El passat dimecres 16 de març va tenir lloc la inauguració
oficial de la reforma dels dipòsits de llibres de la Biblioteca Pública
Episcopal del Seminari de Barcelona. A l’acte hi van assistir un gran nombre de
persones, i va estar presidit per l’arquebisbe emèrit de Barcelona, el Sr.
Cardenal Lluís Martínez Sistach. Amb aquesta reforma, la biblioteca pública més
antiga de Barcelona (inaugurada el 1775), ha dotat els seus dipòsits
d’emmagatzematge de llibres amb unes instal·lacions més modernes i segures per
conservar i mantenir tot tipus de documentació en les millors condicions
possibles, i a més estan totalment adaptades a les normatives de seguretat més
actuals.
La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari és la
biblioteca més antiga de la ciutat. Roman viva, i molt viva, des del 1775, és a
dir que ja té 241 anys d’història. El bisbe de Barcelona Josep Climent fou el gran promotor de
la fusió entre la Biblioteca de la Companyia de Jesús i les biblioteques
Episcopal i la del Seminari. Va ser necessari, però, un decret del rei Carles
III per fer pública l’antiga biblioteca dels Jesuïtes a la Rambla de Barcelona,
al costat de l’església de Betlem i col·legi de Cordelles, església que després
de la vergonyosa expulsió (l’any 1767) passà a la Mitra. El dia 3 de març de
1775 per manament del Rei Carles III es procedí al nomenament del nou
bibliotecari. Després d’algunes dubitacions l’elegit fou el sacerdot Fèlix Amat
i de Palau, home molt erudit però que no podia veure els jesuïtes i era
favorable als jansenistes. Romangué 10 anys en el càrrec, cobrant una quantitat
que en aquell temps era important: unes 13 pessetes, quantitat que encara
continua cobrant l’actual director sense cap augment. L’any 1785 marxà a
Tarragona, on començaria una prestigiosa carrera fins arribar a ser arquebisbe
titular de Palmira. La nova biblioteca fusionada tenia uns 10.000 llibres, i
els que provenien de la Companyia eren el 75%. Quan Fèlix Amat marxà a Tarragona fou substituït (després de
tres eventuals) pel seu nebot Ignasi Torres Amat. I a ell se li deu la
“Biblioteca Auctores Nostri”, que pretenia acumular dins la biblioteca els
llibres dels autors catalans fent possible un diccionari d’ells i a l’ensems un
lloc propici per reunir-se alguns personatges de la renaixença catalana. El
mateix es volgué fer col·leccionant les monedes catalanes a través del temps i
els fòssils. Això provocà la creació del Museu de Geologia del Seminari de
Barcelona.
Podríem anar explicant els fets més importants del segle
XIX, però sols citaré que el bisbe de Barcelona Pau Sitjar establí un reglament
intern el 27 d’agost de 1816. Cal també remarcar que quan el Seminari es
traslladà al carrer Diputació hi havia moltes crítiques perquè els llibres de
la biblioteca romangueren embalats en els soterranis del seminari durant molts
anys fins que el bisbe cardenal Casañas, que tant estimava el seu seminari, va
fer instal·lar-la en la segona planta, com ara està instal·lada.
I arribà el 1936. Ens diu Frederic Marés que ell va
presenciar la bogeria d’aquells revoltosos incontrolats. Aquests anaren en
primer lloc a la cuina, i d’allà s’endugueren tot el menjar que trobaren, àdhuc
un sac de cigrons que es va trencar en pujar l’escala principal que anava a la
Biblioteca, i això impedia l’accés a ella. Però al final arribaren a una
dependència de la mateixa (la direcció actual de filosofia), i allà començaren
a cremar els llibres del Dr. Barraquer Los religiosos en Catalunya. Buscaven
tresors darrera les prestatgeries. Ho tiraven tot a terra, fins que vingué la
Generalitat: Duran i Sampere i el Sr. Josep Buch; s’avisà a la Biblioteca
Nacional de Catalunya que envià uns camions i a través de les finestres que
donaven al carrer Diputació es pogueren salvar tots els llibres. Els llibres
romangueren a la Biblioteca Nacional i tornaren quasi tots després de la
guerra.
Fins l’any 1965 els llibres romangueren en la part inferior
de l’edifici que dóna al carrer Balmes i Diputació, gràcies al Dr. Àngel
Fàbrega. I el 1972 començà la meva gran aventura. Tothom em demanava quins
llibres tenia a la biblioteca i òbviament sols podíem donar raó d’un 8.000 que
teníem catalogats. Després inventarem un procediment molt ràpid: microfilmar la
portada, i així en pocs mesos tinguérem coneixement dels milers de llibres que
teníem.
Manifestàvem que la sala de lectura havia de ser instal·lada
en el claustre, i una i altra vegada el permís ens era denegat, fins que
gràcies a Mn. Turull això es féu realitat ara fa pocs anys, i també es renovà
tot els dipòsit que hem inaugurat aquest any.
Capítol a part es mereixeria la modernització dins el marc
de les tecnologies actuals. Gran èxit.
Cal donar les gràcies especialment al Seminari i a les tres
entitats que actualment formen la Junta: la Facultat de Teologia, la Facultat
de Filosofia i Iscreb i per suposat el mateix Seminari. Ultra aquestes
entitats, també s’han rebut subvencions de l’Ajuntament, la Diputació i la
Generalitat. No podem deixar de fer un especialíssim esment als nostre
col·laboradors, treballadors oferts a la Biblioteca, pel mateix Seminari:
Daniel Gil Solés (Bibliotecari en cap), Imma Guzmán Fernández, Xavier Alarcón,
Helena Fàbregas Rebato, i també les bibliotecàries anteriors: Sra. Amèlia
Fuster †, Isabel Juncosa i Isabel de Colmenares. A tots ells i elles
moltíssimes gràcies!
