martes, 31 de marzo de 2015

Les visites pastorals més antigues d'Europa


Avui volem obrir el doll documental més important de l'Arxiu Diocesà, ja què aquesta institució de Barcelona té un conjunt de sèries arxivístiques -les més antigues d’Europa- de gran importància i utilitat quan hom pretén confeccionar la història de casa nostra. És, sortosament, un doll documental molt constant. Per aquest motiu estem a punt d'editar a Bubok aquest instrument en el qual trobareu les referències de milers de visites pastorals que van des de l’any 1303 fins el 1894. El bisbe visitava cadascuna de les parròquies amb la periodicitat d’una per dècada.

En el llibre també trobareu els temes que es poden veure en les primeres mil visites, entre les quals es troba un ric resum del costumari, de l’estat de cada parròquia, el seu clergat i no pocs delictes, dels quals en són acusats no sols els clergues, sinó també la feligresia.

Aquí un avanço un tast del treball que s'està a punt de publicar:
Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939)

jueves, 26 de marzo de 2015

Una porta que no porta enlloc?




Si passejant pel carrer dels Comtes, passant per la façana de Sant Iu de la catedral, aixequeu el cap, veureu una porta misteriosa a l'alçada d'un tercer pis. On va a parar la porta? Els turistes mirant cap amunt, se sorprenen i no poden evitar fer una foto. En realitat és una porta que comunicava el Palau Reial amb la catedral per escoltar missa sense haver ni de trepitjar el carrer. El pont o passarel·la que unia ambdós edificis va ser destruït fa més o menys mig segle, i és per això que avui ens sembla que aquesta porta no porta enlloc.

Què hi ha a l'altre cantó de la porta?

Si ho voleu saber no us perdeu aquest vídeo!
Una porta que no porta enlloc?


miércoles, 25 de marzo de 2015

Gaudí esdevé el nostre guia al Museu Diocesà de Barcelona



L’edifici de la Pia Almoina està en obres tant en el seu exterior com en el seu interior. I ho fa per adaptar-se a les noves tecnologies i convertir-se en un museu pioner, ja que serà l’únic centre en el món en què es narraran anècdotes inèdites sobre Gaudí amb realitat virtual. I tot gràcies a uns estudis inèdits que s’han trobat sobre l’arquitecte en què s'explica, amb tot detall, en què consisteix l’art gòtic, romànic, renaixentista i barroc. En aquest document, també es detalla com pretenia progressar Gaudí en l’arquitectura i l’art.
Per tant, amb aquest material inèdit i la introducció de noves tecnologies de realitat virtual, els usuaris podran veure com el mateix Gaudí els hi dóna unes pinzellades sobre la història de l’ars sacra barceloní i els guia a través de totes les peces d’art que componen l’exposició.
En aproximadament dos mesos, el renovat Museu Diocesà tornarà a obrir les seves portes perquè el públic pugui comprovar aquesta juxtaposició entre història i noves tecnologies, entre Gaudí i la realitat virtual, que es fusionaran sota un objectiu comú: oferir les claus de cada període històric i arquitectònic a Barcelona.


El Museu Diocesà de Barcelona es troba en un doble edifici: el canònic i la Pia Almoina. El primer correspon a la part més extrema que dóna a l’Avinguda de la Catedral, edifici rematat per una galeria renaixentista i que conté un sector de les muralles romanes. En aquesta part vivien alguns canonges tot i que altres ho feien en cases particulars. Junt a la Canonja es trobava el menjador, que els canonges obrien tots els dies als pobres per a donar-los de menjar. Es diu que cada dia acudien allà uns 200 pobres. Des de l’any 1989, quan va obrir com a Museu Diocesà de Barcelona, fins a l’actualitat s’han realitzat més de dos centenars d’exposicions.

martes, 17 de marzo de 2015

L'empremta jueva molt a prop de la catedral


Avui, continuant amb la sèrie de vídeos "Els Tresors de la Catedral", descobrirem per què un dels murs del Palau del Tinell, el més proper a la porta de Sant Iu de la catedral, ha esdevingut un lloc de culte per a molts jueus que viuen a la ciutat.




Tot i que és molt difícil determinar la data exacta de l'establiment dels jueus a Barcelona, sí podem afirmar que devia ser anterior al segle XII. A Montjüic (literalment "mont dels jueus"), a més del cementiri, els jueus tenien terres de cultiu i algunes cases. A partir del 1391, un cop desapareguda la comunitat jueva a la ciutat, es va autoritzar que les pedres dels cementiris jueus poguessin ser aprofitades per a noves construccions. Així, si ens fixem en el mur exterior del Palau del Tinell, podem descobrir en les seves pedres inscripcions hebrees molt a prop de la porta de Sant Iu de la catedral de Barcelona.

TRESORS DE LA CATEDRAL Empremta jueva


viernes, 13 de marzo de 2015

El diccionari SACRA ANTIQUA ja és a la vostra llibreria!



Després de la publicació del diccionari Sacralia Antiqua en català i en castellà, avui us presentem la versió millorada  Sacra Antiqua. Diccionario ilustrado de términos del patrimonio artístico y cultural de la Iglesia, recentment editat pel Centre de Pastoral Litúrgica.

Són molts els termes propis del llenguatge artístic, litúrgic i històric de les nostres institucions eclesiàstiques, molts d'ells utilitzats en altres temps (sobretot abans del concili Vaticà II). Tots ells formen part del patrimoni cultural de l'Església i corren el perill de perdre's en la memòria col·lectiva. Aquest diccionari recull un amplíssim elenc d'aquests termes que seran de gran utilitat per als historiadors, però també a totes aquelles persones que vulguin conèixer la nostra història, la nostra cultura, i els nostres orígens. A més també hi trobareu un munt d'il·lustracions de gran utilitat per identificar els termes recollits al llibre.

Espero que us agradi. Estic segur que us serà molt útil.

El podeu trobar a la vostra llibreria.
Sacralia Antiqua. Llibreria Claret

martes, 10 de marzo de 2015

L'empremta del Patriarca Sapera a la catedral de Barcelona



El bisbe Sapera és un dels molts arquebisbes que han passat per la diòcesi al llarg de la seva dilatada història. En realitat es deia Francesc Climent, però la seva família rebia el popular sobrenom de "Sapera", i d'aquí ve que en el seu escut (que trobem representat a la catedral) aparegui figurada una pera. Avui fixem la nostra atenció en ell perquè seva vida va estar plena d'esdeveniments importants. Va ser secretari de Benet XIII (conegut com el Papa Luna), va assistir al Compromís de Casp, i va presidir descalç la processó de penitència per demanar a Déu el final de la sèrie de terratrèmols que va patir la ciutat de Barcelona el 1420. Curiosament va ser bisbe de Barcelona en dues ocasions: del 1410 al 1415 i el 1420, i va ser qui pràcticament va acabar les obres de la catedral.

Veniu amb mi i seguirem les seves petjades per la catedral.

Patriarca Sapera. Senzillesa i fama de santedat

viernes, 6 de marzo de 2015

LA CATEDRAL DE BARCELONA. Tres catedrals en una




Seguint amb la sèrie de reportatges sobre els "Tresors de la catedral de Barcelona", avui us explico com es poden amagar tres catedrals en una. Indagant en la història de la nostra catedral, descobrirem que les portes laterals, com la de Sant Iu i la del claustre, eren les úniques entrades que existien per entrar a l'interior del temple fins fa aproximadament un segle, quan es va construir l'entrada principal. La porta de Sant Iu, situada al lateral esquerre i accés principal durant uns cinc-cents anys, marca la transició entre dos estils arquitectònics: el romànic i el gòtic. En la catedral, però, també podem descobrir elements paleocristians.

TRESORS DE LA CATEDRAL Tres catedrals en una


miércoles, 4 de marzo de 2015

TRESORS DE LA CATEDRAL Bellesa a 90 metres d'alçada



Continuant amb la sèrie de petites "perles" de la catedral que us vinc oferint des del web www.esglesiabarcelona.cat, avui vull compartir amb vosaltres aquest petit reportatge sobre les històries i secrets amagats al cimbori: els seus vitralls , les seves escultures, capitells, claus de volta... 

A algú li pot sobtar que el cimbori i el pinacle estiguin situats just a sobre de l'entrada principal a la catedral, ja que estem acostumats a trobar-los sobre del presbiteri. Això es deu a la influència de la moda anglosaxona en el seu disseny. És molt probable que el propi Antoni Gaudí col·laborés en el seu projecte, ja que un dels signants fou el seu mestre Joan Martorell.

Espero que us agradi!