La ruptura del règim col·legial
Avui oferirem a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol una conferència sobre les "Conseqüències de la Reforma gregoriana", extracte del nostre llibre "Història de l'Església Antiga i Medieval" (Barcelona, 2016) https://www.bubok.es/libros/248810/Historia-de-lEsglesia-Antiga-i-Medieval
Vers el segle XII, l’Església, després de la Reforma gregoriana, imprimeix en
tota la societat europea un sensible alè espiritual i un profund canvi: s’assoleix
la llibertat en els nomenaments d’eclesiàstics, es recuperen els orígens del
cristianisme i els dos valors tradicionals evangèlics: la pobresa i l’oració.
La llibertat, la pobresa franciscana i el retorn a l’oració –valors propagats
pels “monjos blancs” (Cister)– són els pilars del nou moviment renovador evangèlic que neix de la
Reforma gregoriana. D’aquesta manera es vol retornar a l’autenticitat primitiva:
la font que els inspira seran els evangelis i la vida apostòlica primitiva. Alhora
que es reforma l’Església, es transforma tota Europa occidental. El moviment
reformista gregorià penetra profundament en els mateixos fonaments de la
societat. Es nota el canvi, i fins i tot en alguns casos la ruptura.
La Reforma produeix la ruptura del que podríem denominar l’antic règim eclesial fundat en l’exercici
de la col·legialitat episcopal. S’obre un nou període que perdura fins al concili
Vaticà II. Després de la Reforma gregoriana, Roma assoleix la llibertat i disponibilitat
de les investidures, controlant les institucions clau de l’estructura
eclesiàstica primitiva: els metropolitans i els seus sínodes. Les decisions o
cànons hauran de tenir l’aprovació de Roma perquè tinguin validesa. Els
arquebisbes, que abans eren el cap de la província eclesiàstica, esdevenen
simples vicaris del papa.
La Reforma gregoriana suposà, a més, la victòria de l’estament clerical
front al laïcal.
