miércoles, 23 de noviembre de 2016

¿VERS UNA NOVA ENCARNACIÓ DE L'EVANGELI?




Existeixen un conjunt de conceptes que en el seu propi nucli són intocables; altres, en canvi, són variables, canviants, i van al ritme de la vida universal, de les esglésies locals, i al compàs dels signes dels temps. És el cas del concepte "d’evangelització". El nostre treball d’investigació analitza tres episodis molt significatius, dels quals es dedueix la validesa dels mètodes evangelitzadors que tenen molt present la inculturació necessària. L'Evangeli ha d’encarnar-se en cadascun dels pobles evangelitzats: en la seva llengua, en els seus costums, en els seus ritus, si litúrgia, en el seu dret particular... 

No us perdeu el nostre darrer treball!



lunes, 3 de octubre de 2016

HISTÒRIA DE L'ESGLÉSIA ANTIGA I MEDIEVAL Història de l'església antiga 2





Aquí teniu tres temes més de la nostra Història de l'Església antiga:

4. Els ministeris de l’Església primitiva
5. Persecucions dels anys 68-71. Causa jurídica
6. Persecucions en temps de l’emperador Dioclecià (81-96) i els Antonins

viernes, 23 de septiembre de 2016

HISTÒRIA DE L'ESGLÉSIA ANTIGA I MEDIEVAL Història de l'Església antiga






Mentre anem enllestint els darrers detalls de la publicació de la nostra Història de l’Església Antiga i Medieval a Bubok, l’aniré compartint i assaborint amb vosaltres setmana rere setmana des del meu bloc. Aquí teniu la introducció al treball i els tres primers capítols o temes d’Història de l’Església antiga.

Escriure una història de l’Església catòlica pot semblar un pèl agosarat, i potser ho és. Tanmateix, haig de confessar que circumstàncies diverses m’han impel·lit a fer-ho, i m’ha agradat molt! Són tantes les classes, conferències, congressos, estudis, articles, etc., que al final, no sé per què, m’he vist obligat a plasmar-ho tot sense més miraments. No sé si haig de demanar perdó, però sí us haig de dir que tingueu paciència i indulgència. Més que un estudi històric més sobre l’Església, aquest estudi és possiblement la plasmació escrita d’una forta experiència pròpia afaiçonada sense cap mena de pretensió, amb tota senzillesa; simplement perquè m’agrada, perquè em diverteixo. Malgrat tot, aquesta publicació ha estat fruit d’un conjunt d’esforços, estudis i d’un saber escoltar els nombrosos alumnes que he tingut durant més de quaranta anys de docència al Seminari, a la Facultat de Teologia, a l’Institut Superior de Ciències Religioses, a la Universitat (aules de gent gran), als congressos, a la Universitat Ramon Llull (facultats de Filosofia i d’Humanitats) i actualment (2016) a la Facultat Antoni Gaudí. També haig de dir que aquesta tasca no ha estat conseqüència d’una simple i superficial professió, sinó d’una divertida, folgada i fervent vocació que mica en mica ha anat creixent dins meu. De totes aquestes experiències, professió i vocació, desitjo fer partícips els meus pacients amics i lectors. Que el bon Déu —el gran protagonista de la història— ens ajudi, i que perdoni el meu gran atreviment!

viernes, 27 de mayo de 2016

TOTS ELS CARDENALS DEL SEGLE XX reunits en un treball del Dr. Ramon Castro



Cardenal és sinònim d'elector del Papa. A més, els cardenals seran els consellers del Vicari de Crist, formant part la majoria d'ells de diferents Congregacions Romanes. Després del Papa, els cardenals ostenten la màxima dignitat i honor en la jerarquia eclesial romana.
Avui us volem presentar els dos volums (encara falta el segon, que està el procés d'elaboració i us el podrem oferir properament) del magnífic estudi que ha realitzat el nostre bon amic i col·laborador Dr. Ramon Castro sobre els cardenals del segle XX.
Com ja hem dit, aquest treball s'ha estructurat en tres volums:
- El primer detalla les dades biogràfiques dels 644 cardenals que han viscut entre l'1 de gener de 1901 i el 31 de desembre del 2000.
- El segon -en procés d'elaboració- desenvoluparà les destinacions de cadascun d'ells, especialment les dels purpurats que han ocupat esglésies particulars, així com les diverses esglésies romanes de les que hagin pogut ostentar la seva titularitat, si és que han estat més d'un.
- Finalment, el tercer volum està dedicat a l'Heràldica, i en particular la que es refereix a aquests membres del Col·legi Cardenalici; en ella es reprodueixen en color natural i color heràldic els escuts dels 612 cardenals, dels quals ha estat possible aconseguir-los, així com un estudi sobre les divises d'aquests escuts.
Felicitem el Dr. Ramon Castro per aquest treball tan ben fet i li donem les gràcies per compartir-lo amb nosaltres!




martes, 26 de abril de 2016

Els autèntics protagonistes de la nostra història



Ja podeu trobar al web de Bubok el nostre darrer treball!

Es diu que els historiadors d’avui construeixen una nova història a partir dels seus autèntics protagonistes: el poble, el conjunt de la gent que dóna vida a les nostres localitats, parròquies, associacions, etc… Aquesta historiografia la trobem en els nostres arxius. Amb aquest llibre, resultat dels buidatge de les dues sèries Expedients i informacions i Biografies de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, podreu palpar els batecs vivents dels sacerdots que van protagonitzar la història de la diòcesi de Barcelona al segle XIX. En aquesta tasca, l’autor ha comptat amb l’equip de col·laboradors de l’Arxiu Diocesà de Barcelona: Joana Alarcón, Manel Lobo, Héctor López, Ignasi Marquès, Gemma Pallàs, M. Àngels Parés i Antoni del Pino.

Aquí teniu un petit tast del llibre: El clergat de Barcelona al segle XIX. Context, costumari i elenc


martes, 22 de marzo de 2016

PETITA HISTÒRIA D'UNA GRAN BIBLIOTECA. La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (1775-2016)





El passat dimecres 16 de març va tenir lloc la inauguració oficial de la reforma dels dipòsits de llibres de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. A l’acte hi van assistir un gran nombre de persones, i va estar presidit per l’arquebisbe emèrit de Barcelona, el Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach. Amb aquesta reforma, la biblioteca pública més antiga de Barcelona (inaugurada el 1775), ha dotat els seus dipòsits d’emmagatzematge de llibres amb unes instal·lacions més modernes i segures per conservar i mantenir tot tipus de documentació en les millors condicions possibles, i a més estan totalment adaptades a les normatives de seguretat més actuals.



La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari és la biblioteca més antiga de la ciutat. Roman viva, i molt viva, des del 1775, és a dir que ja té 241 anys d’història. El bisbe de Barcelona Josep Climent fou el gran promotor de la fusió entre la Biblioteca de la Companyia de Jesús i les biblioteques Episcopal i la del Seminari. Va ser necessari, però, un decret del rei Carles III per fer pública l’antiga biblioteca dels Jesuïtes a la Rambla de Barcelona, al costat de l’església de Betlem i col·legi de Cordelles, església que després de la vergonyosa expulsió (l’any 1767) passà a la Mitra. El dia 3 de març de 1775 per manament del Rei Carles III es procedí al nomenament del nou bibliotecari. Després d’algunes dubitacions l’elegit fou el sacerdot Fèlix Amat i de Palau, home molt erudit però que no podia veure els jesuïtes i era favorable als jansenistes. Romangué 10 anys en el càrrec, cobrant una quantitat que en aquell temps era important: unes 13 pessetes, quantitat que encara continua cobrant l’actual director sense cap augment. L’any 1785 marxà a Tarragona, on començaria una prestigiosa carrera fins arribar a ser arquebisbe titular de Palmira. La nova biblioteca fusionada tenia uns 10.000 llibres, i els que provenien de la Companyia eren el 75%. Quan Fèlix Amat marxà a Tarragona fou substituït (després de tres eventuals) pel seu nebot Ignasi Torres Amat. I a ell se li deu la “Biblioteca Auctores Nostri”, que pretenia acumular dins la biblioteca els llibres dels autors catalans fent possible un diccionari d’ells i a l’ensems un lloc propici per reunir-se alguns personatges de la renaixença catalana. El mateix es volgué fer col·leccionant les monedes catalanes a través del temps i els fòssils. Això provocà la creació del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona.
Podríem anar explicant els fets més importants del segle XIX, però sols citaré que el bisbe de Barcelona Pau Sitjar establí un reglament intern el 27 d’agost de 1816. Cal també remarcar que quan el Seminari es traslladà al carrer Diputació hi havia moltes crítiques perquè els llibres de la biblioteca romangueren embalats en els soterranis del seminari durant molts anys fins que el bisbe cardenal Casañas, que tant estimava el seu seminari, va fer instal·lar-la en la segona planta, com ara està instal·lada.

I arribà el 1936. Ens diu Frederic Marés que ell va presenciar la bogeria d’aquells revoltosos incontrolats. Aquests anaren en primer lloc a la cuina, i d’allà s’endugueren tot el menjar que trobaren, àdhuc un sac de cigrons que es va trencar en pujar l’escala principal que anava a la Biblioteca, i això impedia l’accés a ella. Però al final arribaren a una dependència de la mateixa (la direcció actual de filosofia), i allà començaren a cremar els llibres del Dr. Barraquer Los religiosos en Catalunya. Buscaven tresors darrera les prestatgeries. Ho tiraven tot a terra, fins que vingué la Generalitat: Duran i Sampere i el Sr. Josep Buch; s’avisà a la Biblioteca Nacional de Catalunya que envià uns camions i a través de les finestres que donaven al carrer Diputació es pogueren salvar tots els llibres. Els llibres romangueren a la Biblioteca Nacional i tornaren quasi tots després de la guerra.
Fins l’any 1965 els llibres romangueren en la part inferior de l’edifici que dóna al carrer Balmes i Diputació, gràcies al Dr. Àngel Fàbrega. I el 1972 començà la meva gran aventura. Tothom em demanava quins llibres tenia a la biblioteca i òbviament sols podíem donar raó d’un 8.000 que teníem catalogats. Després inventarem un procediment molt ràpid: microfilmar la portada, i així en pocs mesos tinguérem coneixement dels milers de llibres que teníem.
Manifestàvem que la sala de lectura havia de ser instal·lada en el claustre, i una i altra vegada el permís ens era denegat, fins que gràcies a Mn. Turull això es féu realitat ara fa pocs anys, i també es renovà tot els dipòsit que hem inaugurat aquest any.



Capítol a part es mereixeria la modernització dins el marc de les tecnologies actuals. Gran èxit.

Cal donar les gràcies especialment al Seminari i a les tres entitats que actualment formen la Junta: la Facultat de Teologia, la Facultat de Filosofia i Iscreb i per suposat el mateix Seminari. Ultra aquestes entitats, també s’han rebut subvencions de l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat. No podem deixar de fer un especialíssim esment als nostre col·laboradors, treballadors oferts a la Biblioteca, pel mateix Seminari: Daniel Gil Solés (Bibliotecari en cap), Imma Guzmán Fernández, Xavier Alarcón, Helena Fàbregas Rebato, i també les bibliotecàries anteriors: Sra. Amèlia Fuster †, Isabel Juncosa i Isabel de Colmenares. A tots ells i elles moltíssimes gràcies!

lunes, 15 de febrero de 2016

"Monumentos sacros en llamas" Catalunya 1936-1939



L'any 2008 publicàvem El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939), aportant així un testimoni documental fonamental sobre tot allò que va passar en els primers dies de la guerra civil als temples de l'antiga diòcesi de Barcelona. Vuit anys després veu la llum el que podríem considerar la segona part d'aquest treball: Monumentos sacros en llamas 1936-1939, en el qual es publiquen uns dossiers custodiats a l'Arxiu Diocesà que expliquen el que va passar a tot Catalunya:

Bubok

Aquí teniu un petit tast d'aquest nou treball:

Monumentos sacros en llamas 1936-1939

En el año 2008 publicábamos El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939), aportando así un testimonio documental fundamental sobre lo sucedido en los primeros días de la guerra civil en los templos de la antigua diócesis de Barcelona. Ocho años después ve la luz lo que podría considerarse la segunda parte de este trabajo: Monumentos sacros en llamas 1936-1939, en el cual se publican unos dosieres custodiados en el Archivo Diocesano que explican lo sucedido en toda Catalunya.

Bubok

Aquí tenéis una pequeña muestra de este nuevo trabajo:

Monumentos sacros en llamas 1936-1939.

miércoles, 13 de enero de 2016

TRESORS DE LA CATEDRAL Sant Onofre no necessitava anar vestit!



En aquest nou vídeo editat al web Església de Barcelona descobrim  nombroses pintures i escultures que enalteixen el nu del cos humà. La nuesa és tractada amb molt de respecte i innocència, ja que el cos humà és creació divina.

En el cas de sant Onofre la nuesa es presenta totalment tapada pel pèl del seu cos. Precisament sant Onofre i santa Maria Magdalena són els patrons dels perruquers.

Santa Maria Magdalena se’ns presenta subjectant entre les seves mans una petita àmfora dins la qual estaria el perfum que va abocar en els peus de Jesús poc abans de la seva crucifixió, se la veu amb una llarga cabellera que li recorre tot el cos. Santa Maria Magdalena era venerada per les dones “penedides” o pecadores. A més a més, Maria Magdalena va posar els seus desbordants cabells als peus de Jesús per eixugar-los de les seves llàgrimes. És així com esdevé la patrona dels perruquers.
Sant Onofre era un sant tan pelut que no necessitava anar vestit. La seva vida es resumeix en un quadre –abans, antependi- que hi ha al Museu Capitular. Allà es pot veure com comparteix amb Sant Antoni Abad passatges al desert.

Però aquestes no són les úniques representacions de la nuesa en la Catedral. El cor mostra diversos tipus de nuesa: des d’un nen banyant-se fins a dues noies que dansen o músics despullats passant per la nuesa en el joc, on es pot comprovar com els joves tiren d’una corda a veure qui té més força.


No us perdeu el vídeo! :   La innocència de la nuesa