ELS PAPES D'AVINYÓ I EL CISMA D'OCCIDENT

Aquí teniu el treball que he preparat per a la conferència d'avui! 

Ens situarem en el període avançat de l’anomenada “baixa” edat mitjana. En primer lloc exposem una síntesi del tema i tot seguit l'atemptat d’Anagni, l'anomenada “captivitat d'Avinyó” que durà seixanta-vuit anys, la vida dels papes a Avinyó i el curs de la història en què visqueren. Descrivim les vicissituds del definitiu retorn a Roma i ens endinsem en els moguts temps següents. És la història de la continuïtat de l'Església en els segles XIV i XV i el testimoni de la ruptura amb determinades formes socioculturals i el naixement de l'anomenada edat "nova" o "moderna".

A la mort del papa Gregori XI, després del retorn d’Avinyó, es viu una època difícil i convulsa. Hi ha la qüestió dels “papes romans” i dels “papes avinyonesos” i se celebren els concilis de Pisa i Constança. Per continuar aquest últim, el papa Martí V, ja reconegut per tothom, convocà un nou concili a Basilea, el XVII ecumènic, per tal d’abordar el greu tema de la reforma de l’Església. En aquest concili, presidit pel papa Eugeni IV en haver mort l’anterior, és en el qual fou signat l’edicte d’unió amb els grecs, unió que tingué, malauradament, una curta durada.

Els papes d'Avinyó i el Cisma d'Occident