TAMBÉ ELS CECS GAUDEIXEN I VISITEN LA CATEDRAL DE BARCELONA

Aquest 2015 el col·lectiu de l’Escola de Voluntaris i Monitors de la Catedral ha celebrat el seu 20è aniversari, vint anys farcits d’il·lusions, moltes activitats, conferències i molta generositat, compartint amb tothom els coneixements adquirits sobre la catedral de Barcelona al llarg d’aquests anys oferint visites de manera altruista a tots aquells que volen conèixer la nostra catedral.

Són molts anys d’experiència i formació, i, donada la demanda, ja fa temps que volíem preparar una activitat especialment dissenyada per a persones invidents, que finalment es va materialitzar el passat 12 de maig amb una visita pilot.

Hem partit de la idea que un invident és aquell que veu des de l’interior i el nostre objectiu és que puguin veure d’aquesta manera, de dins cap enfora, cercant eines per interpretar la catedral especialment adaptades a les seves necessitats, procurant que rebin el màxim d’informació mitjançant l’oïda, el tacte, l’olfacte, i fins i tot el gust, per a què siguin receptors d’aquella informació que no poden rebre directament els seus ulls.

La visita pilot va seguir els mateixos paràmetres i recorregut que utilitzem en les nostres visites guiades, però amb algunes variants, donat que els havíem de mostrar evidències i això requeria un tracte especial i disposar del permís corresponent per realitzar el recorregut per zones obertes, aturades per fer explicacions i demostracions sensorials, per tal que ho poguessin veure tot amb els quatre sentits.

Visita pilot del 12 de maig, per l’Escola de Voluntaris de Monitors de la Catedral

A la porta de la Catedral ens trobàrem amb els Voluntaris i Monitors que ens van acompanyar durant tot el recorregut i participaren activament donant explicacions i ajudant en la realització de les experiències sensorials. Es van fer les presentacions i acreditacions. Ells portaven una targeta amb el seu nom escrit en Braille i en escriptura per a vidents, que prèviament havien preparat a petició nostra.

Fotografies. En Joan Carles es va encarregar d’anar fent fotografies, a la façana, i durant tot el recorregut, i filmacions dels visitants i de les experiències sensorials realitzades. En Pere va portar el control de la visita amb els horaris, llocs i accions a realitzar, seguint un programa prèviament preparat.

Explicacions sobre la dedicació a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, la construcció de la nova façana, les dues campanes que només es poden veure des de la plaça, els vitralls opacs des de l’exterior, el vitrall que es veu des de l’exterior a l’equinocci de primavera, les torres laterals (simulació de forma amb els seus braços alçats), el cimbori (la nova pedra d’Escòcia i el titani), Manuel Girona i Sta. Helena, els apòstols, la sirena i el drac i, finalment, l’accés amb dues portes, amb les inscripcions en llatí (que s’haurien de corregir) preses del Gènesi.

L’interior

Entrada en un lloc de culte, de cultura i de caritat. L’aigua beneïda i el senyal de la Creu.

La primera acció sensorial va ser olorar la catedral, o millor dit, adonar-se de la manca d’olors. No hi ha espelmes, no hi ha flors, no se sent olor d’encens. Aleshores, per recuperar una mica l’antiga olor a catedral, els hi vàrem lliurar unes làmines de cera d’abella, per sentir el seu tacte i l’olor de la cera i la mel.

A continuació van resseguir amb les seves mans la maqueta de la torre i les teules per reparar les ja malmeses a les teulades, i també la ranura pels donatius.

Vàrem caminar per la nau lateral esquerra fins als bancs. Allà la Joana els va ensenyar, i ho van comprovar, les dues creus gravades, la de la Catedral i la de Santa Eulàlia.

En arribar a la porta de Sant Iu, a la part interior, el cap de l’equip de seguretat, seguint les indicacions de la Secretaria del Capítol, ens va indicar els llocs als que podíem accedir i les accions que podíem realitzar. Allà es va fer un nou experiment: ens vàrem col·locar en cercle i cada integrant, inclosos els Monitors, va rebre un caramel. Es tractava de utilitzar tots els sentits, un rere l’altre: primer reconèixer l’objecte, després desembolicar-lo i sentir el so del plàstic com de l’aigua que brolla i baixa pel riu, olorar i tastar, cadascú un sabor diferent, com a mostra de com s’ha de visitar la Catedral, amb tots els sentits i no només amb la vista. A tots ens va sorprendre el resultat. Tots els sentits fets treballar per un pobre caramel!

Davant del Presbiteri

Van poder seure i tocar el lloc on Antoni Gaudí seia després de sentir missa a Sant Felip Neri.

Explicacions sobre la càtedra, el Sant Crist de Frederic Marès, l’altar major i el ciri pasqual.

La Cripta

Baixada per l’escala cap a la Cripta agafant-se a les baranes laterals.

Donat que eren les 09:58 hores, la sagristia era tancada i no disposàvem de la clau. El propi cap de seguretat, molt amablement, ens va obrir la porta i va romandre amb nosaltres fins a la sortida per tornar a tancar després.

Asseguts a les cadires, van escoltar totes les explicacions, intervenint tots els monitors, sobre la construcció, la galeria del matroneu, la vida de Santa Eulàlia, els sarcòfags, l’altar i la lipsanoteca i, finalment, la visita de Joan Pau II.

El Claustre

Al Claustre havíem previst una sèrie d’experiències sensorials conjuntament amb les explicacions sobre la vida i cultura que allà es donava:

·         La Font de Sant Jordi: rodejar-la, sentir l’aigua, tocar el dolls, l’ou com balla...

·         Les 13 oques, l’estany amb peixos, els tarongers i les palmeres

·         Els estudiants del claustre i els que hi vivien

·         Els mausoleus dels Girona i dels Sanllehy

·         Les lloses del gremis: les eines gravades, els escuts.

·         Antoni Tallander: El privilegi concedit pel rei Alfons el Magnànim.

La capella de Santa Llúcia

Lloc especial per a ells, ja que aquesta santa és la patrona dels cecs. La seva construcció, els sarcòfags. La llum que reflexa al capvespre el vitrall de l’oest sobre les mans esteses al terra. Un dels visitants va ficar una moneda com a ofrena a Santa Llúcia i ens va preguntar quantes llumetes s’havien encès.

A la porta una germana que estava a punt d’agafar l’ascensor va sentir curiositat i va preguntar de quina manera podien entendre i reconèixer els colors. És senzill: la sang és vermella, la llet és blanca, la menta és verda, tots els colors tenen textures diferents. Una taronja és taronja. Així va respondre el Vicenç, un dels invidents, a la pregunta.

A la sortida vàrem encendre unes varetes d’encens per recuperar l’ambient interior catedralici.

En Vicenç i l’Andreu van encendre dues espelmes votives, tocaren el foc sense cremar-se i les van apagar immediatament per poder olorar el fum (només s’olora quan s’apaguen). Després, tornades a encendre, les deixaren al seu lloc.

Les Teulades

Amb l’ascensor pujàrem a les teulades amb temps suficient per sentir a les 11 en punt els quarts i les hores de les campanes Honorata i Eulàlia, amb les explicacions sobre les dues torres, les 13 campanes, l’ofici dels sonadors, els cargols i la comuna dels sonadors. També sobre la creu de terme i la benedicció a la ciutat.

A continuació se’ls va orientar en una visió de 360º, fent servir con a referència les hores d’un rellotge, per situar les diferents edificacions de la ciutat que eren per a ells ben conegudes, entre d’altres: l’Hotel Arts, Sta. Maria del Mar, el carilló de la Generalitat, el Liceu, Sta. Maria del Pi, la Sagrada Família, etc.

També els vàrem fer notar els set turons de Barcelona (emulant a Roma) i que, tot i l’alçada de la Catedral, queda per sota de molts d’ells (per exemple del Guinardó).

Abans de baixar amb l’ascensor, l’Andreu ens va fer notar a tots el invidents que hi havia un cadenat a la part externa de la balconada, des d’on es veu la gàrgola de l’elefant.

Les capelles

El recorregut continuà seguint les capelles de la Mare de Déu de la Mercè (descripció del retaule i per què el rei es va dir Jaume i no Pere com son pare), Sant Marc (gremi i reixa importants), el Baptisteri (descripció del vitrall, fent especial esment dels colors, i de la pica de marbre que l’Onofrio Giuliano va haver de repetir sis vegades).

Al rerecor

Ens vàrem apropar a una columna i comprovaren la seva composició: un eix central quadrat envoltat por dotze columnes primes rodones com canyes, així és com es descarrega el pes de les voltes i de les claus. La Joana els féu notar quantes persones caldrien per envoltar-la amb els braços estesos.

A continuació els mostràrem una rèplica d’una clau de volta que posàrem a les seves mans perquè la poguessin tocar. A continuació entre quatre persones vam aixecar aquesta peculiar clau de volta, fent que els braços fossin arcs de creuria i els cossos columnes. Aleshores van tocar la part inferior, on havíem gravat i pintat de vermell una creu (la de la Catedral) per tal que s’adonessin de com estaven fets els relleus de les claus de volta.

Eren les 11:45h, havia acabat la missa a la capella del Santíssim i els celebrants es dirigien cap a la capella de Sant Pancraç, doncs era la seva festivitat i els ho vàrem explicar.

El Cor

Asseguts, les explicacions giraren sobre les dues creus gravades als bancs, el cadiram i les misericòrdies, l’orde del Toisó d’or. A continuació pogueren seure-hi.

Abans de finalitzar la visita, encara els esperava una sorpresa. En Josep Maria, organista de la catedral, ens va fer un gran servei: tocar l’orgue del cor. Què és una catedral sense música?

Va ser un petit recital de peces: els goigs, la Patum, el Tantum ergo, el Pange lingua, etc., amb l’afegit que en Vicenç, que toca l’acordió, també va seure davant dels teclats. En aquest punt Mn. Martí va venir a saludar-nos amb una gran deferència.

Sortida i fi de la visita

De tornada a la façana, ens acomiadàrem amb el propòsit que aquesta visita sigui el principi de moltes visites que farem a partir d’ara adaptades als col·lectius que tenen necessitats específiques per interpretar la catedral.

I no volem acabar aquestes ratlles sense expressar el nostre agraïment a la Secretaria del Capítol de Canonges pels consells i el vist-i-plau a l’hora realitzar aquesta experiència, així com a tots els monitors, sense l’ajut del quals res del que fem seria possible.

Moltes gràcies a tots!