYZuO1pWRelMXm_3jDqKBolSppIKV-B8kZwJvGKH72AKVNrLP889XsMDBbnDOJ3MXAxCpBZd7iXRZpYHWMY5k9/s1600/01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1160" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIRqs9EnI4EV7aT4-aPKqO6t7Kg4jQ-KeVPQqR2XvfqRXo-4sk-ihAeIIYZuO1pWRelMXm_3jDqKBolSppIKV-B8kZwJvGKH72AKVNrLP889XsMDBbnDOJ3MXAxCpBZd7iXRZpYHWMY5k9/s320/01.jpg" width="231" /></a></div>
<br />
<br />
Esperant que tots estigueu bé, seguim desglossant l'elenc dels 120 bisbes de Barcelona, arribant amb Guilarà (c. 937-959) al número 21.<br />
<br />
<b>18 ADAÜLF (C. 859- 860)</b><br />
Colabora en la restauración de la ciudad después de una razia de los sarracenos. Asistió al concilio de Tuzey (Francia) el 860, en el cual se restableció la vida clerical en la diócesis de Barcelona.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
Una auténtica joya histórica es el documento-pergamino más antiguo original del archivo capitular de Barcelona. Es del periodo que va del 25 de diciembre del 875 al 6 de octubre del 877. En él Carlos el Calvo saluda a los barceloneses y les agradece su fidelidad, prometiéndoles una digna remuneración y envía, por medio de un judío llamado Judas 10 libras de plata al obispo de Barcelona Frodoí para que reconstruya la iglesia catedral de esa ciudad. Por ese documento podemos deducir que Frodoí era obispo durante estas fechas. Sin embargo en el mismo diplomatario —recientemente publicado por el canónigo Dr. Fábrega— hay noticias de dos obispos anteriores a Frodoí; son Juan y Adaulfo. De Juan, obispo en el documento del 875, se dice que durante su pontificado (antes del año 850) un tal Recosindo godo usurpó un campo cercano a Barcelona. Así pues, Adaulfo viene citado en el documento que hemos comentado anteriormente, de Luis el Tartamudo, del cual hay una copia en el archivo de la catedral de Barcelona.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC I, 17; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 269; MARTI BONET, 79.<br />
<br />
<br />
<b>19 FRODOÍ (c.861- 890)</b><br />
De origen franco o germánico. Contrario a restablecer las costumbres y liturgia visigoda. Consiguió que no se restableciera la diócesis de Égara. En el 877 (octubre, 23) encontró las reliquias de Santa Eulalia de Barcelona en la iglesia de Santa María de las Arenas en la Vilanova de Barcelona (Santa María del Mar), las cuales fueron trasladadas a la catedral paleocristiana de Barcelona.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
De Frodoí (que se menciona en el pergamino original más antiguo que se custodia en el archivo capitular de Barcelona) sabemos que no procedía de la Marca Hispánica sino de Francia o Germania. Tuvo problemas en la diócesis de Barcelona (en la que fue impuesto por los carolingios) ya que un gran sector del obispado quería restablecer el rito visigodo desaparecido durante la invasión árabe o continuado durante esta invasión y celosamente conservado, de modo que la feligresía y los clérigos —en su inmensa mayoría godos hispanos— “eran impenetrables a otros ritos y a la organización de los dueños francos o nuevos invasores”.<br />
Frodoí oponiéndose a una gran parte del clero de Barcelona, presentó sus reclamaciones favorables a la imposición de los ritos y tradiciones francas en la célebre asamblea de Attigny (del reino franco) reunida el año 874 y dedicada principalmente a los asuntos que hemos mencionado. Es así como Frodoí obtuvo el apoyo entusiasta de los asistentes de Attigny y del emperador. Pero lamentablemente puede decirse que las legítimas aspiraciones de sus feligreses y las de la antigua diócesis de Égara (Terrassa) se quisieron olvidar o, si se prefiere, se sepultaron en el más absoluto olvido. Esta sede de Égara ya no será diócesis después de la reunión de Attigny. Cuatro años después, en el concilio mixto de Troyes, Frodoí obtuvo una nueva confirmación de sus reclamaciones gracias a Luis el Tartamudo. Precisamente en ese concilio de Troyes (a. 878) se habló y trató claramente de la canónica —o colectivo de canónigos— de la sede de Barcelona, creada según el modelo carolingio. Además en Troyes el emperador Luis el Tartamudo confirmó al obispo de Barcelona la posesión de diversas tierras del Montseny y otros privilegios económicos y exenciones, traspasando, por ejemplo, al obispo de Barcelona una propiedad del conde Unifred. Este último estaba en conflicto con Luis el Tartamudo en esta época.<br />
Pero el hecho más memorable del pontificado de Frodoí fue el hallazgo de las reliquias de Santa Eulalia en la antigua iglesia de Santa María de las Arenas de Barcelona, tal como nos hemos referido ampliamente en diversas publicaciones nuestras al hablar de la Santa virgen y mártir barcelonesa.<br />
Cabe destacar que precisamente después de ser trasladadas solemnemente las reliquias de la mencionada virgen y mártir a la catedral de Barcelona, esta sede se denominará, ya por siempre, “de la Santa Cruz y de Santa Eulalia”. Las dos advocaciones serán sus titulares.<br />
Frodoí al final del pontificado se vio implicado en una revuelta motivada por una insubordinación eclesiástica cuyo principal propulsor fue un tal Esclua de Cerdaña, obispo que pretendía ser nominado metropolita de la antigua provincia Tarraconense. Fue ciertamente este acontecimiento un signo claro de rebeldía contra los francos y contra el nuevo arzobispo Teodardo de Narbona. La reyerta fue efectiva con la ayuda de varios obispos (entre ellos el de Barcelona), así como algunos condes de la Marca Hispánica. Este asunto, relacionado también con la crisis del gobierno del imperio carolingio a la muerte de Carlos el Gordo, se solucionó con la posterior confirmación de la supremacía de Narbona sobre todas las diócesis de la Marca Hispánica. A pesar de ello y muy hábilmente Frodoí se libró de las severas represalias ante las supuestas rebeliones contra Narbona y los francos. Con todo Frodoí tuvo que hacer penitencia pública, de tal modo que los barceloneses vieron a su obispo al final de sus días, no revestido con los ornamentos pontificales, sino con el austero hábito penitencial de los penitentes. Seguro que la diócesis estuvo a él agradecida por la exaltación de Santa Eulalia trasladada a la Catedral, pero, a la vez, la comunidad cristiana quedó dolida ante su temperamento de manifiesta doblez y ante tanta sumisión aduladora a los francos.<br />
Difícilmente a Frodoí se le podrá exculpar, en un juicio histórico, de la poca valentía en defender y conservar la liturgia hispano-visigoda y del prescindir y no tener el menor respecto a no pocas tradiciones y costumbres de la anterior y venerable iglesia barcelonesa. Después de él, todo ese patrimonio eclesiástico desapareció en aras a su adulación obsequiada a los vecinos francos.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 225; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 271; MARTI BONET, 80- 81.<br />
PUIG I PUIG, doc: -Lecciones de la invención y traslación del cuerpo de Santa Eulalia de Barcelona, por el obispo Frodoí, 878.<br />
<br />
<br />
<b>20 TEODORICO (c.904- 937)</b><br />
Colaboró en el repoblamiento del Llobregat. Restauró muchas iglesias como la de Parets (904), Cervelló (904), Atmella del Vallés (932), la Roca (932). Reunió un concilio en Barcelona el 906 que debe considerarse mixto, ya que asistieron el conde Arnusto de Narbona y los nobles de la Marca.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
Es el prelado que por más años ha presidido la Sede de Barcelona intervino como obispo en la repoblación de los territorios del sur de Llobregat y del Penedés. También inició juntamente con el conde Sunyer, la construcción de la iglesia de San Miguel de Olérdola que no sería consagrada hasta el 992. Todas estas actuaciones en estrecha relación con el conde Sunyer son testimonios de la nueva misión —típicamente civil— del obispo de defender las fronteras de la Marca Hispánica. Recordemos que cuando el conde Sunyer reconquistó las montañas de Montserrat afirmó que su condado ya estaba seguro, porque todas y cada una de las montañas y puntiagudos montículos de aquella sierra serían como tantos otros castillos defensivos del territorio de la Marca Hispánica. ¡Cataluña gracias a Montserrat estaba segura!<br />
La otra información que se insiste frecuentemente es la actuación en el castillo de Olérdola. La construcción de su iglesia también tenía esa función defensiva y contribuyó en gran manera a la seguridad del territorio reconquistado junto al litoral marítimo como ocurre también en los castillos e iglesias de La Geltrú y de Sitges.<br />
La estrecha relación con el conde se manifiesta incluso dentro de la misma ciudad: según un documento del 24 de diciembre del 924 un tal Sal·la dio a la iglesia de Santa Cruz y Santa Eulalia (catedral) una casa con su patio que se halla dentro de la ciudad de Barcelona, junto al palacio condal y a la casa o palacio episcopal que Ervigo había dado a la iglesia de la Santa Cruz. Posiblemente se trate de una ampliación del Palacio Episcopal existente ya en el periodo visigodo, actualmente debajo de la calle de los Condes de Barcelona.<br />
Teodorico fue también famoso por las restauraciones de muchas iglesias como la de Parets del Vallés (a. 904), las de Cervelló (a. 904 y 910) que concedió al monasterio de Sant Cugat del Vallés, la de L’Ametlla y la de la Roca del Vallés (a. 932).<br />
De Teodorico se conoce su actividad en la compra de tierras para la sede barcelonesa especialmente en el área de la propia ciudad de Barcelona y del Vallés. Así se conserva un pergamino original en el Archivo Capitular fechado el 14 de marzo del 920 en el que los hermanos Adala y Sentramundo venden al obispo Teodorico una tierra a “Palatio Fracto” (Les Fonts de Terrassa) unido al castillo de Terrassa del condado de Barcelona.<br />
Teodorico reunió un concilio mixto (o sínodo) en Barcelona el 906 con asistencia del conde Arnusto de Narbona y diversos obispos de la antigua Tarraconense para tratar de problemas relativos al obispado de Osona, sometido a un pago de cierta cantidad de dinero a la sede metropolitana narbonesa. La mencionada tributación fue abolida en un sínodo celebrado en San Tiberio de Agde (a. 907) al cual Teodorico no pudo asistir. Estas acciones preparaban el camino que llevaría noventa años después a la emancipación de los obispos catalanes respecto de Narbona. Teodorico estuvo presente en el sínodo de Gerona el 907. Aquí el nuevo obispo de Gerona, Guigó (907-939), fue consagrado.<br />
Por último encontramos a Teodorico en el concilio de Fontcoberta (Narbona) el año 911 donde se resolvió un conflicto jurisdiccional entre los obispos de Urgell, Pallars y Ribagorza. De dos años después a la muerte de Teodorico (6 de junio de 939) tenemos otro pergamino original en el que los sobrinos de aquel obispo (Trasegónica y Ermenrigo) permutan unas tierras de Terrassa y de Caldes que esos habían recibido de su tío obispo. Cabe señalar, también, que Teodorico, formando parte de la provincia de Narbona, se había relacionado con el Papa.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 527; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 275; MARTI BONET, 86.<br />
PUIG I PUIG, doc: -Acta de consagración, por el obispo Teodorico, en 13 de octubre de 904, de la iglesia parroquial de San Esteban de Parets, 359<br />
-Permuta, por el obispo Guilara, en 6 de junio de 940, de bienes legados a la Iglesia por el obispo Teodorico, 360.<br />
<br />
<br />
<b>21 GUILARÀ (c.937- 959)</b><br />
Intervino en la fundación del cenobio- parroquia de Sant Pere de les Puel.les de Barcelona y consagró su iglesia (945). Repobló los territorios de Olérdola, La Granada, y Sant Pere de Ribes.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
El sucesor de Teodorico fue Guilara que continuó la política de repoblaciones llegando hasta el río Gaiá, frontera sur durante casi un siglo de la Marca Hispánica. Así en un documento transcrito en el Liber Antiquitatum de Barcelona del 17 de julio de 959 se dice que un tal Domènec dio a la iglesia de Santa Cruz y Santa Eulalia de Barcelona el castillo que aún no estaba totalmente edificado denominado Freixá, situado a la Marca de la ribera del río Gaiá en la villa que dicen “ortum de Brafim” que limita con Vila-rodona.<br />
Guilara intervino en la fundación del cenobio de Sant Pere de les Puel·les en Barcelona y consagró su iglesia en el año 945. Esta iglesia fue ampliamente enriquecida (concesión de “dotalías”) por los condes Sunyer y Riquilda. Los mencionados condes le cedieron los diezmos de las «ráficas» de Tortosa. También esos condes le ayudaron a construir un edificio para la canónica, probablemente en el interior de las murallas romanas (quizá en el mismo lugar del actual edificio de la Pía Almoina (Museo Diocesano). En el año 951 la condesa Riquilda lo hacía receptor de la donación hecha a la antigua iglesia de Sant Miquel de Barcelona en sufragio de su difunto esposo. Pocos años después (a. 995) la condesa moría y Guilara sería uno de sus albaceas. Tal como vemos en el diplomatario, tantas veces mencionado, consta que Guilara se ocupó en ampliar los bienes de la iglesia de Barcelona en el Penedés y estableció cultivadores a los términos territoriales de Olérdola, La Granada y Sant Pere de Ribes y en el mencionado castillo de Freixa al lado de Vila-rodona.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 333; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 278; MARTI BONET, 87.<br />
PUIG I PUIG, doc: -Donación de los condes Sunyer y Richilda, en 17 de junio de 944, al obispo Guilara, para construir la Canónica, 360<br />
-Acta de consagración, por el obispo Guilara, en 30 de junio de 945, de la iglesia de San Pedro de las Puellas, 361.<br />
<br />
Us podeu descarregar el pdf aquí: <a href="https://www.dropbox.com/s/vn8dl88tkacof0c/Catedral%20ve%20de%20c%C3%A0tedral%20n%C3%BAm%206.pdf?dl=0" target="_blank">CATEDRAL VE DE CÀTEDRA núm. 6</a><br />
<br />
<br />Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-6524487025003414532020-03-12T03:20:00.000-07:002020-03-12T03:20:28.394-07:00ELS 120 BISBES DE LA DIÒCESI DE BARCELONA: Quirze, Idali, Laülf i Joan (640 - abans del 850)<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6eSBhxwaRXdko_kLwLNuGu5b1qLe7kF-Cj1oD88u23Gdxx2g0Xzs-9Rdodop4JXu15LprOQzSzhu-XhHscl4Y9BSR3mSpUDSad1-w5ztJXV-3ffOwYg75_wN5vi97nOqPp_6XSMv3hQsv/s1600/01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1155" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6eSBhxwaRXdko_kLwLNuGu5b1qLe7kF-Cj1oD88u23Gdxx2g0Xzs-9Rdodop4JXu15LprOQzSzhu-XhHscl4Y9BSR3mSpUDSad1-w5ztJXV-3ffOwYg75_wN5vi97nOqPp_6XSMv3hQsv/s320/01.jpg" width="231" /></a></div>
<br />
Seguim oferint-vos quatre bisbes més de l'episcopologi de Barcelona.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">14 QUIRZE (c. 640- 666)</span></b><br />
Asistió al concilio X de Toledo. Amigo del arzobispo San Idelfonso de Toledo y de Tajón de Zaragoza. Autor de un himno famoso dedicado a Santa Eulalia de Barcelona distinta a la de Mérida.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
Es evidente que en ese periodo que va desde mediados del siglo VII hasta su final, hubo en la Iglesia de Barcelona —lo mismo que en otras diócesis de España como Sevilla— un auténtico renacimiento literario digno del mayor esplendor y atención. Aquí en la Tarraconense ese auge cultural se debe especialmente a la gran actividad de Quirze y de Idalacio, obispos de Barcelona. Son contemporáneos de los célebres San Isidoro —el hombre más sabio de su siglo, según se decía—, de San Braulio de Zaragoza, de Liciniano de Cartagena, de Juan de Vallclara, de Julián y de Idelfonso, estos últimos de Toledo... En todos estos centros y por supuesto en la catedral de Barcelona existían los «scriptoria» donde se elaboraban y confeccionaban los hermosos y valiosos códices que tanta gloria dieron a nuestra cultura. Especial interés se manifestaba en copiar las obras de San Gregorio I —el autor que podríamos decir “de moda” en aquel tiempo—. Códices escritos en elegante letra uncial, como el que se posee aun en el Archivo Capitular de Barcelona y que ha sido expuesto al inicio del siglo XXI en la exposición denominada “Scripturaria” (Barcelona 2002) en la Pía Almoina, Museo Diocesano de Barcelona. Estos códices se conservaban en sendas bibliotecas capitulares a cuyas dependencias se ascendían a través de los claustros catedralicios.<br />
De Quirze obispo de Barcelona sabemos que se relacionó con San Ildefonso de Toledo y con Tajón de Zaragoza. Hay una íntima correspondencia epistolar entre esos dos mencionados prelados. De esta relación epistolar sabemos que San Ildefonso entregó a Quirze de Barcelona el códice de su obra denominada De virginitate Santae Mariae contra infideles y que el mismo Quirze solicitó a Tajón que le dejase sus resúmenes de las sentencias de San Gregorio. Se ve que el obispo de Barcelona retuvo por demasiado tiempo el códice del obispo Tajón y que éste le exigió que se lo devolviera lo antes posible.<br />
Ya hemos dicho que Quirze es el autor de un himno —imitando a Prudencio— de textos litúrgicos exaltando la figura de Eulalia, la gran santa de Barcelona, y que gracias a sus escritos puede afirmarse que en la diócesis barcelonesa en el siglo VI se tributaba culto a la virgen mártir Eulalia de Barcelona. También gracias a Quirze sabemos que había en Barcelona el “martyrium” de la Santa y un monasterio adjunto a él.<br />
Quirze asistió al concilio X de Toledo celebrado durante el mes de diciembre de 656. Firmó las actas de este concilio en undécimo lugar entre los cincuenta presentes. En él también estaban sus amigos: Ildefonso —que todavía era abad, no metropolitano— y Tajón obispo de Zaragoza.<br />
Terminado el concilio de Toledo en el último mes del año 656, Quirze, quizá a causa del largo viaje a Barcelona, cayó enfermo y tuvo que iniciar un periodo de reposo. Durante el cual —leyó el libro de Virginitate de su amigo, San Idelfonso. Gracias a esta lectura, nos dice la crónica, nuestro obispo de Barcelona logró alcanzar nuevas energías y recuperar la salud que le permitieron volver de nuevo al desempeño del ministerio episcopal. Posiblemente el autor de la crónica cree que se refiere a una curación milagrosa.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC III, 193; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 261; MARTI BONET, 63.<br />
PUIG I PUIG, doc: -Carta gratulatoria del obispo Quirze a San Ildefonso, obispo de Toledo, por su obra “De virginitate Sanctae Mariae”, 347<br />
-Carta de San Ildefonso al obispo Quirze, 348<br />
-Carta del obispo Quírze a San Idelfonso, 349<br />
-Carta de San Ildefonso al obispo Quirze, 349<br />
-Prefacio de los cinco libros de la “Sentencias” de Tajón, obispo de Zaragoza, dedicándolos al obispo Quirze, 350<br />
-Epístola del obispo Quirze a Tajón, 352<br />
-Himno del obispo Quirze “in festo Sanctae Eulaliae, virginis barchinonensis”, 352.<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-size: large;"><b>15 IDALACIO (Idacio) (c.667- 689)</b></span><br />
Asistió a varios concilios de Toledo: el XIII (683) y el XV (688). Gran amigo de San Julián de Toledo. Éste dedicó a su amigo de Barcelona su obra denominada Responsiones. Los contemporáneos de Idalacio nos dicen que era santo y que “escribió mucho”, sin embargo se han perdido sus libros. Murió el 689.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
No menos ilustre fue el sucesor de Quirze llamado Idalacio que sus contemporáneos le denominaban “sanctus”. Este obispo barcelonés (683-689) envió al concilio XIII de Toledo su arcediano Landulfo. El concilio se reunió el 4 de noviembre del año 683 en la catedral de Toledo, bajo la presidencia del metropolitano toledano San Julián, con asistencia de cuarenta y ocho obispos, veintiséis representantes de obispos, muchos abades y veintiséis grandes del reino. Todo el concilio supuso un respaldo a la corona del reino visigodo. Landulfo firmó las actas de este concilio en tercer lugar de los no obispos con esta frase: “Landulfus diaconus agens vicem Idalacii Episcopi Barcinonensis”. También el obispo de Égara Juan fue representado, por Graciano, presbítero.<br />
Seis años después Idalacio se trasladó a Toledo, ya obispo, para la celebración del XV concilio de esta ciudad. San Julián de Toledo presidió el concilio y asistieron 61 obispos. El rey Ervigio había designado en su lecho de muerte a su yerno Egica, sobrino de Wamba. El obispo San Julián le había consagrado solemnemente y Egica precisaba el apoyo de los obispos; por esto se convocó, principalmente, el concilio XV de Toledo. También en este concilio los obispos se defendieron de las acusaciones vertidas anteriormente por el papa Benedicto II (años 684-685), sobre las supuestas teorías (o herejías) de la Iglesia Hispana opuestas —decía el Papa— a la ortodoxia romana.<br />
San Julián de Toledo, amigo íntimo de Idalacio, le dedicó su obra Responsiones, en la que reproducía y defendía los cánones y leyes que prohibían que los cristianos fuesen siervos de los infieles. Este libro se ha perdido.<br />
Por último cabe señalar lo que Jerónimo Paulo, cronista de esta época —y autor de un catálogo de obispos de Barcelona— nos dice que Idacio (Idalacio) de Barcelona “escribió mucho”. San Idalacio, San Quirze y San Nebridio fueron los obispos más célebres de los episcopologios de Barcelona y de Égara durante el período visigodo. Son considerados “santos”. Idalacio murió el año 689.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 379; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 262; MARTI BONET, 64.<br />
PUIG I PUIG, doc: -Prefacio del libro “Prognosticon seu de futuro saeculo”, de San Julián, obispo de Toledo, dedicándolo al obispo Idalacio, 553<br />
-Epístola del obispo Idalacio a San Julián, obispo de Toledo, 355<br />
-Carta del obispo Idalacio a Zunfredo, arzobispo de Narbona, 356.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">16 LAÜLFO (c.689- 702)</span></b><br />
Siendo diácono fue enviado por el obispo San Idalacio al concilio XV de Toledo (688). Después, ya obispo, asistió a los concilios XVI (693) y XVII (694) de Toledo, y últimamente al concilio XVIII de Toledo celebrado el 702.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
Como hemos dicho San Idalació murió el año 689. De su sucesor Laulfo sólo sabemos que asistió a un concilio de Toledo celebrado el 2 de mayo del 693 y que firmó —con el obispo de Égara Juan— sus cánones con la siguiente inscripción: “Laulfus Barcinonensis episcopus subscribi”. Los trece cánones exponen claramente el ambiente de constantes sublevaciones que presagiaban la invasión sarracena. Sublevaciones y revueltas —muchas veces sangrientas— de las que no eran exentas tanto las Iglesias Hispanas como sus obispos.<br />
También es el periodo de los frecuentes cambios de sedes entre sus obispos: Félix metropolitano de Sevilla pasó a Toledo; Faustino de Braga a Sevilla; Félix obispo de Oporto a la sede metropolitana de Braga... Estos cambios eran totalmente impensables en la Iglesia Hispana anterior al año 681. Ahora con gran escándalo de los conocedores de la práctica de las elecciones canónicas, los nombramientos de obispos se los reserva el obispo metropolitano de Toledo con el consentimiento del rey. Pero en la práctica era el rey el dueño de la política de la Iglesia en Hispania. Buena prueba son las expresiones de los cánones de esos últimos concilios de Toledo en los que se repite constantemente: “¡Gracias sean dadas a Dios! ¡Dios proteja al rey!”. (Véase el canon 11 del concilio XVI de Toledo) A pesar de ello una gran hecatombe (en la segunda década del siglo VIII) se avecindaba y Barcelona será una de las iglesias más afectadas.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 465; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 264; MARTI BONET, 64.<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">17 JUAN (¿antes del 850)</span></b><br />
Un documento del 878 del archivo de la catedral de Barcelona le cita a causa de unas tierras usurpadas por un tal Recosindo.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
A pesar de esa férrea organización eclesiástica bajo la teocracia de Carlomagno en la que la diócesis de Barcelona obviamente también estaba sometida, una tenue autonomía se concedía en sectores menores de la sociedad. Teóricamente, los francos garantizaban a los habitantes del país el respeto de sus propiedades, el mantenimiento de las leyes en vigor —es decir, la ley romano-visigótica—, y aceptaban el ejercicio de la facultad de administrar la justicia, excepto en las causas mayores reservadas al tribunal del conde. Se podían regular también la exención de impuestos, y la limitación de los tributos y otros extremos. Sin embargo estas buenas disposiciones chocaron pronto con el movimiento independentista, que consideraba el “yugo” de los francos menos soportable que el de los anteriores amos, es decir, los sarracenos. Por este motivo, la historia de esta época (801-843) consiste en una serie de constantes revueltas entre unos condes fieles al emperador y otros condes que, acercándose más a los nativos, querían una independencia parecida a la de los otros países de la península (Asturias, Aragón y Navarra).<br />
El cambio, pero, se produjo en el año 843, en que por el tratado de Verdún se consagraron definitivamente los derechos de Carlos el Calvo, sobre las regiones meridionales del Imperio. Al año siguiente todas las fuerzas vivas de la Marca se lanzaron como en una oleada de legitimismo a rendir homenaje y fidelidad al rey Carlos el Calvo, que en el verano del año 844 se encontraba en San Serni de Toulouse de Languedoc. A San Serni se dirigieron el arzobispo de Narbona, el obispo de Gerona, el representante de Sants Just y Pastor de Narbona, una delegación de la clerecía secular de la provincia, un grupo de ciudadanos de Barcelona y ciudadanos del castillo de Terrassa, los abades de la Grassa, de Albanyà, de las Escaules, de Amer, de Cubieres de Rasès, de San Llorenç del Narbonès, de Sureda, de Banyoles, de San Amiano de Narbona de Santa Grapa del Pallars, de Sant Policarp de Rasès, de Arès del Vallespir, de Psalmodi, de Castres y de Sant Climent de Reglella del Rosselló. Y la contestación no se hizo esperar: en una carta —en forma de privilegio solemne— dirigida a Barcelona y a Terrassa (año 844), Carlos el Calvo confirmaba y ampliaba aquello que anteriormente Carlomagno y Luis el Piadoso habían otorgado; y en otras posteriores, concretaba y determinaba los derechos de los beneficiarios, mostrándose siempre muy generoso. A pesar de ello claramente se configuraba que la Marca no sería más que una región de Francia y eso provocaba el descontento de no pocos nativos de la Marca Hispánica. Pocos años después, serían aceptados en los anales oficiales del imperio los obispos de Barcelona Juan (a. 850) y Adaulfo (a. 857-861). Pero no sucedía lo mismo en la antigua sede de Égara. Esta fue suprimida o anexionada a la de Barcelona.<br />
A pesar de los acatamientos ofrecidos al rey franco esta sumisión duró poco. Una sublevación contra Carlos el Calvo (a. 848) y una razia sarracena (a. 852) en que se destruyó la ciudad y la catedral de Barcelona, marcaron un gran período de anarquía y de guerras entre los diversos pretendientes a la corona de Francia y entre los condes de la Marca. Pero al final se impuso de nuevo el orden, cuando, durante los años 870-878, Guifré el Pelós de Barcelona consiguió la sumisión de los condados de Urgell-Cerdanya, Gerona, Besalú y Osona.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 424; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 267; MARTI BONET, 79.<br />
<br />
<br />
Us podeu descarregar el document aquí: <a href="https://www.dropbox.com/s/l6o6flqn91xgn78/Catedral%20ve%20de%20c%C3%A0tedra%20n%C3%BAm.%205.pdf?dl=0" target="_blank">Catedral ve de càtedra núm. 5</a><br />
<div>
<br /></div>
Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-30726486273424703332020-03-01T22:39:00.000-08:002020-03-01T22:39:24.015-08:00ELS 120 BISBES DE LA DIÒCESI DE BARCELONA: Ugne, Emilia, Sever II i Oia (589-638)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikU_PpAuTS_WgEnehFhvssn25C08NAisI-MB8g_aO1QrdiUAQYQK4Stpn_XIKGyJu8-dwy4WJlbp9mSVoz5Hwl4EYQqU-QdNGFnJbAaZEdsytJ9oxNUUczx9tLzwoxTkJeKSfyVgsH67WB/s1600/01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1154" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikU_PpAuTS_WgEnehFhvssn25C08NAisI-MB8g_aO1QrdiUAQYQK4Stpn_XIKGyJu8-dwy4WJlbp9mSVoz5Hwl4EYQqU-QdNGFnJbAaZEdsytJ9oxNUUczx9tLzwoxTkJeKSfyVgsH67WB/s320/01.jpg" width="230" /></a></div>
<br />
<br />
Seguim oferint-vos quatre bisbes més de l'episcopologi de Barcelona.<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">10 UGNO (c. 589- 599)</span></b><br />
Primero era obispo arriano de Barcelona. En el concilio III de Toledo (589) adjuró de la herejía. El 599 convocó un concilio (II) en su sede de Barcelona.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
Entre el periodo que va del concilio de Lérida (a. 546) hasta el obispo de Barcelona Ugno hay un vacío de unos cuarenta años. Los historiadores se preguntan si en Barcelona -como ocurrió en otras diócesis- tenían dos obispos uno arriano y el otro católico. La sede del primero –apuntan- sería la catedral actual y la del católico la actual basílica de Santos Justo y Pastor. Todo son conjeturas lo que sabemos que el 8 de mayo del 589 se abrió el tercer concilio de Toledo presidido por el rey visigodo y con la asistencia de los 72 obispos y cinco metropolitanos de España y de la Galia narbonense. Entre ellos está el obispo arriano de Barcelona “Ugnas (Ugno) in Christi nomine Barcinonensis ecclesiae episcopus in his constitutionibus, quibus interfui, annuens subscribsi”.<br />
Las actas del concilio III de Toledo nos dicen que Recaredo tomó la palabra para invitar al sínodo a dar gracias a Dios por haber la nación (o raza) visigótica convertido a la fe católica. “Debéis, pues, —decía— estar contentos y gozosos de que las costumbres antiguas y canónicas, con la ayuda de Dios, vuelvan a los cauces antiguos... os he llamado a nuestra presencia con objeto de restablecer la disciplina eclesiástica, como quiera que hace muchos años que la amenazadora herejía no permitía celebrar concilio en la Iglesia católica». Recadero dio lectura de una declaración de su fe ortodoxa sobre el Hijo y el Espíritu Santo, aceptando los concilios de Nicea, Constantinopla, Éfeso y Calcedonia. «Oyendo estas cosas —continúan las actas del concilio— los obispos presentes (católicos y arrianos) dieron gracias a Dios y al príncipe (rey)”. Todo el concilio prorrumpió en alabanzas y se decretó, en el mismo instante, un ayuno de tres días» e invitaron a los obispos, nobles y clérigos a convertirse, emitiendo la misma profesión de fe que el rey había confesado.<br />
Ocho fueron los obispos arrianos que se adelantaron a abjurar el arrianismo. Iba a la cabeza el anciano obispo de Barcelona (Ugno). Los términos de su abjuración fueron: «Ugnus in Christi nomine episcopus, anathematizans haeresim arriane dogmata superius damnata, fidem hanc sanctam catholicam, quem in Ecclesiam Catholicam veniens credidi manu mea de toto corde subscribo». Siguiéronle en la abjuración: Munila obispo de Palencia, Ubiligísculo de Valencia, Sumila de Viseo, Gandingo de Tuy, Bechila de Lugo, Arvito de Oporto y Froislo de Tortosa. Suscritos los cánones del concilio, San Leandro de Sevilla pronunció el discurso de clausura. Después el mismo papa Gregorio I Magno en un privilegio solemne desde Roma felicitaba al rey y a toda la Iglesia Hispana por el importante paso dado a favor de la ortodoxia y concedía el palio —insignia de poder y honor supraepiscopales— al metropolitano Leandro, que era su amigo cuando ambos residían en Constantinopla.<br />
Diez años después del concilio III de Toledo se inaugura una página importante de la historia eclesiástica de Barcelona. Es el concilio de esta ciudad del 599. “Reunidos los obispos de la provincia Tarraconense —nos dice la crónica— en la iglesia catedral de la Santa Cruz de Barcelona “in urbem Barcinone in ecclesia Sanctae Crucis” iniciaron la celebración del concilio de Barcelona —el segundo— el día 1 de noviembre del 599, diez años después del célebre concilio III de Toledo donde el rey Recadero abrazó el cristianismo”. Así mismo en aquel concilio de Toledo —como hemos dicho— Ugno de Barcelona y Froislo, obispo de Lérida, abjuraron del arrianismo. Ambos obispos asistieron también al concilio de Barcelona. De Tortosa a la vez Julián, obispo católico, estuvo presente y los tres firmaron las actas con Asiático, metropolitano de Tarragona, además de cinco obispos: Simplicio obispo de Urgel, Aquilino de Vic, Numio de Calahorra, Galano de Ampurias y Juan (que se autodenomina «pecador») de Gerona. Además firmaron los representantes de las diócesis de Zaragoza, Lérida y Égara los presbíteros Máximo, Amelio y Ylergio respectivamente. Este último, unos años después será obispo de Égara.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 594; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 257; MARTI BONET, 59.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">11 EMILIA (c.610- 633)</span><br />
Asistió a la entronización del rey Gundemar (610) y al concilio de Égara (615).<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
Del siglo VII conocemos cinco obispos que ocuparon la sede de Barcelona: Emila, Severo, Oia, Quirze e Idalacio. Algunos de ellos con los de Égara concurrieron en los respectivos concilios visigóticos. La asistencia de los obispos de Barcelona en los concilios de Toledo era muy frecuente. Por lo menos asistieron a siete concilios (de los años 610, 633, 634, 638, 656, 683 y 688). Se observa, pues, que el deseo manifestado por el rey Recaredo según el cual se debían celebrar concilios nacionales visigóticos, se cumplió profusamente. Sin embargo cabe señalar que en todos estos concilios se siguió la funesta política de confundir estrechamente los poderes civiles y los eclesiásticos. Así prescindiéndose del canon mencionado tercero del concilio de Barcelona (599) sobre el modo de elegir obispos, ya vemos que en el año 633 Severo fue elegido obispo de Barcelona por el rey Sisebuto en contra de Eusebio metropolitano de Tarragona que se resistió a ordenarlo. El rey a partir del concilio XII de Toledo (681) nombraba, de acuerdo con el prepotente arzobispo de Toledo, a los obispos de Hispania. Pero ya de modo puntual con Severo de Barcelona (633) se inauguró esta mala costumbre real.<br />
Después de Ugno (que abjuró del arrianismo), hallamos en la sede de Barcelona a Emila. Éste asistió en Toledo a la entronización del rey visigodo Gundemaro (610) y al reconocimiento de la primacía del obispo de Toledo, subscribiendo con estas palabras “Ego Emila Barcinonensis episcopus subscripsi”. En el año 615 el mismo Emila asistió al concilio de Égara.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 61; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 259; MARTI BONET, 61.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">12 SEVERO II (c.633- 635)</span><br />
Impuesto como Obispo de Barcelona por el rey Sisebuto contra del metropolitano Eusebio de Tarragona. Envió como delegado suyo al concilio IV de Toledo a un presbítero de Barcelona denominado Juan (633). Murió antes de 636.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
A Emila le sucedió el mencionado Severo que como hemos dicho fue impuesto a la sede de Barcelona por el rey Sisebuto. Éste rey escribió una carta muy dura al metropolitano de Tarragona Eusebio en la que le decía que Severo era un buen candidato “varón que más agradaba a Dios que a los hombres miserables”. Al final el obispo metropolitano Eusebio aceptó que Severo ocupara la sede de Barcelona (633). Severo fue representado en el año 633 en el concilio IV de Toledo por medio de su vicario Juan, presbítero de su iglesia. Cabe advertir que si se acepta en el episcopologio de Barcelona a San Severo éste será Severo I y el estudiado será Severo II. Pero sino se acepta será simplemente: Severo.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC III, 441; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 259; MARTI BONET, 61.<br />
PUIG I PUIG, doc: -Epístola del rey Sisebuto al Obispo Eusebio metropolitano de Tarragona, 347.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">13 OIA (c.636- 638)</span><br />
Asistió a los concilios V y VI de Toledo.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
El inmediato sucesor de Severo es un obispo denominado Oia (o Ula, Hola u Ola) que ocupó la sede barcelonesa por lo menos durante los años 636 y 638, en los cuales asistió a los concilios de Toledo V y VI respectivamente. En ambos concilios los obispos dan un sólido apoyo a la corona de los reyes godos. En el canon 4 se llega a decir: “el que traicione a su país será excomulgado y condenado a larga penitencia”, y en otro canon (13) se afirma: “se debe honrar a los funcionarios de palacio. Durante la vida del rey —que siempre será godo— nadie debe hacer proyectos sobre la futura sucesión”. Y como es lógico, era suficiente que se prohibiera a que todos hablasen de la sucesión y participaran en conjuraciones partidistas. Reinaba un absolutismo laico y religioso totales.<br />
En el mismo concilio VI de Toledo también hablamos que hay varios cánones en los que los judíos quedan muy mal parados. Así se llega a decir: “No se debe consentir la impiedad judía; quien no la ataca será anatema”.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 737; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 260; MARTI BONET, 62.<br />
<br />
AQUÍ TENIU L'ENLLAÇ PER DESCARREGAR-VOS EL PDF: <a href="https://www.dropbox.com/s/6c0uguu9p10mdhy/Catedral%20ve%20de%20c%C3%A0tedra%20n%C2%BA4.pdf?dl=0" target="_blank">CATEDRAL VE DE CÀTEDRA nº4</a><br />
<div>
<br /></div>
Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-77962751825656251912020-02-23T21:31:00.000-08:002020-02-23T21:31:05.005-08:00ELS 120 BISBES DE LA DIÒCESI DE BARCELONA: Berenguer, Agrici, St. Nebridi i Patern (470-546)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh12pLAaLl-DUavm7Su_6oVLfqMU1M-7fmhD_VJiBY6DeqdjSbTGsTmQKUmkNLz3vjCuRP__HKCVfN7HxVI2vh6BxemxwCBmIxG-lw36gOiWAfqEV4wJV1LLV4YGz3ubX2Xj39K6de60_44/s1600/01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1151" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh12pLAaLl-DUavm7Su_6oVLfqMU1M-7fmhD_VJiBY6DeqdjSbTGsTmQKUmkNLz3vjCuRP__HKCVfN7HxVI2vh6BxemxwCBmIxG-lw36gOiWAfqEV4wJV1LLV4YGz3ubX2Xj39K6de60_44/s320/01.jpg" width="230" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Seguim desglossant el nostre treball "Los 120 obispos de la diócesis de Barcelona".<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Legendario:</span><br />
<span style="font-size: large;">BERENGARIO (c.470)</span><br />
Obispo de Barcelona según el historiador Carbonell.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
En el siglo XV aparecen unos catálogos de obispos de Barcelona legendarios; el primero, el más remoto, escrito a finales del siglo XV; después siguen el de Juan Bautista Pérez, obispo de Segorbe, el de fray Francisco Diago que publicó en su Historia de los antiguos Condes, el de Pedro Carbonell, sacado del Archivo Real de Barcelona con notas marginales de distintas manos. También podríamos referirnos a los catálogos siguientes: el que escribió el canónigo barcelonés Francisco Tarafa, el del padre Caresmar, el del abad de Poblet fray Baltasar Sayol, el de Pedro Serra y Postius, el de España Sagrada después de elencar 18 obispos de Barcelona legendarios y anteriores a San Severo (290), afirma “Bien pudiera Barcelona haber tenido la feliz excepción de gozar un catálogo que se iniciara con los “varones apostólicos” pero la verdad es totalmente otro extremo. Esas notas de esos catálogos son inciertas, dudosas, e inverosímiles”. Por esto creemos que no debemos asignarlo como auténtico. Todo esto no quiere decir que antes del siglo IV no existieran obispos en Barcelona, pero desconocemos sus nombres.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
Véase P. M. Carbonell, Episcopologio de la Santa Iglesia de Barcelona, en España Sagrada XXIX, 360.<br />
<br />
<span style="font-size: large;">7 AGRICIO (después del 516)</span><br />
Estuvo presente en los concilios hispanovisigóticos de Tarragona (516) y de Gerona (517).<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
Agracio fue, pues, obispo de Barcelona por lo menos durante los años 516 y el 517 ya que asistió en estos respectivos años –como hemos dicho- a los concilios mencionados. En el primer concilio (Tarragona 516) se dio mucha importancia a la figura del metropolitano, sometiéndose sus obispos (entre ellos Agricio de Barcelona) a la autoridad metropolitana correspondiente. En nuestro caso al de Tarragona. En este concilio se llega afirmar que el obispo sufragáneo que no acuda al concilio provincial será excomulgado. También ordena que durante todos los años los obispos han de visitar (visita pastoral) su diócesis (canon 8); que ningún obispo recibirá regalos por juzgar (canon 9); que el monje enviado a alguna parte no se atreverá a ejercitar el oficio clerical (canon 11); que si algún obispo muere sin testamento, los clérigos hagan el inventario de todas sus pertenencias y que ninguno se atreverá a arrebatar nada de allí (canon 2); que el obispo avisará a los presbíteros rurales y a algunos laicos por medio de cartas para que asistan al sínodo (canon 13). El concilio de Girona también es de notable importancia por los cánones referentes al no uso del matrimonio (continencia) en los obispos, presbíteros, diáconos y subdiáconos así como por la celebración del bautismo en Pascua y Navidad y por la obligación de los sacerdotes a rezar el padre nuestro durante la mañana y la tarde.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 23; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 254; MARTI BONET, 56-57.<br />
<br />
<span style="font-size: large;">8 SAN NEBRIDIO (c.540)</span><br />
Posible Obispo de Égara que se trasladó a la diócesis de Barcelona (a.540). Sus contemporáneos lo consideran santo. Asistió al concilio de Barcelona el 540.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
En el episcopologio de Barcelona después de Agricio viene San Nebridio. En el caso que fuera el mismo obispo que ocupó durante muchos años la sede de Égara y no otro del mismo nombre, tendríamos que se trasladó de esta diócesis a la de Barcelona durante los últimos años de su vida (o sea desde el 540 al 541). Recordemos que si era el mismo de Égara, era hermano de tres célebres obispos de la iglesia hispana, que, según afirma San Isidoro en su libro De viris illustribus eran Justiniano de Valencia, Justo de Urgel y Elpidio de Huesca. También es cierto que Nebridio acogió en la catedral de Barcelona un concilio bajo la presidencia de Sergio, metropolitano de Tarragona con la asistencia de Caroncio de Empúries, Andrés de Lérida, Estafilio de Gerona, Juan de Zaragoza y Asello de Tortosa y «Nibridus Barcinonensis episcopus».<br />
Diez son los cánones del concilio de Barcelona del 540. El primero se refiere a la obligación según la cual antes del cántico de Laudes se debe recitar el miserere. El segundo: que en maitines y laudes se dé la bendición al pueblo. El tercero: que ningún clérigo deje crecer su cabellera, si se corta la barba. El cuarto: que el diácono no se siente delante del presbítero. El quinto: que en la presencia del obispo los presbíteros deben poner en orden las oraciones que se hayan de recitar. El sexto: que los “penitentes” se corten los cabellos, visten el hábito de monje, se consagren al ayuno y a la oración. El séptimo: que los “penitentes” se abstengan de concurrir a banquetes de bodas. El octavo: que los “penitentes” que por causa de enfermedad han salido del grupo de penitencia, una vez recuperada la salud, vivan en adelante penitentemente y no reciban la comunión hasta que el obispo juzgue que su vida es irreprochable. El noveno: que los enfermos (graves) reciban el viático. Y el último: que se guarde, acerca de los monjes, lo dispuesto por el concilio de Calcedonia.<br />
Este concilio de Barcelona, por tanto, nos da importantes noticias sobre la disciplina litúrgica (cánones 1,3 y 5), la relación de los presbíteros con los diáconos (canon 4), y el régimen de los “penitentes” (cánones 6,7 y 8) y de los monjes (canon 2). Todas esas disposiciones son un reflejo concreto de cómo en algunos aspectos de la disciplina se vivían en la Iglesia de Barcelona. Nebridio tenía fama de santidad en los años posteriores a su defunción.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
DHEC II, 712; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 255; MARTI BONET, 57- 58.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">9 PATERNO (c.546)</span><br />
Asistió al concilio de Lérida (546) que fue convocado y presidido por el metropolitano de Tarragona Sergio.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
Paterno debió suceder a Nebridio en la sede de Barcelona. Sabemos de él que en el 5 de agosto del año 546 asistió al concilio celebrado en la iglesia de Santa Eulalia de Lérida con los obispos de Urgel, Ampurias, Zaragoza, Tortosa y Égara, bajo la presidencia del metropolitano Sergio, subscribiendo sus dieciséis cánones en estos términos: “Paternus in Christi nomine Episcopus Ecclesie Catolice Barcinonensis acquievi et subscripsi”. En este concilio de Lérida como hemos indicado anteriormente, se dice que hubo algunos católicos que se pasaron al arrianismo. Así se afirma: “Respecto a aquellos que han sido rebautizados en la prevaricación (arrianismo) si cayeron por necesidad o por tormentos, que se observe con ellos lo prescrito por el concilio de Nicea, a saber, que oren durante siete años entre los catecúmenos y dos entre los católicos (penitentes); después que participen con los fieles en la oblación y en la eucaristía bajo la clemente dirección del obispo”. En ese concilio también hay interesantes referencias con las que se podría descubrir algunas noticias de la Iglesia de Barcelona. Se legisla, por ejemplo, sobre aquellos que procuran el aborto o dan muerte a sus hijos (canon 2), sobre los monjes que se ordenan por mandato de su abad y sobre las basílicas (iglesias) edificadas por los seglares (canon 3), sobre el incesto (canon 4), sobre los “pecados carnales” de los clérigos (canon 5), sobre los que han violado a una viuda penitente o a una virgen religiosa (canon 6), sobre los católicos que presentaron sus hijos al bautismo de los herejes arrianos (canon 13), sobre los bienes del obispo difunto (canon 14)...<br />
“El eco de estos concilios —afirma Puig i Puig— después del 546, año del concilio de Lérida cae, en el más profundo silencio hasta la persecución religiosa contra los católicos llevada a cabo por Leovigildo”. El mismo historiador expone con todo detalle la guerra civil entre Leovigildo y Hermenegildo. La crisis provocada por la actitud de Hermenegildo contra su padre, llegó a su término a finales del 581 o principios del 582. Leovigildo al frente de un pequeño ejército se dirigió hacia Sevilla, capital provisional de su hijo. Después de dos años de sitio Hermenegildo se rindió, refugiándose en una iglesia de Córdoba. Los últimos años de Hermenegildo nos son poco conocidos. Fue hecho de nuevo prisionero en Tarragona durante la víspera de Pascua. Leovigildo le envió en la cárcel a un obispo arriano para hacer comulgar a su hijo, con la promesa de perdonarlo. Pero él no quiso abjurar del catolicismo. Después los acontecimientos se suceden con gran celeridad. Al final fue condenado a muerte: “Hermenegildus in urbe Tarraconensi a Sisberto interficitur”.<br />
<div style="text-align: center;">
* * *</div>
P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 256; MARTI BONET, 58.<br />
<br />
<br />
Aquí teniu l'enllaç per descarregar el pdf: <a href="https://www.dropbox.com/s/i88befkjx07fz59/CATEDRAL%20VE%20DE%20C%C3%80TEDRA%20n%C2%BA3.pdf?dl=0" target="_blank">CATEDRAL VE DE CÀTEDRA nº3</a><br />
<div>
<br /></div>
Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-53865324337166501272020-02-13T23:04:00.000-08:002020-02-13T23:04:05.151-08:00ELS 120 BISBES DE LA DIÒCESI DE BARCELONA: Lampi, Sigisari, Nundinari i Ireneu<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJAwA_xrMjIPU2DVZQgWz488vJUpyAOQqjKE95z0jpvjH9yEqX4ay288fxWnLW7p-Jo5x5UVGJ_-HLIe3P-QxIgl6g2PqgXf5UItAIYKoXCSjGCRmJsQURFHs6PAkdxmTRaxwg79F18C4z/s1600/01.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1154" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJAwA_xrMjIPU2DVZQgWz488vJUpyAOQqjKE95z0jpvjH9yEqX4ay288fxWnLW7p-Jo5x5UVGJ_-HLIe3P-QxIgl6g2PqgXf5UItAIYKoXCSjGCRmJsQURFHs6PAkdxmTRaxwg79F18C4z/s320/01.tif" width="230" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Seguim desglossant el nostre treball "Los 120 obispos de la diócesis de Barcelona", avui amb Lampi, Sigisari, Nundinari i Ireneu, bisbes entre els anys 394 i 464. <br />
<br />
<b><span style="color: #666666;">3 LAMPI (murió después del 400)</span></b><br />
<span style="color: #666666;">Este obispo ordenó prebítero de Barcelona a San Paulino de Nola en la noche de Navidad del 393 en la catedral de Barcelona. Fue al concilio I de Toledo (a. 400) con asistencia de 19 obispos que se opusieron a la herejía prisciliana.</span><br />
<span style="color: #666666;">* * *</span><br />
<span style="color: #666666;">San Paulino se llamaba Meropius Pontius Anicius Paulinus. Nació en Burgigala (Burdeos) entre los años 353 al 355. Era patricio, discípulo del famoso literato Ausonio. Este autor nos da muchos detalles de la vida de Paulino: su bautismo a los 25 años en Roma, su nombramiento de “cónsul” y del de gobernador de la Campania (a. 381). Paulino se casó con Terasia que procedía de Hispania, probablemente de las cercanías de Barcino. Tuvieron un hijo que murió y fue sepultado en Alcalá de Henares donde estaban las reliquias de los Santos Justo y Pastor. La pareja se establecieron en Barcelona, posiblemente en San Pablo extra muros o en Santos Justo y Pastor de Barcelona. Allí reunian a golpe de cobre (de campana) a sus adeptos para rezar o estudiar las escrituras. De ahí el nombre de “nola” sinónimo de Campana. Paulino era un auténtico líder con mucho dinero de ahí que los barceloneses intentaran que su fortuna se quedara en la iglesia local. Pero el cambió de residencia para volver a Italia junto el sepulcro de San Félix que se encontraba en Nola. Fue nombrado obispo de esta pequeña ciudad italiana; pero antes fue presbítero de Barcelona. El episodio nos viene narrado así: Tanto era el prestigio de ese hombre santo en la comunidad cristiana de Barcelona que el día de Navidad del 393, mientras el obispo Lampi (obispo de Barcelona del 393 al 400) celebraba los divinos oficios, Paulino fue arrebatado por el pueblo, y el obispo le ordenó presbítero. Como escribía poco después a su amigo Sulpicio Severo: “repentina vi multitudinis sed credo Domini ordinatione”.</span><br />
<span style="color: #666666;">Ante tanto “entusiasmo y tumulto de exaltación sagrada” el nuevo sacerdote de Barcelona aceptó el deseo de los barceloneses, pero pudo imponer una condición que, por ser contraria a la disciplina vigente, había de acarrearle después no pocos sinsabores y la repulsa del mismo papa Siricio; o sea: la de no quedar agregado al clero del lugar de su ordenación, ni estar sujeto a ninguna iglesia particular, a fin de poder satisfacer su anhelo de vivir junto al sepulcro de San Félix de Nola, en Italia, que consideraba su patrón.</span><br />
<span style="color: #666666;">* * *</span><br />
<span style="color: #666666;">DHEC II, 462; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 250; MARTI BONET, 39.</span><br />
<span style="color: #666666;"><br /></span>
<b><span style="color: #666666;">4 SIGESARIO (c.415) </span></b><br />
<span style="color: #666666;">Convertido al cristianismo del arrianismo, fue elegido obispo de Barcelona con la ayuda de Gala Placidia. </span><br />
<span style="color: #666666;">* * *</span><br />
<span style="color: #666666;">Hablar de Sigesario sugiere la presencia de Gala Placidia en Barcelona y de su esposo Ataulfo en la segunda década del siglo V. Precisamente dos años de este siglo o sea 411 y 418, marcarán el inicio de la agonía de la Hispania romana. Es la primera oleada de los pueblos bárbaros. Estos tenían un vínculo entre sí: ser arrianos y por tanto no aceptaban la divinidad de Jesucristo. Según el cronista Hidacio “los bárbaros, por la misericordia de Dios se deciden dejar la guerra y por la paz se distribuyen por suerte los territorios de las provincias para instalarse en ellos”. Obviamente en estas invasiones de los bárbaros que penetraron a Hispania por los desfiladeros de los Pirineos, una de las ciudades que más sufrió la irrupción de esos pueblos fue Barcelona, que “antes era una ciudad próspera y conocida por toda la cuenca mediterránea”. Los Vándalos y Alanos pasaron por nuestras tierras sembrando destrucción. De los segundos dice Hidacio que en el año 418 fueron eliminados por los visigodos. En un principio según dice este autor: “los hispanos de las ciudades y villas fortificadas supervivientes de las plagas de los bárbaros se hicieron fuertes, pero pronto abrieron sus puertas”. En parte los hispanos deseaban probar a esos nuevos dueños, ya que los anteriores —afirman— abusaban con una insoportable tiranía a través de injustos tributos. Y es bien cierto que la tributación fiscal durante el bajo imperio romano era insostenible.</span><br />
<span style="color: #666666;">Gala Placidia, hija de un segundo matrimonio del emperador Teodosio y hermana de los emperadores Honorio y Arcadio, fue hecha prisionera por el rey visigodo Alarico. A éste le sucede Ataulfo, quien en el año 414 toma por esposa en Narbona a la mencionada Gala Placidia. Ataulfo en la lucha contra el emperador Honorio se ve obligado a abandonar Narbona para establecerse en Barcelona. Aquí muere asesinado en el año 415. Una tradición bastante fundamentada supone que Gala Placidia “instituyó” (designó) un obispo católico en Barcelona. Su nombre sería Sigesario que antes de su conversión, había sido arriano. De este obispo nos habla el cronista Olimpiodoro Egipcio al decir que Sigerico —sucesor de Ataulfo— mató a los hijos de Ataulfo arrebatándoles de las faldas del obispo Sigesaro (o Sigesario) que sería nuestro obispo de Barcelona.</span><br />
<span style="color: #666666;">* * *</span><br />
<span style="color: #666666;">DHEC III, 446; M. AYMERICH, 250; MARTI BONET, 42.</span><br />
<span style="color: #666666;"><br /></span>
<b><span style="color: #666666;">5 NUNDINARIO (c.450- 460)</span></b><br />
<span style="color: #666666;">Dividió la diócesis de Barcelona, creando una nueva en Égara, según consta en las actas del concilio de Santa María la Mayor de Roma presidido por el papa Hílarus en el año 465.</span><br />
<span style="color: #666666;">* * *</span><br />
<span style="color: #666666;">Del siglo V no tenemos más noticias en el episcopologio de Barcelona, a no ser de los obispos Nundinario e Ireneo. Por lo demás carece de todo fundamento histórico un obispo denominado Berengario que según el catálogo de Carbonell se casó con una tal Pereta y tuvo una hija, que se casó con el obispo de Tarragona, dándole en dote cinco parroquias: Desfrancat, Altafulla, Vilabella, Abrafim y Torredembarra. Obviamente la historiografía moderna considera esta última noticia como una burda leyenda.</span><br />
<span style="color: #666666;">De Nundinario sabemos que con el consentimiento de los obispos de la provincia Tarraconense desmembró toda la parte no litoral (Valles Oriental i Occidental, Penedés, Llobregat, Montseny) en una nueva diócesis con la Sede en Égara (ciudad romana). Para esta nueva diócesis de Égara se nombró a un clérigo de Barcelona denominado Irineo. A la muerte de Nundinario por testamento designó a su discípulo, dócil y buena persona Ireneo que volvió a Barcelona ahora como obispo titular de esa diócesis. Pero el metropolitano duró poco. Arcadio de Tarragona expuso al papa Hilar sus dudas sobre la legitimidad de que un obispo difunto determine quién será su sucesor.</span><br />
<span style="color: #666666;">* * *</span><br />
<span style="color: #666666;">DHEC II, 726; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 253; MARTI BONET, 42.</span><br />
<span style="color: #666666;"><br /></span>
<b><span style="color: #666666;">6 IRINEO (c.463- 464)</span></b><br />
<span style="color: #666666;">Era Obispo de Égara primero. Después de la muerte de Nundinario se trasladó de Egara a Barcelona. Pero en el año 465 por mandato del Papa Hilar vuelve de nuevo a Égara.</span><br />
<span style="color: #666666;">* * *</span><br />
<span style="color: #666666;">Sobre la creación de la Diócesis de Égara, de la nominación del primer obispo, de su traslado a Barcelona y el retorno a Égara obligado por el papa Hilar por su concilio romano celebrado en Santa Maria la Magiore de Roma el 16 de noviembre del año 465, lo estudiamos en la obra publicada en Terrassa- Barcelona 2004, que tiene por título: Barcelona i Egara- Terrassa, Història primerenca fins l’alta edat mitjana de les dues esglésies diocesanes. </span><br />
<span style="color: #666666;">El motivo por el cual se obliga a Irineo volver a Égara (Terrassa) es porque no hubo elección por el pueblo y el clero de Barcelona, sino simplemente por deseo del obispo anterior manifestado por testamento. No puede un obispo designar su sucesor, aunque que este tenga muchas cualidades como ocurría con Irineo. Además en muchas épocas estaba prohibido que un obispo fuese trasladado a otra diócesis, práctica que hoy día (a. 2019) es normal en la Iglesia católica.</span><br />
<span style="color: #666666;">* * *</span><br />
<span style="color: #666666;">DHEC II, 403; P. B. GAMS, 13; M. AYMERICH, 254; MARTI BONET, 48.</span><br />
<div>
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquí teniu us podeu descarregar la segona entrega d'aquesta sèrie que hem anomenat "Catedral ve de càtedra":<br />
<a href="https://www.dropbox.com/s/7vnrdt1p88qhuex/CATEDRAL%20VE%20DE%20C%C3%80TEDRA%202.pdf?dl=0" target="_blank">CATEDRAL VE DE CÀTEDRA nº2</a></div>
Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-22393792411521232002020-02-07T05:58:00.001-08:002020-02-07T05:58:17.958-08:00ELS 120 BISBES DE LA DIÒCESI DE BARCELONA: Pretextat i Sant Pacià<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_QQsbQWbDCFoTD0RIsKtK-WdZHgNNd4j1UxTz_suw7F52Qzt0ryHsWAhmqeLmY0JZHAlGbqHanfYNt173KUfL5jVdawX6utKkudENo8jQQf36L1nLPSyZ3tSdxGDZuyv2ZHfHb5paWFq/s1600/120+obispos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1148" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_QQsbQWbDCFoTD0RIsKtK-WdZHgNNd4j1UxTz_suw7F52Qzt0ryHsWAhmqeLmY0JZHAlGbqHanfYNt173KUfL5jVdawX6utKkudENo8jQQf36L1nLPSyZ3tSdxGDZuyv2ZHfHb5paWFq/s320/120+obispos.jpg" width="228" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5hH_lVht3tt3G2oIuiIAnWaqzjN3rcohWhkKPjA1OQbWbR8WmltLmibpnC-6wfsBmJaj8X68nevld3x014Zor1lexUPYD-FRVcOOhNKE1BuoMMSOmd-VRF7AYNDUGSGjr7hEcPWRNRMQw/s1600/00.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1151" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5hH_lVht3tt3G2oIuiIAnWaqzjN3rcohWhkKPjA1OQbWbR8WmltLmibpnC-6wfsBmJaj8X68nevld3x014Zor1lexUPYD-FRVcOOhNKE1BuoMMSOmd-VRF7AYNDUGSGjr7hEcPWRNRMQw/s320/00.jpg" width="228" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
L'any 2006 vam publicar un volum dedicat a la vida i història diocesanes dels bisbats de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, dins el volum II de la col·lecció <i>Historias de las Diócesis Españolas</i> (Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2006). En aquella ocasió es van aportar unes dades biogràfiques de tots els bisbes de l'antiga diòcesi de Barcelona. No obstant això, hem cregut oportú destinar un estudi als bisbes per separat amb <i>Los 120 obispos de la diócesis de Barcelona, </i>publicat per<i> </i><a href="https://www.bubok.es/libros/262355/Los-120-obispos-de-la-diocesis-de-Barcelona" target="_blank">BUBOK</a>, al final del qual també es presenta un interessant quadre esquemàtic cronològic de tots els bisbes que han exercit el seu ministeri a Catalunya des del segle III fins el 2019, incloent l'elenc dels papes i dels abats de Sant Cugat del Vallès.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ara ens proposem desglossar aquest treball, compartint amb vosaltres, cada divendres, qui eren dos d'aquests 120 bisbes. Comencem avui pels dos primers, els quals tenim documentats: Pretextat (c. 347) i Sant Pacià (c. 350-391). </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquí teniu la primera entrega d'aquesta sèrie que hem anomenat "Catedral ve de càtedra":</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.dropbox.com/s/n5qli3rms398vyp/CATEDRAL%20VE%20DE%20C%C3%80TEDRA%20n%C2%BA%201.pdf?dl=0" target="_blank">CATEDRAL VE DE CÀTEDRA número 1 PRETEXTAT I SANT PACIÀ</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-75361944234286557372019-11-17T07:40:00.001-08:002019-11-17T07:40:15.575-08:00ARMORIAL DE LA CATEDRAL DE BARCELONA. CORPUS HERÀLDIC I EPIGRÀFIC Pere F. Puigderrajols Jarque<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3DxLgvzDyWF_0WE06qfvOumMCrZppJwA7VxKD3kVtpopTCCenOZigarVQcJIFX8qgFxZMrqR0dzEcOGZsilC0VOHdmRt-53EstS9ZKcXA3h0n76H_OrBywXiLfYfX6-lKHM9VIGipdve5/s1600/ARMORIAL+DE+LA+CATEDRAL-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1159" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3DxLgvzDyWF_0WE06qfvOumMCrZppJwA7VxKD3kVtpopTCCenOZigarVQcJIFX8qgFxZMrqR0dzEcOGZsilC0VOHdmRt-53EstS9ZKcXA3h0n76H_OrBywXiLfYfX6-lKHM9VIGipdve5/s320/ARMORIAL+DE+LA+CATEDRAL-1.jpg" width="231" /></a></div>
Us oferim la presentació´i l'enllaç al magnífic treball del nostre col·laborador Pere F. Puigderrajols.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
" Aquí tenim el primer lliurament del que ha de ser la publicació digital de l’Armorial de la Catedral de Barcelona: Corpus heràldic i epigràfic. De primer, volem agrair a Mn. Josep Mª Martí i Bonet la seva bona predisposició a cedir-nos el seu blog per aquesta publicació i també per tot el recolzament i suport que en tot moment, al llarg de la investigació, ens ha estat donat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’any 1995, just acabat i lliurat el treball de reproducció de tota l’heràldica del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, per iniciativa personal, prenc la ferma decisió de començar la investigació, amb caràcter exhaustiu i el primer pas va ser fotografiar tots els escuts i, a partir de les imatges, analitzar, investigar i finalment reproduir-los en color. Per descomptat, els escuts dels quals no disposem d’informació, dibuixats però sense colors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Convé puntualitzar que disposem de diversos treballs que recullen l’heràldica de la Catedral, però ho fan d’una manera fragmentària i alguns només se centren en el Capítol del Toisó d’Or. Tots els treballs que han precedeit el meu han estat d’obligada consulta i han estat un valuosíssim suport.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El projecte inicial era recollir només els escuts i emblemes, però, a mida que vaig anar avançant, em vaig adonar que també era necessari, important i complementari incorporar tota la epigrafia o inscripcions que hi ha, tant en làpides sepulcrals com les dels Altars privilegiats, les commemoratives, les de les campanes o algunes altres que, malgrat la poca factura artística, també ens informen de la històrica de l’edifici.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Iniciem la publicació de l’Armorial amb l’apartat que fa referència a la creu del Capítol, emblema que fa referència a la basílica dedicada a la Santa Creu amb baptisteri exempt, nom que trobem documentat l’any 599, on s’especifica: Eccelsia Sancta Crucis, nom que va quedar fixat quan es creà el cos de canonges constituït per 40 integrants en capítol catedral, segons la regla aquisgranesa, i estructurada el 1009. Tot i que amb el temps ha anat variant el nombre de canonges que integren el Capítol de la Catedral, el nom de la Santa Creu ha sobreviscut al pas de tot possible canvi. És per aquest motiu que hem cregut convenient dedicar el primer capítol de l’obra a tan significatiu emblema.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Anirem publicant, més o menys, per aquest ordre: Creu del Capítol; Papes; Bisbes ; Canonges, ardiaques i beneficiats; Armes Comtals-reials; Mercaders, notaris, adroguers, etc., Ciutadans, Càrrecs, Dones; Cívica, Confraries i Ordes, Sense identificar, Corpus epigràfic."</div>
<br />
<br />
<br />
Enllaç al treball: <a href="https://www.dropbox.com/s/yyaipdi67smbs38/ARMORIAL%20DE%20LA%20CATEDRAL.pdf?dl=0" target="_blank">ARMORIAL DE LA CATEDRAL DE BARCELONA</a>Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-10168328109244840272019-11-11T00:28:00.001-08:002019-11-11T00:28:23.108-08:00LA MÈTRICA DE LA SEU DE BARCELONA per Eduard París Muñoz<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Z8hR83hZATWGSAsZHaFQodO85t4LqllGHes0K6e9_lfEmQTC3xbHnr1e7vf6-XnFZxvtFlJ-vyqKY8OQ6LyfpeqDHPtlaa-nF9g04m1d8rnbNVGPqGE8970JySP57VBG_alDMbaXXjzv/s1600/M%25C3%25A8trica+Blog-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1132" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Z8hR83hZATWGSAsZHaFQodO85t4LqllGHes0K6e9_lfEmQTC3xbHnr1e7vf6-XnFZxvtFlJ-vyqKY8OQ6LyfpeqDHPtlaa-nF9g04m1d8rnbNVGPqGE8970JySP57VBG_alDMbaXXjzv/s320/M%25C3%25A8trica+Blog-1.jpg" width="226" /></a></div>
<br />
El passat 26 d'octubre va tenir lloc la conferència mensual de l'Escola de Voluntaris i Monitors Culturals de la Catedral de Barcelona i Museu Diocesà. En aquesta ocasió els nostres Voluntaris van oferir tres conferències:<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj4mra8d5iTsQ_z7PGmLFKx_jPbffiLksLfcwo6X3DKOv4Fo3VtzHBdhjTFleOWWLLWOXWfIpvBe5VLoBQPHcftAEHBMSc7ZW8nDSN_rguyNTTaq46q3oyb556f6i9Mx2UcYZtJP-Cpp5J/s1600/Sin+t%25C3%25ADtulo-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="748" data-original-width="1600" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj4mra8d5iTsQ_z7PGmLFKx_jPbffiLksLfcwo6X3DKOv4Fo3VtzHBdhjTFleOWWLLWOXWfIpvBe5VLoBQPHcftAEHBMSc7ZW8nDSN_rguyNTTaq46q3oyb556f6i9Mx2UcYZtJP-Cpp5J/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo-1.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Aquí us deixem l'enllaç al treball "La MÈTRICA de la Seu de Barcelona", per l'Eduard París: <a href="https://www.dropbox.com/s/gzwldfl6anf55vd/M%C3%A8trica%20Blog.pdf?dl=0" target="_blank">LA MÈTRICA DE LA SEU DE BARCELONA</a></div>
<br />Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-5846009531419067142019-06-03T04:36:00.003-07:002019-06-03T04:36:44.343-07:00EMBLEMÀTICA ICONOGRAFIA DE LA CONFRARIA DE SANT MARC EVANGELISTA, GREMI DELS MESTRES SABATERS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghdg_2uAOVsQtn1oG3ai9BX56ydLbzkzikk6fLqdsFCKLWI2i8IhLqtEajbPXN3In9hhizYfkeBEjC3iCE0O_OU5Xer1C9xm39w_54JBzqITaH1McvFssxNTbAljVjFKkKHI7ulstCdZDt/s1600/foto1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1351" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghdg_2uAOVsQtn1oG3ai9BX56ydLbzkzikk6fLqdsFCKLWI2i8IhLqtEajbPXN3In9hhizYfkeBEjC3iCE0O_OU5Xer1C9xm39w_54JBzqITaH1McvFssxNTbAljVjFKkKHI7ulstCdZDt/s400/foto1.jpg" width="337" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Avui tenim el goig de presentar-vos el magnífic treball del nostre amic i col·laborador de l'Escola de Voluntaris i Monitors de la Catedral de Barcelona Pere F. Puigderrajols Jarque.<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La Confraria de Sant Marc Evangelista -coneguda des del segle XVIII com a “Gremi dels Mestres sabaters”-, és la
corporació de menestrals més antiga documentada de la ciutat de Barcelona. Amb
una orientació i finalitats clarament religioses, van tenir capella pròpia a la
catedral romànica i altar on s’hi celebrava l’eucaristia; també van tenir un
edifici on reunir-se que actualment és a la plaça de Sant Felip Neri. Amb un
poder adquisitiu extraordinari, van contractar retaules i els serveis dels més
rellevants artistes de la seva època. Tots els emblemes i iconografia que podem
veure, especialment a la catedral de Barcelona i a la casa gremial, són la
demostració palpable de voler publicitar la seva presència i missatge corporatiu.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
L’actual capella de sant Marc,
totalment decorada, sense cap espai sense imatgeria, és una prova de la capacitat
econòmica d’aquesta corporació a l’hora de comunicar la seva advocació i
devoció.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquí podeu llegir el treball: <a href="https://www.dropbox.com/s/qbzqbmibyabqibh/SANT%20MARC%20F.%20Puigderrajols.pdf?dl=0" target="_blank">EMBLEMÀTICA ICONOGRAFIA DE LA CONFRARIA DE SANT MARC</a></div>
<br />Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-57088805477691399682019-05-13T22:46:00.001-07:002019-05-13T22:52:24.871-07:00CONSEQÜÈNCIES DE LA REFORMA GREGORIANA<div style="text-align: center;">
La ruptura del règim col·legial</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI0xtOM91BF0ld3cb_P9SR4uG8C44im2ZsaYeL5uvtR_AxmXfINZa3itgSJxZzvmct7Lj2UUCT9XzOz9YJ4M_9tSutFc5o1Zu59lk_sB0ttJ4SAU6lp4cYlkyOObEg5LtU_VJSYOqL0Bes/s1600/PortadaBubok2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1011" data-original-width="1600" height="403" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI0xtOM91BF0ld3cb_P9SR4uG8C44im2ZsaYeL5uvtR_AxmXfINZa3itgSJxZzvmct7Lj2UUCT9XzOz9YJ4M_9tSutFc5o1Zu59lk_sB0ttJ4SAU6lp4cYlkyOObEg5LtU_VJSYOqL0Bes/s640/PortadaBubok2.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Avui oferirem a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol una conferència sobre les "Conseqüències de la Reforma gregoriana", extracte del nostre llibre "Història de l'Església Antiga i Medieval" (Barcelona, 2016) <a href="https://www.bubok.es/libros/248810/Historia-de-lEsglesia-Antiga-i-Medieval">https://www.bubok.es/libros/248810/Historia-de-lEsglesia-Antiga-i-Medieval</a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjohYgde-kpNh5Sm2hyo5g0Cn67p-HuD846nsrBiCj9zyidnKnNyUBPjNtBATQb1ACHC0XtoVjQ-9OPE3MCf4nn4PD6mct2y1yjY7xakWkfJvSUX4Gzhz6P7jZFEY47wlprFps_C8hTVuJ-/s1600/Sant+Pere.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="742" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjohYgde-kpNh5Sm2hyo5g0Cn67p-HuD846nsrBiCj9zyidnKnNyUBPjNtBATQb1ACHC0XtoVjQ-9OPE3MCf4nn4PD6mct2y1yjY7xakWkfJvSUX4Gzhz6P7jZFEY47wlprFps_C8hTVuJ-/s320/Sant+Pere.tif" width="148" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Vers el segle XII, l’Església, després de la Reforma gregoriana, imprimeix en
tota la societat europea un sensible alè espiritual i un profund canvi: s’assoleix
la llibertat en els nomenaments d’eclesiàstics, es recuperen els orígens del
cristianisme i els dos valors tradicionals evangèlics: la pobresa i l’oració.
La llibertat, la pobresa franciscana i el retorn a l’oració –valors propagats
pels “monjos blancs”<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">(Cister)</span>–<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>són els pilars del nou moviment renovador evangèlic que neix de la
Reforma gregoriana. D’aquesta manera es vol retornar a l’autenticitat primitiva:
la font que els inspira seran els evangelis i la vida apostòlica primitiva. Alhora
que es reforma l’Església, es transforma tota Europa occidental. El moviment
reformista gregorià penetra profundament en els mateixos fonaments de la
societat. Es nota el canvi, i fins i tot en alguns casos la ruptura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La Reforma produeix la ruptura del que podríem denominar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’antic règim eclesial </i>fundat en l’exercici
de la col·legialitat episcopal. S’obre un nou període que perdura fins al concili
Vaticà II. Després de la Reforma gregoriana, Roma assoleix la llibertat i disponibilitat
de les investidures, controlant les institucions clau de l’estructura
eclesiàstica primitiva: els metropolitans i els seus sínodes. Les decisions o
cànons hauran de tenir l’aprovació de Roma perquè tinguin validesa. Els
arquebisbes, que abans eren el cap de la província eclesiàstica, esdevenen
simples vicaris del papa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La Reforma gregoriana suposà, a més, la victòria de l’estament clerical
front al laïcal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Podeu llegir el text de la conferència </span><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><a href="https://www.dropbox.com/s/68282m19rgmgipk/Confer%C3%A8ncia%2014%2005%202019.pdf?dl=0">aquí</a></span><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;"> .</span><br />
<br /></div>
<br />Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-17879841027746926022019-02-19T23:17:00.001-08:002019-02-19T23:17:08.035-08:00OLEGUER, AMIANT DE LA REFORMA DE L'ESGLÉSIA. Itinerari del Sant a la Catedral de Barcelona<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ubujaY_SuOfxqS_aD0T-pvFu0ymYrnUB8bL8QYay15_UAaqXelOF5hJChvjy1Bva2O1aCceRmPUlq4mam8P-dgHefsKR2PokyBp3CDEVpWqn0lSn37LooiRe6JzwB1Tm29tvuAIn2d3W/s1600/febrer+2019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="755" data-original-width="1600" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ubujaY_SuOfxqS_aD0T-pvFu0ymYrnUB8bL8QYay15_UAaqXelOF5hJChvjy1Bva2O1aCceRmPUlq4mam8P-dgHefsKR2PokyBp3CDEVpWqn0lSn37LooiRe6JzwB1Tm29tvuAIn2d3W/s640/febrer+2019.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sense sant Oleguer no s’entendria
la Reforma gregoriana i la història de Catalunya al segle XII. La torxa de la
Reforma la tingueren primer els monjos de Cluny. Aquests la passaren
als papes gregorians i després, gràcies a molts concilis i tractats (com el de
Worms) passà als monjos regulars de Sant Agustí, o com es diu també, a les canòniques
erigides a l’empara de l’abadia de Sant Ruf d’Avinyó amb els canonges de sant
Oleguer, bisbe de Barcelona. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Oleguer també fou una figura de primera
magnitud en la història de Catalunya, Provença i Aragó al segle XII, la
influència de la qual no només beneficià l’Església, sinó tota la societat
civil. Difícilment hom podria entendre aquest segle si no es contemplessin, per
exemple, les conseqüències dels matrimonis comtals promoguts per iniciativa de
sant Oleguer: de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença i de Ramon Berenguer
IV amb Peronella d’Aragó. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquest dissabte dedicarem la
conferència <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ars Nostra</i> a aquest gran
personatge que tan relacionat estigué amb la Reforma gregoriana i resseguirem l'itinerari del Sant a la Catedral de Barcelona.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
Aquí us avancem la presentació: <a href="https://www.dropbox.com/s/c2ep5c9q3l16ck2/Sant%20Oleguer.mp4?dl=0" target="_blank">SANT OLEGUER AMIANT DE LA REFORMA DE L'ESGLÉSIA</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-101952297424076092019-01-27T23:07:00.000-08:002019-01-27T23:07:17.956-08:00ITINERARI EULALIÀ. Les 45 petjades del pas de Santa Eulàlia de Barcelona a la seva catedral<br />
El passat dissabte 26 gener, els nostres col·laboradors i voluntaris de la Catedral de Barcelona Eduard París, Joana Estradé, Manuel Gelabert, P.F. Puigderrajols, Rafael Mundó, i jo mateix, vàrem impartir una interessant conferència sobre les petjades del pas de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvywDjBDW8naYF93fIrvEBMcb9RB9KkhUr1MIkdSQzaDJU5bERFUWeRA110miwkRZ5RfizkjsIUxvj8NLoxhEME5voXrOMjcburDQFa7CiLabiB0ZA2vkvN8KsUO9eH5mq_BZkrncxt4ec/s1600/Martiris+16-9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvywDjBDW8naYF93fIrvEBMcb9RB9KkhUr1MIkdSQzaDJU5bERFUWeRA110miwkRZ5RfizkjsIUxvj8NLoxhEME5voXrOMjcburDQFa7CiLabiB0ZA2vkvN8KsUO9eH5mq_BZkrncxt4ec/s400/Martiris+16-9.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Aquí us deixem el vídeo de la presentació que acompanyà la conferència:<br />
<a href="https://www.dropbox.com/s/gy6nlvreyuzaaq3/Santa%20Eulalia%20%20a%20la%20Catedral-T%20vidio%203s.mp4?dl=0" target="_blank">ITINERARI EULALIÀ Les 45 petjades del pas de Sta. Eulàlia per la seva Catedral</a>Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-87231397263560267302018-10-23T02:14:00.001-07:002018-10-23T02:14:37.731-07:00L'ESCUT DE L'ORDE DE LA MERCÈ, per Pere Puigderrajols i Jarque<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLJkrELq-iLbKNUK1nz20S6knSYx4VnCfxEuNNLTdgSQynB-T2fQ_f1-dv2pWH4Ua6uVVQm9xc0PL-FDJtCYWqVZ0o092X1Ojsmdyc5RJtqPdcgzZrcMx1-ZO4KaO-rf4VQiElha8Rrjeh/s1600/Escut+la+Merc%25C3%25A8+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1191" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLJkrELq-iLbKNUK1nz20S6knSYx4VnCfxEuNNLTdgSQynB-T2fQ_f1-dv2pWH4Ua6uVVQm9xc0PL-FDJtCYWqVZ0o092X1Ojsmdyc5RJtqPdcgzZrcMx1-ZO4KaO-rf4VQiElha8Rrjeh/s400/Escut+la+Merc%25C3%25A8+2.jpg" width="297" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">Em plau presentar-vos el treball del nostre amic, membre de l'Escola de Voluntaris i Monitors de la Catedral de Barcelona, Pere Puigderrajols, sobre l'escut de l'orde de la Mercè.</span><br />
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;"><br /></span>
<span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">A la Catedral de
Barcelona tenim el retaule de la Mercè, costejat pel sagristà canonge Pere Roig
i Morell. Amb data de 1689, l’escena central ens mostra la fundació de l’Orde
de la Mercè al presbiteri de la catedral romànica de Barcelona, el 1218. Aquesta
escena ens mostra una iconografia anacrònica del fet històric. Al retaule, al
frontal d’altar i al vitrall trobem l’escut de l’orde de la Mercè, però amb
algunes variacions que cal comentar. L</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt;">’article es complementa amb altres escuts
mercedaris que podem veure en alguns edificis de la ciutat.</span><br />
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 11pt;">Podeu llegir aquest estudi </span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 14.6667px;"><a href="https://www.dropbox.com/s/e6nj2b9ctvzgsfl/ESCUT%20MERCE%20COR.pdf?dl=0" target="_blank">aquí</a></span></span>Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-20583160059448669352018-06-14T18:36:00.002-07:002018-06-14T18:41:16.718-07:00NOVUM SPECULUM TITULORUM ECCLESIAE BARCHINONENSIS <br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3DeygFdd8VgStXXWQ2Hw27oElJbVZ7TS216Zdp-0djW-8M1IZtngQ3R03wpYluz7q2__0u7R5qBUIy7cbfN2XDBc-RFNDETRt00yBXx9YhsAEtNkslx7ROJ7fvFnfrp-ttgDA5_ZKA12B/s1600/CobertaBCN1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1175" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3DeygFdd8VgStXXWQ2Hw27oElJbVZ7TS216Zdp-0djW-8M1IZtngQ3R03wpYluz7q2__0u7R5qBUIy7cbfN2XDBc-RFNDETRt00yBXx9YhsAEtNkslx7ROJ7fvFnfrp-ttgDA5_ZKA12B/s320/CobertaBCN1.jpg" width="234" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicemFUMV6weyMQMZtKlVgHkWAI2CeTARDF2xFTWpw6IG8XsKbdoi37AaOHNOK_dQztN0691k5X_Ux4DUNIPMpLGcO6QHhKUSw0GOJdpsyQ91P3McLr40YuBlQONmaXTvskhc7BOIEdCBub/s1600/Coberta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1183" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicemFUMV6weyMQMZtKlVgHkWAI2CeTARDF2xFTWpw6IG8XsKbdoi37AaOHNOK_dQztN0691k5X_Ux4DUNIPMpLGcO6QHhKUSw0GOJdpsyQ91P3McLr40YuBlQONmaXTvskhc7BOIEdCBub/s320/Coberta.jpg" width="236" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Mentre esperem que surti a la llum el darrer dels tres volums del <i>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</i> (III.Bisbat de Terrassa), tenim el plaer de presentar-vos els dos primers (I. Arquebisbat de Barcelona i II. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat) que ja han estat publicats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quatre dates fonamentals han estat gravades en la història dels tres bisbats de la província metropolitana de Barcelona (Arquebisbat de Barcelona, Bisbat de Sant Feliu i Bisbat de Terrassa):</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La primera data és el <b>15 de juny de 2004</b>, quan el Sant Pare Joan Pau II, en una butlla, desmembra en els tres bisbats esmentats l’antic arquebisbat de Barcelona, que abans depenia directament de la Santa Seu. Era una diòcesi exempta. Ara, el bisbat de Barcelona forma part d’aquesta nova província metropolitana anomenada també Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les altres fites cronològiques són: el <b>18 de juliol del 2004</b>, quan el senyor arquebisbe Lluís Martínez Sistach, a les dotze del migdia, prenia possessió de l’arquebisbat en la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona; el <b>25 del mateix mes i any</b> el senyor bisbe Miguel Àngel Saiz i Meneses pren possessió de la diòcesi de Terrassa en la catedral del Sant Esperit d’aquella ciutat; i, per últim, el <b>12 de setembre de l’esmentat any</b> el senyor bisbe Agustí Cortés i Soriano pren possessió del bisbat de Sant Feliu de Llobregat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Òbviament que aquest desmembrament de l’antiga diòcesi de Barcelona suposa un respectable intent per part de la Santa Seu de fer més real i eficaç el ministeri episcopal en una antiga comunitat de més de quatre milions dos-cents mil cristians. Tanmateix, la història té les seves exigències: cal coordinar els possibles serveis d’arxius, d’historiografia i àdhuc d’estadística, així com la burocràcia, i el nostre intent en publicar aquest llibre no és altre que facilitar tot tipus de dades històriques i de gestions d’arxius. Així fixarem la història o memòria històrica a través de la lletra, que és el seu suport més segur de perpetuïtat. Volem que la nostra memòria eclesial quedi ben fixada, –en gran part- a través dels milers i milers de lletres que contenen aquests llibres tan voluminosos com desitjosos de fer un servei a la nostra comunitat cristiana. També volem que les fites històriques de totes les nostres parròquies estiguin registrades i que no s’oblidi la tasca de tants i tants sacerdots, laics, religiosos i religioses que ens han precedit. Veureu que, per exemple, el senyor Victor Olivé que ha investigat els nostres arxius, ha trobat sols dels dos segles que ens precedeixen més de sis mil sacerdots. Aquest llibre vol ser també un sincer homenatge a tots ells. Aquí es veu, doncs, ben clar que la lletra fixa la memòria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquests treballs també´recollim unes breu notes històriques de totes les parròquies de l’antic bisbat de Barcelona, notes extretes dels nostres estudis (Martí Bonet amb la col·laboració d’Anna Rich) impresos en el cèlebre <i>Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya</i>. També s’inclouen unes introduccions, així com alguns rectorologis, reportatges fotogràfics i notes extretes de Mn. Mas (que conservem amb la seva grafia original). També hem tingut presents els Diplomataris elaborats per A. Fàbrega, J. Baucells de la Catedral de Barcelona i J. M. Martí Bonet (<i>Diplomatari de Sant Oleguer</i>), i les primeres col·leccions arxivístiques del nostre Arxiu Diocesà, com són les primeres visites pastorals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot s’ha elaborat tenint present el gran axioma que ens mou a emprendre aquesta obra: “La memòria es fixa a través de la lletra”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Trobareu aquests dos volums i ben aviat també el tercer dedicat al bisbat de Terrassa a: <a href="https://www.bubok.es/buscar/novum-speculum?s=novum-speculum" target="_blank">BUBOK</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-26099818368605513332018-03-12T07:55:00.000-07:002018-03-12T07:55:46.905-07:00XI JORNADES D'ARXIVERS DE L'ESGLÉSIA: "Égara. Éxito de colaboración" i "Gaudí al alcance de los estudiosos"<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjRwQ1kWoDp2WcOGbUbmJKGeVDAyYeJDgNL0mciwKabTRznjkmch7hYNq3O4V0izX4yRUr013rSau3IWaQG_1CKWKxhoQoOo9Reg7iZnT6Vak-j-i1fZyUqH5BzaWhQ6zaHenvSahLkraT/s1600/Confer%25C3%25A8ncia+Arxivers-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1129" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjRwQ1kWoDp2WcOGbUbmJKGeVDAyYeJDgNL0mciwKabTRznjkmch7hYNq3O4V0izX4yRUr013rSau3IWaQG_1CKWKxhoQoOo9Reg7iZnT6Vak-j-i1fZyUqH5BzaWhQ6zaHenvSahLkraT/s320/Confer%25C3%25A8ncia+Arxivers-1.jpg" width="225" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En las Jornadas Técnicas (XI) de Archiveros de la Iglesia celebradas el pasado mes de febrero, nos propusimos exponer varias experiencias de cooperación entre instituciones que se han dado entorno al quehacer cotidiano del Archivo Diocesano de Barcelona. En especial, junto a nuestra colaboradora Núria Téllez Rodero, tratamos de cómo ha sido posible elaborar el diplomatario de un fondo archivístico disperso; en concreto nos referimos a los pergaminos del monasterio desaparecido de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
También expusimos, como apéndice, dos casos similares de cooperación interinstitucional que os presentamos en el blog; nos referimos a la documentación inédita recuperada de la obra de Gaudí referente a la construcción de la Iglesia de la Colonia Güell con centenares de documentos, incluso autógrafos, del mismo arquitecto Gaudí y de sus discípulos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR4zCJ3PPdMGY5JNkt9AVeimnsQfE9HuenLsL0JEg0rRVDmpyMbQjatH7kT5WnWYv9RQt3BaXszN3DH-gH60OQCBCXTqDnK3r-r5yiZIm7884vIZcx3C1r_M0zdbaPwiNJPl2rOvCYiTB-/s1600/messing+modell1.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1064" data-original-width="1600" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR4zCJ3PPdMGY5JNkt9AVeimnsQfE9HuenLsL0JEg0rRVDmpyMbQjatH7kT5WnWYv9RQt3BaXszN3DH-gH60OQCBCXTqDnK3r-r5yiZIm7884vIZcx3C1r_M0zdbaPwiNJPl2rOvCYiTB-/s320/messing+modell1.tif" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Y, por último, también tratamos los 83 pergaminos hallados en la Additional Charters de la British Library gracias a los mismos y a los que se custodian en los archivos eclesiásticos de Terrassa, diocesano de Barcelona y el archivo de la Corona de Aragón se ha podido iniciar la restauración del conjunto visigótico episcopal de Égara. Esta campaña, ya en el año 1995, fue dirigida por el Arzobispado de Barcelona y posteriormente por el Obispado de Terrassa junto con el Ayuntamiento de Terrassa, Generalitat de Catalunya, Diputación de Barcelona, Ministerio de Cultura, Caixa de Terrassa y la parroquia de Sant Pere de Terrassa, con un equipo de archiveros e historiadores eclesiásticos y civiles, historiadores, arquitectos, museólogos, liturgistas... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmX4iY2rt2HYP2GwTJZ3Mw4gCrsHmRMbjpbgTJFnMxl7YTEmhjKQgc2P9DC2Y-9qQczNFQSt_fiE2ef2VUG13F5CpUH3ERBJ7ejSY0yioIN2qwhhjWK1gu2XtO2Cka1L6siHY6sCC1dgIo/s1600/02.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1600" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmX4iY2rt2HYP2GwTJZ3Mw4gCrsHmRMbjpbgTJFnMxl7YTEmhjKQgc2P9DC2Y-9qQczNFQSt_fiE2ef2VUG13F5CpUH3ERBJ7ejSY0yioIN2qwhhjWK1gu2XtO2Cka1L6siHY6sCC1dgIo/s320/02.tif" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquí tenéis el texto de lo expuesto por J.Mª Martí bonet en las jornadas<br />
<a href="https://www.dropbox.com/s/iqzni8fgid8q3an/Confer%C3%A8ncia%20Arxivers.pdf?dl=0" target="_blank">XI JORNADAS ARCHIVEROS DE LA IGLESIA</a></div>
<br />
<br />
<br />Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-28049457580666080922018-03-06T00:29:00.001-08:002018-03-06T09:20:39.804-08:00ESCLATS D'IDENTITAT CATALANA ALS SEGLES X-XII?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4KgzpW4tPoCJL12K4iZBZjokoz9ig9JMe_YS0gUXsEDzcwLKvsNMUMRNngZxl6DzvoxsCbbL6t_4JPxk62ixUU8zQ5XrXm478IUvGuv-xcFvNxNZcZo8Ox7dnE2uMxbdZSIHmziLb8YzK/s1600/Independ%25C3%25A8nciaBlog.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1158" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4KgzpW4tPoCJL12K4iZBZjokoz9ig9JMe_YS0gUXsEDzcwLKvsNMUMRNngZxl6DzvoxsCbbL6t_4JPxk62ixUU8zQ5XrXm478IUvGuv-xcFvNxNZcZo8Ox7dnE2uMxbdZSIHmziLb8YzK/s320/Independ%25C3%25A8nciaBlog.jpg" width="231" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Avui, 6 de març, és Sant Oleguer (1060-1137), bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona. El seu cos incorrupte es pot visitar a la Catedral de Barcelona només aquest dia. Oleguer fou un gran Sant i un gran català, com es demostra en el present estudi.<br />
<br />
Amb la present publicació us presentem la conferència de Josep M. Martí i Bonet a Puigcerdà el 3 de novembre de 2017. El títol és prou suggerent, i potser d'actualitat: "Esclats d'identitat catalana en els segles X-XII?".<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA_qKoVX69zIiNcZ5pPi1subhas70ByDIKqMek0dtMaBBF5y7J8ucOjqrkkC9YmJICRu6OgIpaXDZxJLtfoZIaS_Y5fxqaMUmmhM3FnQ2a-Tj6b26RXlD9TcfjV_mnPldNMKsJyq0KmHXq/s1600/IMG_8893.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA_qKoVX69zIiNcZ5pPi1subhas70ByDIKqMek0dtMaBBF5y7J8ucOjqrkkC9YmJICRu6OgIpaXDZxJLtfoZIaS_Y5fxqaMUmmhM3FnQ2a-Tj6b26RXlD9TcfjV_mnPldNMKsJyq0KmHXq/s320/IMG_8893.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1_QAF79j5jHR1FqypTTdFcFPjCt_Pm0KlNAstv57smrvA_w4kvOP7p2IsMOPX0SbiMfsltzmzW3P_XVmz0bwdQJxp1EhoDEWf30aMvbYpCYaBm_d_hbGZ2UZZ7gnOztSt9sbhSaUY43_J/s1600/IMG_8886.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1_QAF79j5jHR1FqypTTdFcFPjCt_Pm0KlNAstv57smrvA_w4kvOP7p2IsMOPX0SbiMfsltzmzW3P_XVmz0bwdQJxp1EhoDEWf30aMvbYpCYaBm_d_hbGZ2UZZ7gnOztSt9sbhSaUY43_J/s320/IMG_8886.JPG" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Podeu descarregar aquest treball aquí: <a href="https://www.dropbox.com/s/g0wcrurd7y4i6fk/Esclats%20identitat%20catalana%20X%20XII.pdf?dl=0" target="_blank">Esclats d'identitat catalana als segles X-XII?</a><br />
<br />
Espero que us agradi!Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-57136700983656373652017-10-30T08:49:00.003-07:002017-10-30T08:49:40.589-07:00ÀNGELS I ART Segons el manuscrit de Mn. M. Trens<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_BpoNvu8BWpbBbB0JQg_0YHWOcwJ9xwGf-zDSr-dG7-gbE1Xj8gob8pR7dLbrcIwObEDJpBLedFSQZj_5W-2NJuAz7S6KUeiQ8Jynf9Cw37Yabf8kCV0uaIzVd_ROwp-AVSmr5_ZhBk7M/s1600/Portada+blog2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1145" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_BpoNvu8BWpbBbB0JQg_0YHWOcwJ9xwGf-zDSr-dG7-gbE1Xj8gob8pR7dLbrcIwObEDJpBLedFSQZj_5W-2NJuAz7S6KUeiQ8Jynf9Cw37Yabf8kCV0uaIzVd_ROwp-AVSmr5_ZhBk7M/s320/Portada+blog2.jpg" width="229" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El mes de juny de 2017, vam publicar el llibre <i>Iconografía Cristiana vol. I Antiguo Testamento</i>, <i>según el manuscrito del Mn. M. Trens</i>, el nostre antecessor en la direcció del Museu Diocesà de Barcelona. Actualment estem preparant el segon volum, <i>Iconografía Cristiana, vol. II Nuevo Testamento</i>. En tots dos volums el Dr. Manuel Trens presenta un exhaustiu estudi sobre els temes bíblics més diversos, amb referències a obres mestres de l’art custodiades especialment en els principals museus d’Europa. Nosaltres hem tingut l’oportunitat d’ampliar gairebé el doble les comparacions o peces d’art gràcies a les quals es pot donar un panorama molt ampli de la nostra iconografia. Gràcies a aquestes publicacions, us oferirem de manera periòdica temes específics a través d’internet i de manera impresa a Bubok: <a href="https://www.bubok.es/libros/253741/Angeles-y-arte--Angels-i-art">BUBOK Àngels i art</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Comencem pel tema dels àngels, amb una síntesi de la introducció que es troba en el primer volum de l’esmentat llibre<i> Iconografía Cristiana vol. I Antiguo Testamento. Según el manuscrito de Mn. M. Trens</i>, dels autors J. Monasterio i J.M. Martí Bonet.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.dropbox.com/s/nsa17d9f1e2twyi/%C3%80ngels%20i%20Art%20Blog.pdf?dl=0">ÁNGELES Y ARTE / ÀNGELS I ART Segons el manuscrit de Mn. M. Trens</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-17610834770327084742017-07-27T10:51:00.000-07:002017-09-04T00:06:13.253-07:00GLOSSA A PONÇ DE GUALBA. Visites pastorals 1303 -1330<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQfJsaGflpClTsmB_djsL6Lhqj029aiITyd9fG58_Gf_r_Q7WsNCOfn9khXyWHA5lHAmhNP5guzkGA_LbJB3dlK4CVbikTUOUlNDzKwRlzxj_592DO5WhmS19rF0GRuH29Z1mPAFvKmPKN/s1600/Blo1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1068" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQfJsaGflpClTsmB_djsL6Lhqj029aiITyd9fG58_Gf_r_Q7WsNCOfn9khXyWHA5lHAmhNP5guzkGA_LbJB3dlK4CVbikTUOUlNDzKwRlzxj_592DO5WhmS19rF0GRuH29Z1mPAFvKmPKN/s320/Blo1.jpg" width="213" /></a></div>
<br /></div>
Qui era Ponç de Gualba? Fou un bisbe reformador i gran organitzador de la cúria diocesana de Barcelona. Féu prevaldre la seva autoritat en molts conflictes en els monestirs diocesans i començà la sèrie de registres comuns, gràcies i visites pastorals custodiats a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Nomenat ambaixador del rei català (Jaume II) a Avinyó el 1316 amb motiu de la coronació del papa Joan XXII, també fou el gran impulsor de les obres de la catedral gòtica: almenys dels dos primers trams, l’absis, les capelles de la girola i la cripta de santa Eulàlia.<br />
<br />
Pel que fa a les visites pastorals que féu Ponç de Gualba com a bisbe de Barcelona, tenim constància escrita de 862 en els quatre primers volums de visites pastorals, i les trobareu transcrites íntegrament en aquest llibre. En elles trobem informació sobre tot allò que succeïa al voltant de la vida quotidiana del poble, protagonista principal de la nostra història, amb molts defectes i pecats, però també amb grans dosis de generositat i cristianisme. Així, amb aquest treball us oferim un nou viatge per les vivències i el costumari dels nostres avantpassats.<br />
<br />
El trobareu a Bubok: <a href="http://www.bubok.es/buscar/pon%C3%A7-de-gualba" target="_blank">Glossa a Ponç de Gualba. Visites pastorals 1303-1330</a>Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-91561649233488397172017-05-23T00:16:00.002-07:002017-05-23T00:16:23.870-07:00MANS DOLCES Les Darderes a l'Hospital d'Infecciosos de Ntra. Sra. del Mar<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIG9Wxu1wWTk4V6q0p5lsRIKs7vRAI5tQrB025_dbVvz7fCG5O4XNRllxO_5ooqWTXoAT7zEa3jgUalGvzO2I9obqS19TZ01lj20Q_8CRilCKr-9axcpMsgEb2p44pj2cQGLtqJbPSPMx3/s1600/Portada+Darderes+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIG9Wxu1wWTk4V6q0p5lsRIKs7vRAI5tQrB025_dbVvz7fCG5O4XNRllxO_5ooqWTXoAT7zEa3jgUalGvzO2I9obqS19TZ01lj20Q_8CRilCKr-9axcpMsgEb2p44pj2cQGLtqJbPSPMx3/s320/Portada+Darderes+1.jpg" width="209" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ja podeu trobar publicat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona el llibre <i>Dulces manos ante una gran tragedia</i>, un treball d'Ana María Lander Azcona i Josep M. Martí i Bonet sobre la història de les Darderes a l'Hospital de </span>Ntra. Sra. del Mar de Barcelona entre els anys 1914 i 1977.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Estimar el
proïsme és el gran manament que ens va inculcar el mateix Jesucrist. Hi ha qui
ho ha aconseguit, i qui ho ha fet fins el límit d'exposar la seva pròpia vida
per ajudar al germà que està submergit en una tragèdia de pesta, còlera o una
altra malaltia summament contagiosa. És, diríem, "una caritat
heroica". No obstant això, hi ha persones que actuen així amb tota
normalitat, no volent rebre l'agraïment de qui les admiren. Ens referim a les
Germanes Darderes en els episodis límit que han viscut durant els seixanta-dos
anys de la seva permanència a l'Hospital de Ntra. Sra. del Mar de Barcelona
(1914-1977). És una pàgina admirable que es va escriure en aquest centre que
encara avui és un enigma per a alguns dels que transiten pel Passeig Marítim i per
a molts dels banyistes -multitud incalculable- que per esquivar el sol no poden
sinó fixar-se en aquest immens conjunt hospitalari. Es pregunten què són
aquests edificis? Nosaltres intentem contestar-los tenint present més de dos mil
documents que ens parlen d'ell, així com de l'ànima generosa, solidària i -si
voleu- caritativa de tot el personal que hi va treballar i treballa: metges,
infermers, col·laboradors, arquitectes, gestors de l'Ajuntament , govern i
diòcesi ... i no podem oblidar els milers de malalts que en pròpia pell van rebre
l'afecte, la caritat i les cures d'aquelles bondadoses Germanes "Darderes".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Us animem a adquirir i llegir aquest esplèndid treball, que és l'extracte d'un treball molt més extens amb annexes que serà publicat properament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1091358174210585653.post-26814490583952041352017-03-08T23:47:00.002-08:002017-03-08T23:49:04.366-08:00ICONOGRAFÍA CRISTIANA I. El Antiguo Testamento<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2ti5hxYXtmL_D7th8wYoSbLsbeBNiMCfy2XI8p9pqAK-hV4ODRU4ppuST4UfYNagJlxKBX4COCp-ieZHahbhykNccR0FTMtWy_ggrG97os2uYf47_czsvClofQx0keTfcefWhOmwK7-S0/s1600/Portada+Blog.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2ti5hxYXtmL_D7th8wYoSbLsbeBNiMCfy2XI8p9pqAK-hV4ODRU4ppuST4UfYNagJlxKBX4COCp-ieZHahbhykNccR0FTMtWy_ggrG97os2uYf47_czsvClofQx0keTfcefWhOmwK7-S0/s320/Portada+Blog.jpg" width="216" /></a></div>
<br />
Ya tenemos publicado en Bubok el libro<i> Iconografía cristiana I. Antiguo Testamento</i>.<br />
<br />
<a href="http://www.bubok.es/libros/250691/Iconografia-cristiana-I-Antiguo-Testamento" target="_blank">BUBOK. Iconografía cristiana I. Antiguo Testamento</a><br />
<br />
En el mismo año del fallecimiento de Mn. Trens (a. 1976) entró en el registro del Archivo Diocesano de Barcelona el presente manuscrito intitulado "Iconografía cristiana - Antiguo Testamento", pero no ha sido hasta el año 2016 que el colaborador del mismo Archivo Dr. Joaquín Monasterio ha transcrito todo el texto y comprobado las notas bibliográficas. Además de este trabajo, la presente publicación incluye un amplio estudio introductorio en el cual no sólo se tratan los personajes, sino también las instituciones en el pleno sentido de la palabra. De este modo, a través de un itinerario exhaustivo por los grandes prototipos del Antiguo Testamento (patriarcas, profetas, jueces, reyes…) el Archivo Diocesano presenta el conocimiento completo de las verdades reveladas y de los mismos personajes ya ideados en el Antiguo Testamento.<br />
<br />
Aquí tenéis una parte del manuscrito de Mn. Trens, que encontraréis íntegro en este trabajo de más de trescientas cincuenta <a href="https://www.dropbox.com/s/dn2ofdwizcjkjdj/Iconograf%C3%ADa%20Blog%2088-179.pdf?dl=0" target="_blank">Iconografía cristiana I. Antiguo Testamento</a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />Scriptoriahttp://www.blogger.com/profile/03119901885754363727noreply@blogger.com0