En la recerca de documents interessants que es poden
trobar a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, hi ha
autèntiques perles, les quals en un nombre molt reduït intentem anar compartint amb vosaltres en aquesta pàgina. Ens plau presentar-vos avui tres informacions que han estat trobades
per l’investigador Mn. Josep M. Solé i Mercadé dins la sèrie arxivística “Expedients i
Informacions”. Es tracta d’expedients de principi del segle XVIII, quan el
bisbe de Barcelona era Benet de Sala i de Caramany, que desprès seria nomenat
cardenal pel papa Climent XI.
L’esmentada sèrie “Expedients i Informacions” forma la
primera part de qualsevol procés als tribunals eclesiàstics. És a dir, és el
recull d’informacions que podien servir per instituir un procés formal. Aquesta
sèrie és molt important ja que incideix en el mateix nucli de la vida de la
nostra institució eclesiàstica. Sovint aquests expedients no esdevenien processos, i els motius podien ser molt diversos: perquè es trigava molt a portar un cas a judici, perquè es considerava que no hi havia prou motiu per iniciar un plet, o bé perquè una part retirava la
demanda o perquè es produïa la defunció d’una de les parts i els hereus desestimaven iniciar
el plet.
Els quatre expedients trobats i que us presentem en aquest treball tenen els següents epígrafs:
1/ “Expedients i Informacions" s. XVIII, núm. 9: Procés contra Valerià Estaper, agrícola
parroquialis Sancti Felicis de Canovelles per haver donat bastonades al Rv.
Isidre Coll del Ram rector de Canovelles. Abril 1700.
2/ “Expedients i Informacions" s. XVIII, núm. 241: Procés contra Marianna Romeu.
3/ Expedients i Informacions" s. XVIII, núm. 272: Procés contra Matheum Velley agricultorem
Sardanyola – Per haver invadit la rectoria tirant d’una pistola contra son
propi parroco. Agost 1706.
4/
“Expedients i Informacions" s. XVIII, núm. 273: Assassinat a punyalades de Mn. Gaspar Aguilera i beneficiat de la Seu
de Barcelona. Febrer 1706.
Els delictes contra els clergues àdhuc avui són
condemnats en l’Església. Així diu el cànon 1370 actual: «El qui empra la
violència física contra un clergue o religiós tot menyspreant la fe,
l’Església, la potestat eclesiàstica o el ministeri, ha de ser castigat amb una
pena justa».
Abans era l’excomunió. També era condemnat qui practicava la guerra o la
violència a l'interior de les esglésies o al voltant d’elles a unes trenta passes, dins el
territori anomenat “Sagrera”. Especialment
en època medieval i també en època del cardenal Sala, es tenia molt present
el privilegium fori i la immunitat de
les esglésies.
Aquí teniu el treball íntegre! Espero que us agradi!
