martes, 26 de abril de 2016
Els autèntics protagonistes de la nostra història
Ja podeu trobar al web de Bubok el nostre darrer treball!
Es diu que els historiadors d’avui construeixen una nova història a partir dels seus autèntics protagonistes: el poble, el conjunt de la gent que dóna vida a les nostres localitats, parròquies, associacions, etc… Aquesta historiografia la trobem en els nostres arxius. Amb aquest llibre, resultat dels buidatge de les dues sèries Expedients i informacions i Biografies de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, podreu palpar els batecs vivents dels sacerdots que van protagonitzar la història de la diòcesi de Barcelona al segle XIX. En aquesta tasca, l’autor ha comptat amb l’equip de col·laboradors de l’Arxiu Diocesà de Barcelona: Joana Alarcón, Manel Lobo, Héctor López, Ignasi Marquès, Gemma Pallàs, M. Àngels Parés i Antoni del Pino.
Aquí teniu un petit tast del llibre: El clergat de Barcelona al segle XIX. Context, costumari i elenc
martes, 22 de marzo de 2016
PETITA HISTÒRIA D'UNA GRAN BIBLIOTECA. La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (1775-2016)
El passat dimecres 16 de març va tenir lloc la inauguració
oficial de la reforma dels dipòsits de llibres de la Biblioteca Pública
Episcopal del Seminari de Barcelona. A l’acte hi van assistir un gran nombre de
persones, i va estar presidit per l’arquebisbe emèrit de Barcelona, el Sr.
Cardenal Lluís Martínez Sistach. Amb aquesta reforma, la biblioteca pública més
antiga de Barcelona (inaugurada el 1775), ha dotat els seus dipòsits
d’emmagatzematge de llibres amb unes instal·lacions més modernes i segures per
conservar i mantenir tot tipus de documentació en les millors condicions
possibles, i a més estan totalment adaptades a les normatives de seguretat més
actuals.
La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari és la
biblioteca més antiga de la ciutat. Roman viva, i molt viva, des del 1775, és a
dir que ja té 241 anys d’història. El bisbe de Barcelona Josep Climent fou el gran promotor de
la fusió entre la Biblioteca de la Companyia de Jesús i les biblioteques
Episcopal i la del Seminari. Va ser necessari, però, un decret del rei Carles
III per fer pública l’antiga biblioteca dels Jesuïtes a la Rambla de Barcelona,
al costat de l’església de Betlem i col·legi de Cordelles, església que després
de la vergonyosa expulsió (l’any 1767) passà a la Mitra. El dia 3 de març de
1775 per manament del Rei Carles III es procedí al nomenament del nou
bibliotecari. Després d’algunes dubitacions l’elegit fou el sacerdot Fèlix Amat
i de Palau, home molt erudit però que no podia veure els jesuïtes i era
favorable als jansenistes. Romangué 10 anys en el càrrec, cobrant una quantitat
que en aquell temps era important: unes 13 pessetes, quantitat que encara
continua cobrant l’actual director sense cap augment. L’any 1785 marxà a
Tarragona, on començaria una prestigiosa carrera fins arribar a ser arquebisbe
titular de Palmira. La nova biblioteca fusionada tenia uns 10.000 llibres, i
els que provenien de la Companyia eren el 75%. Quan Fèlix Amat marxà a Tarragona fou substituït (després de
tres eventuals) pel seu nebot Ignasi Torres Amat. I a ell se li deu la
“Biblioteca Auctores Nostri”, que pretenia acumular dins la biblioteca els
llibres dels autors catalans fent possible un diccionari d’ells i a l’ensems un
lloc propici per reunir-se alguns personatges de la renaixença catalana. El
mateix es volgué fer col·leccionant les monedes catalanes a través del temps i
els fòssils. Això provocà la creació del Museu de Geologia del Seminari de
Barcelona.
Podríem anar explicant els fets més importants del segle
XIX, però sols citaré que el bisbe de Barcelona Pau Sitjar establí un reglament
intern el 27 d’agost de 1816. Cal també remarcar que quan el Seminari es
traslladà al carrer Diputació hi havia moltes crítiques perquè els llibres de
la biblioteca romangueren embalats en els soterranis del seminari durant molts
anys fins que el bisbe cardenal Casañas, que tant estimava el seu seminari, va
fer instal·lar-la en la segona planta, com ara està instal·lada.
I arribà el 1936. Ens diu Frederic Marés que ell va
presenciar la bogeria d’aquells revoltosos incontrolats. Aquests anaren en
primer lloc a la cuina, i d’allà s’endugueren tot el menjar que trobaren, àdhuc
un sac de cigrons que es va trencar en pujar l’escala principal que anava a la
Biblioteca, i això impedia l’accés a ella. Però al final arribaren a una
dependència de la mateixa (la direcció actual de filosofia), i allà començaren
a cremar els llibres del Dr. Barraquer Los religiosos en Catalunya. Buscaven
tresors darrera les prestatgeries. Ho tiraven tot a terra, fins que vingué la
Generalitat: Duran i Sampere i el Sr. Josep Buch; s’avisà a la Biblioteca
Nacional de Catalunya que envià uns camions i a través de les finestres que
donaven al carrer Diputació es pogueren salvar tots els llibres. Els llibres
romangueren a la Biblioteca Nacional i tornaren quasi tots després de la
guerra.
Fins l’any 1965 els llibres romangueren en la part inferior
de l’edifici que dóna al carrer Balmes i Diputació, gràcies al Dr. Àngel
Fàbrega. I el 1972 començà la meva gran aventura. Tothom em demanava quins
llibres tenia a la biblioteca i òbviament sols podíem donar raó d’un 8.000 que
teníem catalogats. Després inventarem un procediment molt ràpid: microfilmar la
portada, i així en pocs mesos tinguérem coneixement dels milers de llibres que
teníem.
Manifestàvem que la sala de lectura havia de ser instal·lada
en el claustre, i una i altra vegada el permís ens era denegat, fins que
gràcies a Mn. Turull això es féu realitat ara fa pocs anys, i també es renovà
tot els dipòsit que hem inaugurat aquest any.
Capítol a part es mereixeria la modernització dins el marc
de les tecnologies actuals. Gran èxit.
Cal donar les gràcies especialment al Seminari i a les tres
entitats que actualment formen la Junta: la Facultat de Teologia, la Facultat
de Filosofia i Iscreb i per suposat el mateix Seminari. Ultra aquestes
entitats, també s’han rebut subvencions de l’Ajuntament, la Diputació i la
Generalitat. No podem deixar de fer un especialíssim esment als nostre
col·laboradors, treballadors oferts a la Biblioteca, pel mateix Seminari:
Daniel Gil Solés (Bibliotecari en cap), Imma Guzmán Fernández, Xavier Alarcón,
Helena Fàbregas Rebato, i també les bibliotecàries anteriors: Sra. Amèlia
Fuster †, Isabel Juncosa i Isabel de Colmenares. A tots ells i elles
moltíssimes gràcies!
lunes, 15 de febrero de 2016
"Monumentos sacros en llamas" Catalunya 1936-1939
L'any 2008 publicàvem El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939), aportant així un testimoni documental fonamental sobre tot allò que va passar en els primers dies de la guerra civil als temples de l'antiga diòcesi de Barcelona. Vuit anys després veu la llum el que podríem considerar la segona part d'aquest treball: Monumentos sacros en llamas 1936-1939, en el qual es publiquen uns dossiers custodiats a l'Arxiu Diocesà que expliquen el que va passar a tot Catalunya:
Bubok
Aquí teniu un petit tast d'aquest nou treball:
Monumentos sacros en llamas 1936-1939
En el año 2008 publicábamos El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939), aportando así un testimonio documental fundamental sobre lo sucedido en los primeros días de la guerra civil en los templos de la antigua diócesis de Barcelona. Ocho años después ve la luz lo que podría considerarse la segunda parte de este trabajo: Monumentos sacros en llamas 1936-1939, en el cual se publican unos dosieres custodiados en el Archivo Diocesano que explican lo sucedido en toda Catalunya.
Bubok
Aquí tenéis una pequeña muestra de este nuevo trabajo:
Monumentos sacros en llamas 1936-1939.
miércoles, 13 de enero de 2016
TRESORS DE LA CATEDRAL Sant Onofre no necessitava anar vestit!
En el cas de sant
Onofre la nuesa es presenta totalment tapada pel pèl del seu cos. Precisament sant
Onofre i santa Maria Magdalena són els patrons dels perruquers.
Santa Maria
Magdalena se’ns presenta subjectant entre les seves mans una petita àmfora dins
la qual estaria el perfum que va abocar en els peus de Jesús poc abans de la
seva crucifixió, se la veu amb una llarga cabellera que li recorre tot el cos.
Santa Maria Magdalena era venerada per les dones “penedides” o pecadores. A més
a més, Maria Magdalena va posar els seus desbordants cabells als peus de Jesús per
eixugar-los de les seves llàgrimes. És així com esdevé la patrona dels
perruquers.
Sant Onofre era un
sant tan pelut que no necessitava anar vestit. La seva vida es resumeix en un
quadre –abans, antependi- que hi ha al Museu Capitular. Allà es pot veure com
comparteix amb Sant Antoni Abad passatges al desert.
Però aquestes no
són les úniques representacions de la nuesa en la Catedral. El cor mostra
diversos tipus de nuesa: des d’un nen banyant-se fins a dues noies que dansen o
músics despullats passant per la nuesa en el joc, on es pot comprovar com els
joves tiren d’una corda a veure qui té més força.
No us perdeu el
vídeo! : La innocència de la nuesa
miércoles, 23 de diciembre de 2015
El Naixement, signe essencial i inequívoc del Nadal
Aprofitant aquestes dates, en aquest nou vídeo editat al web
www.esglesiabarcelona.cat fem un repàs pels
retaules i pintures ‘invisibles’ de la Catedral de Barcelona dedicats al
Naixement de Jesús
No estan a la vista. Més que res perquè no estan a les
capelles laterals de la Catedral, ni al claustre. Parlem d’alguns retaules i
pintures dedicats al Naixement de Jesús. Es troben al Museu Capitular, a la
Sala de la Mercè i a la Pia Almoina, escenaris ‘invisibles’ per al fidel o el
turista, tot i que això no fa que el seu valor sigui menor. Al contrari, peces
com aquestes que copsen tan bé l’essència del Nadal han d’estar ben
conservades. El Naixement del Senyor és un moment molt retratat per artistes i Barcelona
té el retaule “més bonic del barroc sobre el Naixement, una sarja dedicada al
Nen Jesús i la pintura més maca vinguda de Flandes”.
Amb aquests tres tresors dedicats al Naixement de Jesucrist,
us felicitem el Nadal: “Feu com la Mare de Déu, accepteu Nostre Senyor a casa
vostra”.
VÍDEO: BON NADAL
jueves, 10 de diciembre de 2015
En record del nostre Doctor Narcís Jubany
Properament podreu
adquirir a Bubok http://www.bubok.es/autores/martibonet
el llibre Recordant el nostre Doctor
Jubany, fruit del nostre treball després de l’acte de commemoració del
centenari del naixement del Dr. Narcís Jubany el mes d’octubre de 2013.
El Dr. Jubany sempre em
deia que nosaltres, els historiadors, només encertem un 30% d’allò que relatem. Em feia empipar
carinyosament. Jo li demostrava que no era veritat el que deia, i ell accedia
als meus arguments no tant per convicció com perquè no m’enfadés més. Aquest
diàleg es donava de tant en tant, però haig de dir que el que us explico del
Dr. Jubany en aquest llibre i el que expresso sobre els meus sentiments envers
ell és totalment verídic cent per cent.
Us deixo aquí penjat un
petit tast.
viernes, 27 de noviembre de 2015
TRESORS DE LA CATEDRAL: Deixar-se la pell per Déu
En el darrer vídeo que trobareu publicat al web Església de Barcelona descobrireu un Sant que es va deixar literalment la pell per Déu. Sant Bartomeu va patir el martiri de ser
escorxat, però tot i així va seguir la predicació de la Bona Nova. Avui dia és
patró dels pelleters juntament amb Santa Isabel d’Hongria, amb qui comparteix
una capella lateral a la Catedral de Barcelona.
Els sants més venerats en la societat catalana
tenen tots la seva capella en la Catedral. No podia ser menys amb
sant Bartomeu i santa Isabel d’Hongria, patrons dels pelleters, que
comparteixen capella lateral a la dreta de la nau central. La capella compta
amb el retaule de Guerau Gener, datat del 1401. A la banda dreta del retaule
estan les imatges relacionades amb Santa Isabel: santa Isabel cuidant leprosos,
la santa de genolls pregant i el seu miracle pòstum. A la banda esquerra, en
canvi, es mostra l’exorcisme de la filla del rei Polemius, el martiri de Sant
Bartomeu i la predicació del sant ja escorxat. Per últim, a la part més alta
del retaule es pot albirar el Calvari i, en la predel·la, la coneguda imatge de
Sant Josep –amb boina- fent sopes per a la Mare de Déu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)









