Sense sant Oleguer no s’entendria
la Reforma gregoriana i la història de Catalunya al segle XII. La torxa de la
Reforma la tingueren primer els monjos de Cluny. Aquests la passaren
als papes gregorians i després, gràcies a molts concilis i tractats (com el de
Worms) passà als monjos regulars de Sant Agustí, o com es diu també, a les canòniques
erigides a l’empara de l’abadia de Sant Ruf d’Avinyó amb els canonges de sant
Oleguer, bisbe de Barcelona.
Oleguer també fou una figura de primera
magnitud en la història de Catalunya, Provença i Aragó al segle XII, la
influència de la qual no només beneficià l’Església, sinó tota la societat
civil. Difícilment hom podria entendre aquest segle si no es contemplessin, per
exemple, les conseqüències dels matrimonis comtals promoguts per iniciativa de
sant Oleguer: de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença i de Ramon Berenguer
IV amb Peronella d’Aragó.
Aquest dissabte dedicarem la
conferència Ars Nostra a aquest gran
personatge que tan relacionat estigué amb la Reforma gregoriana i resseguirem l'itinerari del Sant a la Catedral de Barcelona.
Aquí us avancem la presentació: SANT OLEGUER AMIANT DE LA REFORMA DE L'ESGLÉSIA
