martes, 22 de marzo de 2016

PETITA HISTÒRIA D'UNA GRAN BIBLIOTECA. La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (1775-2016)





El passat dimecres 16 de març va tenir lloc la inauguració oficial de la reforma dels dipòsits de llibres de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. A l’acte hi van assistir un gran nombre de persones, i va estar presidit per l’arquebisbe emèrit de Barcelona, el Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach. Amb aquesta reforma, la biblioteca pública més antiga de Barcelona (inaugurada el 1775), ha dotat els seus dipòsits d’emmagatzematge de llibres amb unes instal·lacions més modernes i segures per conservar i mantenir tot tipus de documentació en les millors condicions possibles, i a més estan totalment adaptades a les normatives de seguretat més actuals.



La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari és la biblioteca més antiga de la ciutat. Roman viva, i molt viva, des del 1775, és a dir que ja té 241 anys d’història. El bisbe de Barcelona Josep Climent fou el gran promotor de la fusió entre la Biblioteca de la Companyia de Jesús i les biblioteques Episcopal i la del Seminari. Va ser necessari, però, un decret del rei Carles III per fer pública l’antiga biblioteca dels Jesuïtes a la Rambla de Barcelona, al costat de l’església de Betlem i col·legi de Cordelles, església que després de la vergonyosa expulsió (l’any 1767) passà a la Mitra. El dia 3 de març de 1775 per manament del Rei Carles III es procedí al nomenament del nou bibliotecari. Després d’algunes dubitacions l’elegit fou el sacerdot Fèlix Amat i de Palau, home molt erudit però que no podia veure els jesuïtes i era favorable als jansenistes. Romangué 10 anys en el càrrec, cobrant una quantitat que en aquell temps era important: unes 13 pessetes, quantitat que encara continua cobrant l’actual director sense cap augment. L’any 1785 marxà a Tarragona, on començaria una prestigiosa carrera fins arribar a ser arquebisbe titular de Palmira. La nova biblioteca fusionada tenia uns 10.000 llibres, i els que provenien de la Companyia eren el 75%. Quan Fèlix Amat marxà a Tarragona fou substituït (després de tres eventuals) pel seu nebot Ignasi Torres Amat. I a ell se li deu la “Biblioteca Auctores Nostri”, que pretenia acumular dins la biblioteca els llibres dels autors catalans fent possible un diccionari d’ells i a l’ensems un lloc propici per reunir-se alguns personatges de la renaixença catalana. El mateix es volgué fer col·leccionant les monedes catalanes a través del temps i els fòssils. Això provocà la creació del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona.
Podríem anar explicant els fets més importants del segle XIX, però sols citaré que el bisbe de Barcelona Pau Sitjar establí un reglament intern el 27 d’agost de 1816. Cal també remarcar que quan el Seminari es traslladà al carrer Diputació hi havia moltes crítiques perquè els llibres de la biblioteca romangueren embalats en els soterranis del seminari durant molts anys fins que el bisbe cardenal Casañas, que tant estimava el seu seminari, va fer instal·lar-la en la segona planta, com ara està instal·lada.

I arribà el 1936. Ens diu Frederic Marés que ell va presenciar la bogeria d’aquells revoltosos incontrolats. Aquests anaren en primer lloc a la cuina, i d’allà s’endugueren tot el menjar que trobaren, àdhuc un sac de cigrons que es va trencar en pujar l’escala principal que anava a la Biblioteca, i això impedia l’accés a ella. Però al final arribaren a una dependència de la mateixa (la direcció actual de filosofia), i allà començaren a cremar els llibres del Dr. Barraquer Los religiosos en Catalunya. Buscaven tresors darrera les prestatgeries. Ho tiraven tot a terra, fins que vingué la Generalitat: Duran i Sampere i el Sr. Josep Buch; s’avisà a la Biblioteca Nacional de Catalunya que envià uns camions i a través de les finestres que donaven al carrer Diputació es pogueren salvar tots els llibres. Els llibres romangueren a la Biblioteca Nacional i tornaren quasi tots després de la guerra.
Fins l’any 1965 els llibres romangueren en la part inferior de l’edifici que dóna al carrer Balmes i Diputació, gràcies al Dr. Àngel Fàbrega. I el 1972 començà la meva gran aventura. Tothom em demanava quins llibres tenia a la biblioteca i òbviament sols podíem donar raó d’un 8.000 que teníem catalogats. Després inventarem un procediment molt ràpid: microfilmar la portada, i així en pocs mesos tinguérem coneixement dels milers de llibres que teníem.
Manifestàvem que la sala de lectura havia de ser instal·lada en el claustre, i una i altra vegada el permís ens era denegat, fins que gràcies a Mn. Turull això es féu realitat ara fa pocs anys, i també es renovà tot els dipòsit que hem inaugurat aquest any.



Capítol a part es mereixeria la modernització dins el marc de les tecnologies actuals. Gran èxit.

Cal donar les gràcies especialment al Seminari i a les tres entitats que actualment formen la Junta: la Facultat de Teologia, la Facultat de Filosofia i Iscreb i per suposat el mateix Seminari. Ultra aquestes entitats, també s’han rebut subvencions de l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat. No podem deixar de fer un especialíssim esment als nostre col·laboradors, treballadors oferts a la Biblioteca, pel mateix Seminari: Daniel Gil Solés (Bibliotecari en cap), Imma Guzmán Fernández, Xavier Alarcón, Helena Fàbregas Rebato, i també les bibliotecàries anteriors: Sra. Amèlia Fuster †, Isabel Juncosa i Isabel de Colmenares. A tots ells i elles moltíssimes gràcies!