lunes, 13 de mayo de 2019

CONSEQÜÈNCIES DE LA REFORMA GREGORIANA

La ruptura del règim col·legial



Avui oferirem a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol una conferència sobre les "Conseqüències de la Reforma gregoriana", extracte del nostre llibre "Història de l'Església Antiga i Medieval" (Barcelona, 2016) https://www.bubok.es/libros/248810/Historia-de-lEsglesia-Antiga-i-Medieval



Vers el segle XII, l’Església, després de la Reforma gregoriana, imprimeix en tota la societat europea un sensible alè espiritual i un profund canvi: s’assoleix la llibertat en els nomenaments d’eclesiàstics, es recuperen els orígens del cristianisme i els dos valors tradicionals evangèlics: la pobresa i l’oració. La llibertat, la pobresa franciscana i el retorn a l’oració –valors propagats pels “monjos blancs” (Cister) són els pilars del nou moviment renovador evangèlic que neix de la Reforma gregoriana. D’aquesta manera es vol retornar a l’autenticitat primitiva: la font que els inspira seran els evangelis i la vida apostòlica primitiva. Alhora que es reforma l’Església, es transforma tota Europa occidental. El moviment reformista gregorià penetra profundament en els mateixos fonaments de la societat. Es nota el canvi, i fins i tot en alguns casos la ruptura.
La Reforma produeix la ruptura del que podríem denominar l’antic règim eclesial fundat en l’exercici de la col·legialitat episcopal. S’obre un nou període que perdura fins al concili Vaticà II. Després de la Reforma gregoriana, Roma assoleix la llibertat i disponibilitat de les investidures, controlant les institucions clau de l’estructura eclesiàstica primitiva: els metropolitans i els seus sínodes. Les decisions o cànons hauran de tenir l’aprovació de Roma perquè tinguin validesa. Els arquebisbes, que abans eren el cap de la província eclesiàstica, esdevenen simples vicaris del papa.
La Reforma gregoriana suposà, a més, la victòria de l’estament clerical front al laïcal.
Podeu llegir el text de la conferència aquí .


No hay comentarios:

Publicar un comentario