El nostre col·laborador Manel Lobo ha fet una troballa en el lligall 11 de la sèrie “Biografies” de
l’Arxiu Diocesà de Barcelona. es tracta d'una
peça documental composta de sis folis entre els quals hi ha un document reial de
Carles III d’Espanya i l'esborrany d'una resposta que el bisbe de Barcelona
envià al rei. El tema es idèntic al que va motivar el famós motí d’Squillace,
però quatre anys després.
Possiblement en aquest darrer any (1770) hi va haver un
rebrot de la tan espinosa qüestió. No es tracta pas d'un afer
efímer, ja que el considerem com la punta d’un iceberg de grans proporcions,
malgrat que aparentment sols es volguessin imposar unes mesures de poca importància: capes curtes i barrets o capells de tres puntes segons la moda
italiana a tots els ciutadans espanyols. Aquestes mesures implicaven –com
veurem- mesures de seguretat contra el “bandolerisme” i la “picaresca”
que poc a poc, malauradament s’anava estenent per tota la geografia del nostre país: Catalunya. Es convocà a tots els ciutadans a
col·laborar en l’extinció de la plaga d’inseguretat i això aparentment era bo,
però implicava un conjunt d’actituds que anaven contra la legítima varietat
dels costums, alguns dels quals eren mal interpretats des de l’estat borbònic
del despotisme aparentment il·lustrat.
En el present treball us presentem qui eren els protagonistes d’aquest fet, la transcripció dels documents i el context històric de l’apassionant costumari del segle XVII que conté una
forta ideologia.
