L'advocació per la Mare de Déu del Roser, antigament coneguda com la
Mare de Déu dels Ous, va permetre que les esglésies poguessin prestar diners
als més necessitats sense cap tipus d'interès.
En l'època medieval, cada diumenge es repetia la mateixa tradició. Les
gallines de cada parròquia donaven ous però, com els diumenges eren dies de
repòs, els ous es guardaven per vendre'ls l'endemà: la gent dels
voltants de la parròquia comprava aquests ous i els diners que pagaven
s'oferien a la "Mare de Déu dels Ous".
La imatge d'aquesta Mare de Déu esdevindrà, amb posterioritat, la Mare de Déu del Roser, tot i que, en els seus
inicis, se la coneixia per un petit cistell en un dels seus braços. Era, als
peus d'aquesta imatge, on es deixaven els diners i els ous. Un cop venuts tots
els ous, els diners recaptats es guardaven en una caixa que s'obria amb
tres claus. Tres persones diferents –el rector, l'administrador i algun altre
responsable- tenien una clau cadascú que, unides, obrien la caixa. Allà es
dipositaven els diners de la venta dels ous.
Els diners de la caixa es destinaven a dues funcions: pagar els ciris per
mantenir la imatge de la “Mare de Déu dels Ous” sempre il·luminada i fer
préstecs sense interès a aquells que més ho necessitaven. Així, s'avançaven
diners per les dots de les donzelles pobres o els deutes de les famílies
necessitades. Era un acte de caritat de cada parròquia a través de l'advocació
per la “Mare de Déu dels Ous”.
No us perdeu el vídeo editat al web "Església de Barcelona" Les parròquies precursores de les caixes d'estalvi
No hay comentarios:
Publicar un comentario